ARTICLE D’OPINIÓ
Pol Gibert, primer secretari del PSC de Sabadell
L’imminent tancament de Diari de Sabadell significarà la pèrdua d’una veu crítica indispensable per a la pluralitat informativa i de pensament a la nostra ciutat. En poc més d’un mes, ens quedarem sense un actiu cultural i social, capaç de vertebrar Sabadell i la comarca.
Quan un diari tanca, la societat a la qual donava servei passa a ser culturalment més pobra i també empitjora la qualitat de la seva democràcia. El proper 29 de març ens han anunciat que sortirà al carrer l’últim número del rotatiu degà a Sabadell, una publicació amb 40 anys d’història que els sabadellencs han trobat puntualment als quioscos.
Malgrat perdre edicions pel camí i veure minvats els seus recursos, Diari de Sabadell sempre ha estat el referent informatiu de la nostra ciutat. El rotatiu ha contribuït a generar debat, a aprofundir sobre temes rellevants, divulgar l’activitat del teixit social i, sobretot, apostar decididament per la convivència de tots els habitants de la comarca, sigui quin sigui els seu pensament.
La pèrdua d’aquesta capçalera és fruit d’un procés que arrenca el 2008, quan va començar a experimentar pèrdues econòmiques, motiu pel qual la plantilla va patir els efectes negatius, amb acomiadaments i un ERO. Els periodistes que a finals del mes que ve aniran al carrer tenen una experiència professional de dècades i durant aquet temps han traslladat als lectors una informació independent, veraç i rigorosa.
Aquest diari i els seus treballadors i treballadores han contribuït a la cohesió social de Sabadell i comarca i, gràcies a l’esforç del seu equip humà, ha estat possible la seva edició durant quatre dècades.
Davant d’aquesta notícia, no podem passar per alt la inacció del govern de Sabadell que ha permès que la ciutat vagi perdent referents en tots els àmbits: bancari, empresarial, i ara comunicatiu… L’actual Ajuntament s’ha mostrat passiu davant la anunci del tancament de Diari de Sabadell i no ha expressat cap tipus de suport als treballadors i treballadores. Tampoc ha mostrat una actitud decidida per col·laborar en la recerca d’inversors per mantenir viva la capçalera, ni per buscar cap sortida viable. És més, incrementa les partides per les publicacions de l’Ajuntament, amb la intenció de substituir la tasca del diari amb propaganda des del Govern.
Estem tristos per perdre aquest referent històric del periodisme a la ciutat i mostrem el nostre suport als 18 treballadors i treballadores que formen la plantilla actual de Diari de Sabadell. Tot i que queden altres mitjans locals, aquest era l’únic diari en format paper que encara pervivia a la ciutat.
El tancament de qualsevol mitjà de comunicació és un drama pels seus empleats, que perden la seva feina, però també ho és per la resta de la societat, ja que no tothom és prou conscient del servei que fa la premsa de proximitat.
