ARTICLE D’OPINIÓ
Raül Garcia Barroso, regidor d’Esquerra Republicana
Estem arribant al final del mandat municipal i, per tant, som a les portes d’un nou embat polític. Això vol dir, entre altres coses, que aviat començarà la lluita electoral (si no és que ja ha començat) i que els espais periodístics que tenim els responsables polítics estaran destinats ja sigui a declaracions i manifestacions dels futurs candidats per ressaltar les propostes pròpies, o a manifestacions fetes per desgastar l’adversari polític. Per tant, potser és la meva última oportunitat d’encabir-hi un article més ideològic i en un tema que, com a militant d’esquerra, m’apassiona, i que surt de l’òrbita electoral.
Al Ple ordinari del mes de novembre, acomiadàvem el company de la Crida per Sabadell Lluís Perarnau, el qual deixava l’acta de regidor, i, com es tradició, hi va fer un parlament dirigit al Ple i als diferents grups municipals. Quan es va dirigir als regidors d’ERC, va remarcar les diferències entre ells (la Crida) i nosaltres (ERC) amb l’argument que nosaltres ho confiàvem tot a la lluita institucional mentre que ells creien que tot avenç ve de la mà de la mobilització social. I quan parlava d’ells, va fer servir l’expressió ‘esquerra anticapitalista’, que confrontava amb el que vindríem a ser nosaltres, i que podríem anomenar ‘esquerra institucional’.
Amb el permís implícit del company Perarnau, faré servir aquesta anècdota per intentar aportar al debat polític una reflexió que és en boca de diferents analistes polítics, i arribar a una conclusió que contradiu aquesta idea, i és que l’esquerra, si de veritat vol transformar, ha de creure i ha d’apostar pel que és institucional. Jo aniria inclús més lluny: l’esquerra transformadora ha de ser necessàriament institucional. Anticapitalisme i institució o Dret no són antagònics.
I per il·lustrar aquesta reflexió, aconsello la visualització d’un vídeo que es troba a YouTube, penjat fa escassament un mes, on hi ha un debat entre el filòsof Carlos Fernández Liria i el raper i economista sabadellenc Pau Llonch, molt conegut justament a la ciutat com a membre d’aquesta esquerra anticapitalista, i que va liderar molts dels moviments socials que van ser avantguarda a escala nacional, com és el cas de la PAHC de Sabadell, la qual va ser referent i de la qual, fins i tot, van fer-se pel·lícules com ara La granja del Pas, de Sílvia Munt, guanyadora de diferents premis de cinematografia. Al vídeo, el debat s’inicia amb una cita de Marx que diu: ‘Un codi de lleis és la bíblia per a la llibertat d’un poble’. I amb aquesta frase, es van desgranant reflexions on es critica com, per part de determinada esquerra, certs elements, com pot ser la mateixa democràcia representativa, és qualificada, erròniament, de burgesa.
Dir que el poder real és en un altre lloc que no sigui institucional (si sentim els discursos habituals, poden ser ‘els carrers’, ‘el poble mobilitzat’ o qualsevol altra figura retòrica similar) suposa renunciar a la institució i, per tant, al Dret com a element garant, justament, dels valors propis de l’esquerra, i entregar aquestes figures a la dreta. Aquí cal recordar, com fan els dos interlocutors, les paraules del també filòsof Santiago Alba Rico en què es preguntava si encara podíem ser d’esquerres i deia que era possible sent revolucionari en el que és econòmic, reformistes en el que és institucional i conservadors en el que és antropològic.
Per tant, el problema no és en la institució i en el dret, que hem de defensar sempre, sinó en el fet que aquestes institucions i aquest dret s’han de posar al servei dels més febles i no dels més forts, i que, a més, sigui, reformables, coses força incompatibles amb la «llibertat de mercat». Per això, com a esquerra transformadora, la nostra aposta ha de prioritzar assolir les màximes quotes de poder institucional, i, un cop dins, procedir, com apuntava Santiago Alba, a fer les reformes pertinents per fer de la institució i del dret l’instrument necessari que ens permeti ser revolucionaris en el que és econòmic i conservadors en el que és antropològic. Llavors podrem dir que som d’esquerres. Tots plegats.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
