ARTICLE D’OPINIÓ
Alistair Spearing. Candidat de Junts al Parlament Europeu

Els catalans van acudir a les urnes per votar en les eleccions municipals del 26 de maig del 1991. A Sabadell, el resultat estava cantat, amb un Antoni Farrés tan imparable com en els tres comicis anteriors.

Mentrestant, Convergència i Unió —segona força a Sabadell en aquelles eleccions— havia generat un missatge molt positiu a nivell nacional amb un eslògan tan simple com eficaç: Catalunya comença al teu Ajuntament.

Aleshores, els estats membres de les Comunitats Europees encara covaven el document que el 1992 se signaria com a Tractat de Maastricht i donaria peu a la metamorfosi de les Comunitats Europees en la Unió Europea (UE).

Igual que Maastricht va revolucionar el projecte d’integració europea, la UE que coneixíem ha canviat de dalt a baix. Una successió de crisis —el crac financer, la COVID-19, la guerra a Ucraïna i el canvi climàtic— ha abocat Europa a la seva transformació més profunda des dels anys 90. Ja estava present en el nostre dia a dia, però el múscul legislatiu i financer que ha desenvolupat per afrontar aquestes crisis fa que, ara sí, puguem dir alt i fort que Europa comença al teu municipi.

Això és una oportunitat d’or per a Catalunya, ja que els nous fons de transformació —NextGenerationEU i REPowerEU— incideixen directament sobre el treball, habitatge, transport públic, energia, seguretat, drets civils… A Sabadell hi ha molts projectes finançats amb aquests fons, com la remodelació de la Gran Via, una de les mesures estrella de Junts per Sabadell.

Ara bé, hi ha un problema de l’alçada d’un campanar: mentre que les regions tenen un paper clau en la gestió dels fons europeus ‘de tota la vida’, Europa va fiar la gestió d’aquests nous fons als estats per ‘agilitzar’ el procés en un context d’emergència.

A Espanya, el resultat ha estat tan trist com previsible: en els fons europeus de R+D+I+D gestionats per l’Estat, Madrid acapara més fons que Catalunya, Andalusia, el País Valencià, Galícia i Castella i Lleó juntes.

Un dels cavalls de batalla de Junts a Europa és, doncs, que Catalunya exerceixi més control sobre aquests fons d’emergència, que tenen un potencial majúscul per dotar el nostre model econòmic de major valor afegit i menor precarietat, amb oportunitats de primera per a un país de primera.

El president Carles Puigdemont i Toni Comín ja van denunciar el centralisme espanyol a la Comissió Europea. La nostra consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, va convertir Catalunya en la punta de llança de Regions 4 EU Recovery, que agrupa 32 regions de 10 estats per reclamar un major control sobre els fons. Ara, toca votar una nova fornada d’eurodiputats de Junts en les eleccions europees del 9 de juny per acabar de reblar el clau.

Igual que volem més Europa a Catalunya, volem més Catalunya a Europa. Per això, en concert amb l’equip de Junts al Congreso, treballarem per fer arribar a bon port l’oficialitat del català a Europa. És una qüestió que transcendeix llargament el simbolisme: garantiria que l’etiquetatge dels aliments, els manuals d’instruccions i els prospectes de medicaments estiguessin en català, permetria accedir als programes de foment de les llengües de la UE, augmentaria el prestigi social del català i en potenciaria l’atractiu professional, entre moltes altres coses.

Aquestes oportunitats —oficialitat del català i fons europeus de transformació— són un tren d’aquells que només passen una vegada cada generació. I aquest tren, tibat per la locomotora de Junts per Catalunya i pilotat pel maquinista Toni Comín, surt el dia 9 de juny de l’estació de Sabadell.

És el moment de concentrar el vot en el partit que el 12 de maig va demostrar ser l’opció política central i aglutinadora del catalanisme, dotant el moviment que representa el president Puigdemont de tota la força i tota la legitimitat per defensar els interessos de Catalunya a Europa. És el moment de votar per Junts per Catalunya, on tenim ben clar que Europa comença a casa teva, Europa comença al teu  municipi.