'Parc Catalunya i Eix Macià, un repàs 40 anys després', per Manel Larrosa

ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, arquitecte i urbanista, regidor d’Urbanisme entre 1979 i 1987

El 21 de març de 1992 es va inaugurar la primera fase del parc de Catalunya, gestat durant la dècada i mitja anterior, però inclòs com a projecte municipal a partir de l’arribada d’Antoni Farrés i el PSUC al govern municipal l’any 1979. Un dels pares d’aquella operació, l’exregidor d’Urbanisme entre 1979 i 1987, l’arquitecte i urbanista Manel Larrosa, repassa per a iSabadell èxits i límits de l’Operació Eix Macià i Parc Catalunya.

En pro, balanç en positiu:

Un projecte en gran, amb oportunitats encara ara, 40 després de definir-se.
Va ser producte d’un acord entre un potent moviment ciutadà i una decidida acció de govern.
Unir parc i eix fins la plaça d’Espanya com a projecte conjunt, i incorporar habitatge públic a la plaça.
Definir l’eix Macià com a nova centralitat.
L’enorme dimensió de sòl públic generat (encara ara no exhaurit).
La iniciativa pública va pagar el parc i altres elements (Parc Taulí, Observatori astronòmic…).
Definir el llac -aigua- com a frontera entre el parc i la part més urbana.
Haver desistit d’unir el vial entre el Passeig de Can Feu / Rafael de Casanova amb la Via Aurèlia de la Concòrdia.
La recerca en el parc d’una naturalitat potent per damunt de l’artifici.
Les accions artístiques: Domènech, Marquès, Brossa, Puig…
La creació d’un paisatge natural, obert, sobretot a la part superior que reinterpretava la ciutat.
L’entorn permet encarrilar noves iniciatives privades en benefici de la ciutat.

En contra, balanç en negatiu:

No haver sabut governar i assumir la seva magnitud. Demana acció al perímetre: per exemple un nou gratacels, però d’habitatge públic.
Haver renunciat a que sigui escenari de novetats de primer nivell: un dels punts clau i pendents és el gran espai d’equipament encara buit i incomprès.
No haver mantingut viu un debat per repensar i actualitzar un projecte que es va congelar un cop fet.
Massa asfalt i massa carrils al vial de l’Eix Macià.
L’accés al parc es va resoldre malament amb el salt i desnivell entre el llac i la plaça Catalunya.
No haver pogut assentar més oficines en comptes de comerç a l’eix.
La semirotonda a Pi Margall i l’el·lipse a la plaça de la Concòrdia, haurien d’haver estat dos cercles nets.
A Can Rull amb el parc, la Via Alexandra és massa artificial, massa tallant amb la font de Can Rull.
Molt negatiu: la pista d’skate i els espais lliurats a l’incivisme (gossos).
No haver continuat amb obres d’art.
No haver seguit amb operacions semblants d’iniciativa pública a altres llocs de la ciutat: fou un exemple massa singular d’un moment.
La incapacitat de fer-hi nous usos o festes i fins tot nous equipaments puntuals, com també promoure-hi un ús puntual nocturn.

Aquest és un dels continguts que podeu trobar a l’Anuari 2021, que repassa els principals fets informatius de l’any passat a la ciutat, i que inclou un dossier central de 50 pàgines sobre Els feliços anys 90 a Sabadell. A més, comprant l’anuari també accedireu a l’Especial 10 anys, la publicació en paper d’un centenar de pàgines que repassa l’evolució de Sabadell, del diari digital iSabadell i de l’ofici del periodisme que hem editat amb motiu del nostre desè aniversari. Si voleu comprar les publicacions, ho podeu fer online (compra aquí) i si ho voleu fer en una llibreria o quiosc també les trobareu als següents punts de venda.

Més informació: