ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Berlanga. Sabadell en Comú
Ja no es pot negar: la manera com vivim és insostenible i ens porta al col·lapse ambiental. Multitud d’estudis i evidències constaten que les nostres emissions contaminen i rescalfen l’atmosfera provocant canvies en el clima, que fem un ús dels recursos naturals tan intensiu que alguns d’ells s’estan esgotant i que generem una quantitat de residus que acaben contaminant terra, mar i aire.
No cal anar molt lluny per veure’n els efectes. Els podem trobar a la nostra mateixa ciutat, on el darrer estudi sobre qualitat de l’aire de Sabadell deixa clar que la població que viu als entorns de la Gran Via, Ronda Ponent i carretera de Barcelona i Terrassa -entre altres zones- respiren una aire amb uns índexs de contaminació superior als recomanables. O al Pirineu, on les estacions d’esquí depenen cada cop més de canons per fer una neu que no acaba caient del cel.
Malgrat que la problemàtica ja s’ha instal·lat a l’agenda política i que fins i tot les grans multinacionals comencen a fer suposats gestos per posar-hi remei, la ciutadania no ens podem quedar de braços plegats esperant que els governs o les empreses ho solucionin.
Al meu entendre, hi ha dos elements clau, que estan en mans de cadascun de nosaltres, per donar resposta al repte col·lectiu que tenim al davant.
Per una banda, en la línia del que apunta l’arqueòleg Eudald Carbonell cal que tornem prendre consciència d’espècie humana. Si al llarg de l’evolució els humans ens n’hem sortit és perquè hem actuat com a col·lectiu amb cap i peus al medi. Però durant els darrers segles, especialment des de l’arribada del capitalisme, hem avançant per un camí on el protagonisme és de l’individualisme, en detriment de la comunitat, i actuant d’esquena al medi. En aquest sentit, si volem superar la crisi ambiental que tenim davant farem bé de recuperar aquesta consciència col·lectiva que ens connecta amb el que realment som: uns mamífers del planeta Terra que per sobreviure com espècie han de col·laborar amb una lògica ambiental.
Per altra banda, també és imprescindible un gir en la nostra forma de viure. L’actual societat de consum ens ha empès a uns hàbits insostenibles. Així doncs, sembla pertinent una reflexió personal de cadascú sobre com actuem en el nostre àmbit de responsabilitat. Perquè el mitjà de transport que utilitzem per moure’ns per la ciutat, el tipus de productes que consumim, a qui contractem l’energia a casa o com emboliquem l’entrepà són també part del problema o part de la solució.
Evidentment també hi ha una dimensió política que és clau. És necessari i urgent tenir governs que prioritzin aquesta qüestió amb lleis i actuacions valentes. A nivell general, de moment sembla que no és el cas. Tanmateix ja es poden trobar exemples de bones pràctiques.
En aquest sentit, deixeu-me posar en valor la tasca de l’anterior govern municipal de Sabadell, on en un mandat vam iniciar la renovació de la flota de vehicles i autobusos amb models híbrids i elèctrics, vam triplicar les instal·lacions fotovoltaiques, baixar el preu de la tarja mensual d’autobús, reduir els consums d’aigua, llum i gas o introduir el menjar ecològic i de proximitat als menjadors escolars, entre altres mesures. Així doncs, si es vol, es pot, i especialment a les ciutats el marge d’actuació és amplíssim. Esperem que el nou govern continuï treballant en aquesta línia.
Per acabar, és evident que la humanitat tenim davant un repte majúscul i que a aquestes alçades tots i totes ja podem actuar (i votar) amb coneixement de causa. Si no reaccionem, els que vindran darrera nostra no ho entendran, i no ens ho perdonaran. Sortosament s’estan engegat reaccions globals per visualitzar i donar resposta a la crisi ambiental, com el moviment Fridays For Future. Fem que no sigui flor d’un dia actuant set dies a la setmana. Ens hi juguem moltíssim.
