ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor Nogués. Responsable de Política Municipal PSC Sabadell

La campanya publicitària del BBVA D’accionistes de BBVA a accionistes de Banc Sabadell. Com podria ser el nostre nou banc? està farcida de tòpics: compartir experiències, sumar esforços, beneficiar a la societat, etc. No fa l’efecte que es tracti d’una OPA hostil amb la qual un banc gran i rendible n’absorbeix un altre més petit i també rendible amb l’objectiu de concentrar poder i incrementar els guanys dels accionistes. Cal anar més enllà d’aquest anunci edulcorat i aprofundir en l’anàlisi de la qüestió.

La banca desenvolupa un servei imprescindible pel funcionament de la nostra societat, centrat en la circulació dels diners, la recaptació dels estalvis i la concessió de crèdits i hipoteques. Avui en dia és pràcticament impossible desenvolupar la vida quotidiana amb normalitat sense disposar d’un compte corrent i el millor exemple són els 9,3 milions de pensionistes del país, que cobren les seves pensions per transferència i que, a causa de la dràstica disminució d’oficines bancàries dels darrers anys, una part d’ells tenen dificultats per poder disposar dels seus diners.

Els bancs són entitats mercantils que generen beneficis importants pels seus accionistes i que paguen els impostos corresponents, si bé aquest fet no els eximeix de tenir en consideració l’interès general en el desenvolupament d’una activitat amb moltes implicacions que transcendeixen l’àmbit econòmic. Per entendre millor la situació actual, cal tenir present que la gestió de la crisi financera del 2008 va comportar una concentració bancària excessiva amb la desaparició de les caixes d’estalvis, entitats sense ànim de lucre i amb una funció social rellevant, que van ser absorbides pels bancs a cost zero, perquè el seu finançament es va fer 100 per cent amb recursos públics a fons perdut. Es calcula que aquesta operació acabarà costant 100.000 milions d’euros, procedents íntegrament dels impostos que paguen els ciutadans.

Segurament hi havia una alternativa més equilibrada socialment, que sense defugir de la reorganització del sistema financer i d’un cert nivell de concentració, hagués pogut salvar les caixes d’estalvis i la seva obra social i mantenir un nivell de competència més acceptable. Exemples de les conseqüències negatives de no haver actuat de forma diferent els tenim en les dificultats de la Fundació 1859 Caixa Sabadell per garantir la seva viabilitat econòmica, un cop el BBVA va deixar de llogar l’edifici modernista del carrer de Gràcia, o en les fortes reticències de la banca a incrementar la retribució dels estalvis dels seus impositors, mentre augmentaven els interessos de crèdits i hipoteques, elevant de forma significativa els seus beneficis.

Dels 55 bancs i caixes d’estalvi que hi havia el 2009 hem passat a només 11 bancs, dels quals quatre (Caixabank, Santander, BBVA i Sabadell) tenen una quota de mercat força rellevant. No està gens clar que continuar en aquesta direcció amb l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell sigui profitós en termes econòmics i socials pels següents motius:

• Es tracta de dues entitats correctament gestionades i rendibles que funcionen bé per separat i de les quals una d’elles no té interès a fusionar-se. En aquestes condicions, mantenir la situació actual és la millor opció.
• Segons estimacions, la forta presència de les dues entitats en determinades zones, com Catalunya i el País Valencià, implicarà el tancament de més de 400 oficines i l’acomiadament d’uns 6.000 treballadors.
• Es reduirà la competència, la qual cosa vol dir menys retribució a l’estalvi i encariment de préstecs, hipoteques i serveis. La possibilitat d’escollir és la millor garantia quan és el mercat el que acaba establint l’equilibri entre l’oferta i la demanda.
• No es pot argumentar que la fusió s’emmarca en els criteris fixats per la Unió Europea, perquè la política d’aquesta institució se centra a potenciar la fusió de bancs entre països i no en afavorir la concentració bancària en Espanya, que ja és prou elevada.

És evident que aquesta OPA és legal i és possible que generi més beneficis per a alguns, però és dubtosa la seva plena adequació al principi de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), segons el qual una empresa ha de crear valor pel conjunt de la societat i això vol dir accionistes, treballadors i ciutadania en general, situació que encara és més evident quan aquesta empresa realitza un servei del qual la població no pot prescindir.

Foto portada: una oficina del BBVA, a Torre-romeu, el 4 de novembre de 2024. Autor: D.Jiménez.