Gasoducte: el tub de la vergonya

Opinió: ‘Gasoducte: el tub de la vergonya’

ARTICLE D’OPINIÓ

Qui passi pel nord de la ciutat pot comprovar la terrible ferida que la construcció del gasoducte està ocasionant al nostre patrimoni natural. Camps esventrats, boscos assolats, milers d’arbres tallats amb exemplars centenaris inclosos, torrents i rieres malmeses. Els nostres espais naturals més preuats, Ca n’Argelaguet, el Bosc de Can Deu, Colobrers, el Riu Tort, Can Vilar, el Torrent de Can Quer, etc. han estat profanats amb la construcció d’un tub inútil.

El govern municipal de la nostra ciutat ha tingut una actitud vergonyosa en tot aquest afer. No ha estat a l’alçada per evitar el pas d’aquesta canonada pels espais més valuosos del rodal. No ha lluitat pas amb ungles i dents pel patrimoni de tots, tal i com correspondria a un govern que realment defensés els interessos comuns, encara més tenint entre els seus membres un regidor de sostenibilitat.

Al contrari, el govern ha adoptat una actitud de total complicitat. Ha silenciat deliberadament l’agressió; ha menystingut a qui l’ha denunciat i ha mantingut una absoluta submissió envers els promotors de l’atemptat, amb qui ha pactat mirar cap una altra banda a canvi de 106.400 euros.

Una actitud innoble envers els ciutadans i el patrimoni que tenen el deure de preservar d’uns governants insensibles als reconeguts valors dels espais naturals, ara destruïts per una canonada que no ens aporta cap benefici i que resulta estèril.

Efectivament, Enagas construeix aquest gasoducte amb l’única finalitat de transportar el gas que compra a Algèria per vendre’l als països del centre d’Europa i forma part d’una gran operació comercial i geopolítica de la indústria gasística, amb la finalitat de competir amb l‘actual proveïdor de gas dels països centreeuropeus: Rússia.

El gasoducte Martorell-Figueres va ser impulsat en el seu moment pels aleshores ministres d’Indústria Josep Montilla i Joan Clos i és el tram català del projecte Midcat, dissenyat per unir la xarxa gasista espanyola amb la xarxa francesa a la localitat gala de Barbairan a 120 km de la frontera.

Un projecte però, el tram francès del qual mai no ha estat aprovat, fins el punt que recentment, el govern francès n’ha desestimat la construcció entre Figueres i Barbairan, i ha optat per interconnectar la seva xarxa amb la de la península a través del gasoducte Biriatu-Larrau, ja construït al país basc francès, estalviant-se d’aquesta manera la construcció d’un nou i costós túnel sota els Pirineus.

Quin sentit té doncs tanta destrucció?. Quina utilitat tindran els 80 milions d’euros enterrats al llarg de 140 km? Cap.

Però, si els responsables municipals no han tingut la capacitat ni la voluntat per evitar aquest traçat del Gasoducte i han estat indiferents als efectes negatius que ocasiona als espais naturals, ara continuen insensibles i impassibles i no han mogut ni un dit per evitar que continuï la destrucció, tot i la petició de l’Entesa per Sabadell a l’alcalde perquè actués en conseqüència i reclamés als promotors i a l’administració central que aturessin una inversió inútil i una destrucció innecessària.

Una vegada més ens trobem que el sentit comú, els interessos del conjunt de la ciutadania i la preservació del patrimoni col·lectiu queden relegats als interessos dels monopolis, amb la complicitat d’uns poders polítics submisos, sense consciència i que actuen amb absolut cinisme i menyspreu. Un cinisme que arriba al punt més àlgid quan el regidor de Sostenibilitat és capaç de presentar públicament un manifest a favor de protegir arbres i boscos el mateix dia que els destralers iniciaven la tala del Bosc de Can Deu pel pas del Gasoducte (DS 26.11.2011).

Aquestes actituds irresponsables i prepotents d’uns governants capaços de continuar construint canonades inútils i destruint innecessàriament natura, incapaços de defensar el patrimoni col·lectiu, els devalua i els culpabilitza i agreuja encara més la fractura respecte els qui diuen representar.

Isidre Soler
Coordinador d’Entesa per Sabadell