ARTICLE D’OPINIÓ
Javier Garrido, politòleg.
D’aquí poc complirem dos anys de pandèmia. Un període que està comportant, a tot arreu, l’augment vertiginós de les desigualtats, així com el deteriorament del benestar físic i mental de milers de persones. En molts processos electorals celebrats arreu d’Europa la població ha demanat als partits polítics i als poders públics centrar-se, ara, en allò que és essencial: aturar amb urgència les destrosses econòmiques, socials, psicològiques i sanitàries de la pandèmia. La reelecció de governs, alguns fins i tot amb altes xifres de desaprovació, ha estat la norma, i això ens ha de fer reflexionar a totes i a tots.
A la nostra ciutat, cal posar en valor el fet que malgrat el clima que viu el país de degradació del debat polític, el govern de Sabadell hagi aprovat els pressupostos més expansius de les darreres dècades. És una bona noticia perquè sense pressupostos no hi hauria ni la inversió pública, ni les polítiques socials, ni els habitatges públics que amb tanta urgència necessitem, ara i aquí, per tal de revertir els efectes de la pandèmia a tots els àmbits de la nostra vida social i personal. Sense la posada a disposició dels governs dels mitjans econòmics necessaris mitjançant la planificació i aprovació de nous pressupostos, tampoc resulta possible desplegar noves polítiques publiques sobre el terreny.
Com a Sabadell, la majoria de ciutats grans catalanes (Barcelona, L`Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Girona…) han aprovat uns comptes municipals que permetran incrementar la inversió en percentatges històrics i ampliar els programes socials. Dues grans ciutats de Catalunya, però, comencen l`any sense pressupostos aprovats: Tarragona i Lleida. ¿I què tenen en comú Lleida i Tarragona?
A totes dues el vot dels comuns resulta decisiu per tirar endavant les votacions del Ple. A totes dues, a l`inici del mandat, els comuns van lliurar l’alcaldia a un partit que no havia guanyat les eleccions. A totes dues, els comuns van abandonar el govern en plena pandèmia i a totes dues bloquegen ara l`aprovació dels pressupostos 2022. A Tarragona, per exemple, un dels portaveus d’aquest espai exigeix, per començar a negociar, que l’alcalde demani perdó públicament pels seus desacords anteriors. A Lleida, els comuns, tot haver acordat i anunciat el seu vot favorable a principis de desembre, van desdir-se dies després adduint diferències en el model de participació de la ciutat i, finalment, es van abstenir en la moció de confiança plantejada per l’alcalde Miquel Pueyo, en una decisió que suposava deixar la ciutat sense pressupostos 2022 i que, com a Tarragona, segueix igual a dia d`avui, enmig del pitjor desafiament de les darreres dècades.
Ateses aquestes circumstàncies, no és difícil imaginar que hagués passat a Sabadell si Marta Morell no hagués conservat la seva acta de regidora i garantit amb el seu vot l’aprovació dels pressupostos municipals per a l’any 2022. Però per sort per a tots els veïns i veïnes, a Sabadell tindrem noves inversions, farem més despesa social i seguirem transformant la ciutat. Perquè amb aquestes maneres de fer que altres grans ciutats pateixen, nosaltres no tenim res en comú.
