ARTICLE D’OPINIÓ
Carme Garcia, regidora de l’Ajuntament de Sabadell entre 2007 i 2014. Exdirectora General de Memòria Democràtica de la Generalitat. Denunciant del cas Mercuri

Dijous passat, 16 de desembre del 2021, l’Audiència de Barcelona va ordenar que l’exalcalde socialista de Sabadell Manuel Bustos ingressi al centre penitenciari que vulgui per complir la condemna de tres anys de presó per dos delictes de tràfic d’influències. Aquesta decisió estava pendent ja que hi havia tres sentències fermes per complir. Cal recordar que l’hora de la veritat del cas Mercuri tot just acaba de començar. Durant el 2022 i 2023 està previst que hi hagin els judicis i sentències de vuit peces amb la instrucció finalitzada, alguna d’elles com la 28 (SMATSA) on els presumptes delictes són molt greus i afecten directament l’Ajuntament de Sabadell.

En aquest punt vull deixar clar que no sento gens ni mica de satisfacció i encara menys d’alegria per l’entrada a presó de Manuel Bustos. El que sento i sempre he sentit és indignació per com va ser governada la nostra ciutat durant molts anys i per quanta gent s’ho va passar molt malament.

Han transcorregut 9 anys des que el 27 de novembre del 2012 sortís a la llum la trama de corrupció de Sabadell, que en aquell moment va significar 12 persones detingudes, 38 imputacions i l’obertura de 36 peces d’investigació en sumari. Recomano refrescar la memòria amb dinersifavors.cat, on tot s’hi troba detallat. També Corrupció Sabadell, on la Plataforma Sabadell lliure de corrupció informa amb rigor i diligència del treball que han dut a terme i de la situació concreta de cadascuna de les peces. I, per no repetir-me, enllaço també un dels meus diversos articles (Cas Mercuri, i ara, què?)

Que hagin transcorregut 9 anys i encara no s’hagin tancat totes les peces del cas Mercuri pot generar una percepció errònia de la història recent de Sabadell. Molta gent jove no ho ha viscut, i molts nouvinguts a la ciutat, tampoc. Un fet tan rellevant, que va sacsejar Sabadell de dalt a baix, no hauria de romandre a la memòria d’una minoria, pel risc de repetir els mateixos errors en el present i en el futur.

El cas Mercuri no és tan sols, com gent interessada intenta fer creure, la història d’un alcalde que va confondre lideratge amb autoritarisme, governança de l’administració amb interessos partidistes i/o personals, o el bé públic i comunitari amb els tractes de favor. No, el cas Mercuri va molt més enllà de tot això.

Va ser possible i es va desenvolupar i enfortir per la confluència de diversos factors: un lideratge basat en el populisme i l’ambició política, un equip de govern que no li va contradir mai i li va donar suport, ja sigui per manca d’opinió i de criteri, o per por de les conseqüències (qui ho va fer, ho va pagar), un entorn de càrrecs de confiança escollits per ser fidels no pas a l’administració, sinó als polítics i sobretot a l’alcalde, i finalment un sistema de partits que lluny de fiscalitzar el batlle, mira cap un altre costat mentre en treu també benefici.

En definitiva, és la història d’una trama d’interessos on els papers estan repartits i responen a un objectiu col.lectiu; la pervivència en un nucli de govern que  dona estatus i poder. La mesura del poder és diferent en cada cas, però l’essència i els valors són els mateixos. Per això no mereix confiança ni credibilitat qui havent format part del mateix govern, i governant actualment, llença pilotes fora dient que no tenien informació. Tenien la informació i li donaven ple suport. És per aquestes raons, segurament, que després de 9 anys el PSC encara no ha fet una declaració formal de rebuig i condemna dels fets del cas Mercuri i fins i tot recentment es van inhibir de posicionar-se sobre el compliment de les penes quan l’Audiència Provincial de Barcelona els va requerir com a acusació particular que exerceix l’Ajuntament de Sabadell des de la legislatura passada.

Per acabar, si volem girar full de veritat a Sabadell, no serà suficient d’acabar tot el procés judicial del cas Mercuri, per més sentències condemnatories que arribin. Si continua governant qui no pot condemnar aquests fets, poc millorarà la qualitat política i democràtica de la nostra ciutat.

Caldrà apostar per un canvi de govern que enforteixi les estructures administratives, els serveis, els equips humans, la transparència real de l’administració i renovi confiances amb la ciutadania en base a grans acords polítics, culturals, econòmics i socials.   

Foto portada: Carme Garcia, en una imatge de l’any 2020 amb el col·lectiu MAR (Mares i Àvies per la República). Autor: J.d.A.