ARTICLE D’OPINIÓ
Associació Cultural Can Feu

Si una cosa ha deixat clara la crisi sanitària del Covid-19 és la incertesa sobre el futur de molts projectes a la nostra ciutat. Si l’administració pública ja és lenta de per si (a vegades a nivells deseperants i crec que és una cosa endèmica per cubrir-se bé les espatlles) ara amb tota la situacció actual ho ha encallat tot més. Fa més d’un any que l’Associació Cultural Can Feu va quedar segona en la última edició (fins ara) del Construïnt Cuitat i va guanyar una partida de 100.000 euros per a la reconstrucció dels jardins romàntics de la Torre d’en Feu.

Aquests diners no són una subvenció, sino que són uns diners que l’Ajuntament de Sabadell aparta del seu pressupost i ho destina al projecte seleccionat pels ciutadans. Durant tot el 2019 es va decidir poc sobre l’inici de les obres dels jardins, però es va veure clar que els 100.00 euros quedaven ben lluny de la restauració dels jardins i es va decidir invertir aquests diners per les excavacions arqueològiques (obligatòries i ja previstes en presssupost original) i en la restauració de la capella del castell, també situada en els jardins, de 1704.

Els jardins són una oportunitat que l’Ajuntament no pot deixar perdre per augmentar i millorar la qualitat de vida dels veïns dels barris Can Feu, Gràcia i Can Gambús, uns barris molt industrials i sense places ni espais verds ni pacificats (també resta pendent l’urbanització del passeig soterrat dels FGC, avinguda que volem batejar amb el nom de Passeig d’Olzina) i que ha de portar, curiosament, als jardins del castell.

Uns jardins que dinamitzarien aquella zona ja molt devastada per obres interminables durant dècades (Rambla Ibèria, Soterrament dels FGC, Passeig de Can Feu…). És per això que exigim a que l’Ajuntament engegui un altre cop, igual que ha fet amb altres obres municipals, l’inici de les obres per reconstruïr el jardí. Com he dit abans, segurament per tornar a veure aquell espai del castell tal i com era en el segle XIX (amb les baranes refetes, estàtues, fonts i tota l’arbreda original d’espècies) superaria de llarg els 100.000 euros, situant-se al nostre parer entre 500.000 i 1.000.000 d’euros. Els jardins són cars, però no els hi ve de nou. Ja sabien com eren i el que s’exposava en el projecte de restauració en el Construïnt Ciutat i l’Ajuntament va donar el vist i plau. Gastar-se potser 1.000.000 són diners, però en contra de què? De guanyar espais verds i pacificats? I a més en una zona totalment industrial? Crec que val la pena gastar-los.

Molts dels lectors pensareu que és massa i que hi ha altres prioritats a la ciutat, cosa que hi estem d’acord a mitjes. La salut i el benestar, que és sinònim d’espais verds i singulars, també és prioritari. Sabadell, tant devastada per la febre de la construcció i de barris fantasma no pot deixar en el calaix aquest espai verd. Els jardins de la Torre d’en Feu no eren un simple conjunt d’arbres, estem parlant de l’estructura més complerta a nivell hidrogràfic, de tipologies vegetals mai vist a la ciutat i el més gran, amb una superfície d’una hectàrea.

Naturalment aquest 2020 està perdut, però el projecte s’ha d’engegar el proper any sense més retards (si no hi ha rebrot naturalment) però que el Covid-19 no sigui una excusa per abandonar uns projectes que farien de Sabadell una ciutat més sana, oxigenada i perquè no, bonica. És el que també necessitem.