ARTICLE D’OPINIÓ
Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal i alcalde de Castellar
Conec al Maties Serracant de fa uns quants anys. D’abans de convertir-se en regidor de l’Ajuntament de Sabadell, quan militava activament en organitzacions mediambientals. Hem discutit sobre infraestructures, perquè no coincidim en els plantejaments, si bé això no em fa perdre de vista que és una persona compromesa i honesta.
També conec al Josep Ayuso des de fa temps. Els dos militem al mateix partit polític i això no treu que també hagi diferit amb ell sobre la manera d’entendre quin és el projecte que hem de defensar els socialistes a la nostra comarca. Sempre l’he tingut per una persona que ha exercit el seu càrrec amb responsabilitat i honradesa. Mai m’ha demostrat el contrari.

Tant el Josep com el Maties, regidors de l’ajuntament de Sabadell, es troben imputats (ara investigats) per dos casos diferents relacionats amb la gestió urbanística municipal. Un per Cal Balsach. L’altre per Ca n’Alzina. Dos expedients que guarden moltes diferències i alguna similitud: no hi ha hagut cap altra voluntat que la de posar solució a problemes que sorgeixen en el complex dia a dia d’un ajuntament.
En cap dels dos casos estem davant d’un ús fraudulent de recursos o béns públics per enriquir-se, per a enriquir a un tercer o finançar el seus respectius partits. Equiparar la seva situació processal a la que puguin tenir, per exemple, els imputats per la trama Púnica o Gürtel és excessiu, abusiu i, fins i tot, diria, delirant.
Des del meu punt de vista, tant el Maties com el Josep, tant el Josep com el Maties, haurien de poder continuar desenvolupant les seves funcions com a càrrecs electes amb total normalitat. Passejar amb el cap ben alt i gaudir del reconeixement que es mereixen dels seus veïns com a servidors públics. Hauria de prevaldre la presumpció d’innocència i, res de tot això, hauria de ser considerat una taca al seu expedient el dia que deixin de ser regidors.
No m’interessa, i a aquestes alçades diria que no interessa pràcticament a ningú, saber qui va començar primer. El desencadenant que ha provocat la judicialització de la vida política de Sabadell. Tots tindrem la nostra versió dels fets. No cal que ens posem d’acord en les causes. Ara bé, tots en patim i patirem les conseqüències, si no som capaços de redreçar aquesta situació.
D’aquesta situació no en surt guanyant ningú, sinó que tots hi sortim perdent: l’Ajuntament, Sabadell i els seus ciutadans. És imprescindible canviar aquest espiral diabòlic per evitar paralitzar els serveis municipals, descapitalitzar de talent les administracions i incrementar el descrèdit de la política. En aquestes condicions, qui voldrà ser regidor?
Cal superar aquesta etapa a Sabadell i comarca. I això només serà possible des de la col·laboració des de les institucions en tot allò que calgui en les investigacions, reclamant celeritat a la justícia, exigint responsabilitats i reconeixent públicament els errors que s’hagin pogut cometre. Amb humilitat i propòsit d’esmena.
Aposto per un debat polític seré, prudent, sense apriorismes, ni maximalismes. Sense sectarisme, ni tampoc revenges o comptes pendents a saldar, per cap part. Cal deixar de banda el “i tu més” i que tots puguem seure a la mateixa taula per fixar un terreny de joc on persones com el Josep i el Maties puguin discrepar -com jo ho he fet amb ells i espero poder continuar fent-ho-, sense que això signifiqui acabar als tribunals per una denúncia.

Abans d’arribar a aquest extrem caldria esgotar totes les vies, i si calgués, emprendre la via del recurs al contenciós administratiu, que hauria el procediment previst per la fiscalització o control de la legalitat de l’actuació de l’administració. I això val per tots els casos. I en el cas que no sigui possible, i s’opti per la via penal, hem de ser capaços de destriar el gra de la palla i no caure en l’error de valorar tots els imputats per igual, i més quan es parla de casos sorgits de la tasca diària en una administració.
Aquesta és l’única fórmula possible per tornar a recuperar la confiança dels ciutadans i avançar cap a un clima d’entesa per arribar a grans acords que els actuals moments requereixen i fomentar el treball conjunt de totes les forces polítiques.
