ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor Nogués. Responsable de Política Municipal del PSC Sabadell
La diversitat de procedències per països de les persones que ens trobem pels carrers de Sabadell, la proliferació de notícies que apareixen als mitjans de comunicació o el debat polític que motiva, posen de manifest que la immigració està força present a la societat per les inquietuds que genera i per les repercussions que té en la vida quotidiana. Les xifres permeten constatar la seva rellevància, així com la importància de contribuir de forma positiva a aquest debat. El 2023 a Catalunya, sobre una població de quasi 8 milions d’habitants, els estrangers residents eren 1,36 milions, el 17,2% del total, i l’increment respecte a l’any anterior va ser de 126.000, un augment del 10,2%.
Necessitat i solidaritat són dues paraules interrelacionades i lligades a aquests moviments migratoris. Necessitat de mà d’obra per cobrir llocs de treball i assegurar les pensions futures, davant el decreixement de la població autòctona, i solidaritat envers les persones que arriben a les nostres fronteres fugint de la fam o de la guerra, provocades pel canvi climàtic, els conflictes polítics o les relacions econòmiques injustes. A l’Àfrica, la frontera sud de la UE, l’elevat increment de les temperatures a la regió del Sahel, la inestabilitat política a les excolònies franceses o l’espoli dels recursos naturals per part d’empreses occidentals, com la pesca al Senegal, nodreixen les pasteres que diàriament veiem a la televisió i que cada vegada porten més immigrants a les costes espanyoles. Així i tot, el gruix de la immigració entra amb visat, a través dels aeroports, procedent d’altres indrets del món amb problemes similars als del continent africà.
Si només consideréssim les nostres necessitats, segurament n’hi hauria prou amb regular els fluxos migratoris i afavorir l’arribada d’immigrants amb la formació adequada o amb facilitat per adquirir-la, procedents de països amb afinitats culturals o lingüístiques, però això no és possible en un món tan interconnectat i desestructurat i per aquest motiu cal tenir en compte també la solidaritat, sigui per raons exclusivament altruistes o perquè l’experiència ens diu que a mitjà o llarg termini és impossible portar una “vida normal” si al nostre voltant predomina la injustícia.
L’arribada de tantes persones tensa les capacitats del país i implica un esforç important per fer-li front. Cal millorar la gestió de l’administració pública i invertir més recursos en els barris de les ciutats on es concentra la immigració, així com en habitatge social, transport públic, educació, sanitat, serveis socials o seguretat, per fer possible la integració dels immigrants i proporcionar al mateix temps uns serveis adequats pel conjunt de la ciutadania.
Els fluxos migratoris també s’han de gestionar des dels països d’origen i això requereix la solidaritat dels països receptors per afrontar les causes estructurals que originen aquests fluxos i evitar el drama humà que representa el seu control per part de màfies organitzades. Recuperar el protagonisme de l’ONU o potenciar la implicació de la UE, com a fòrums supranacionals per encarar de forma conjunta els canvis geopolítics i mediambientals que afecten el planeta, és el primer pas. Hauríem de fer un esforç per millorar la nostra capacitat d’aprenentatge, que el filòsof i polític italià Antonio Gramsci ens atribuïa quan va escriure que “la història ensenya, però no té alumnes”, per fer memòria i valorar que tant la mateixa ONU com la UE, es van crear per impulsar la negociació i evitar greus errors del passat, que van provocar milions de morts en la primera meitat del segle XX.
És absolutament necessari a través d’aquests organismes supranacionals potenciar el suport i la solidaritat envers els països emissors d’acord amb les següents premisses:
- Actuar sobre els problemes de fons que provoquen els grans desplaçaments de població.
- Establir unes relacions comercials justes per evitar el robatori dels recursos naturals o l’explotació de la població local.
- Transferir ajuda tècnica i econòmica per fomentar un desenvolupament ordenat, equitatiu i sostenible.
- Crear canals legals d’emigració que contemplin també les seves necessitats, partint de la premissa que les migracions estan lligades a la història de la humanitat i que en última instància tots som o descendim d’immigrants.
- Reforçar els mitjans per lluitar en contra dels grups criminals que es beneficien del tràfic de persones.
Espanya ha estat capdavantera en aquest tipus de política migratòria preventiva, basada en la cooperació amb els països d’origen i trànsit, i s’ha convertit en un referent dintre de la UE per desenvolupar la normativa comuna, com va ser el pacte per la migració, aprovat en el darrer semestre de presidència espanyola.
Davant de l’increment de la immigració no n’hi ha prou amb recórrer a l’ètica i fer pedagogia. Cal integrar en condicions dignes als nouvinguts i preservar la qualitat de l’estat de benestar, que inclou també habitatge assequible i treball digne. Aquesta és l’única alternativa viable per garantir la cohesió social i apaivagar els neguits de la població, provocats pels canvis disruptius que afecten la nostra societat. No actuar d’aquesta manera incrementa les desigualtats i fomenta la demagògia dels partits d’extrema dreta, que amb un discurs xenòfob i populista distorsionen la realitat i posen en risc l’existència de la democràcia, tal com es pot constatar en països del nostre entorn, on aquests partits han assolit el poder (Itàlia) o ho poden aconseguir a curt o mitjà termini.
Foto portada: una fruiteria a la Creu de Barberà, fa un temps. Autor: M.Tornel.
