ARTICLE D’OPINIÓ
Glòria Rubio, regidora d’habitatge i Adam Bonnin, candidat de la Crida per Sabadell
Crisi i estafa són paraules que sentim habitualment juntes. Però, com ens explicava el company Josep Manel Busqueta durant la campanya que vam fer la Crida l’any 2016 “Banca i Misèria”, la crisi no és una estafa, és el resultat natural de les relacions i la lògica del capitalisme. Per resumir-ho en una frase diríem que la crisi és el final d’un cicle de generació de beneficis. I el fonament d’aquests beneficis no és una bona idea (p.ex. un iPhone) ni la quantitat d’hores de treball acumulades, sinó la capacitat d’inversió i els mitjans efectius per fer-los possibles.
Potser ja esteu molt al dia de les xifres obscenes amb les quals l’estat espanyol de PSOE, PP i C’s regalen els diners de la ciutadania a les entitats financeres. Realment quan veus publicat que el Banc d’Espanya dona per perduts 62.754 milions dels recursos públics que l’Estat va abocar per “salvar” el sistema bancari t’adones del frau que duen a terme de forma sistemàtica els poders polítics de l’Estat. Les pèrdues es socialitzen i els beneficis es privatitzen.
“Feu convenis amb la banca”, ens deien quan vam entrar a governar. Però resulta que quan a la banca i la seva suposada obra social els fas a mans convenis per garantir la funció social de l’habitatge, ells només negocien el preu. I nosaltres no negociem la vida. L’administració pública ha de fer polítiques de ruptura amb l’statu quo establert, i ha de deixar de ser l’engranatge dels grans interessos i interessats de l’actual sistema que busca el benefici en l’explotació de la vida mateixa.
Anem un moment enrere per veure on som. Quins recursos hi havia al servei d’habitatge l’any 2015 quan vam entrar a govern? Doncs 250.000 euros per a rehabilitació d’habitatges de Mestres, els quals no es podien executar per incompatibilitats de planejament urbanístic, i al voltant de dos milions d’euros a l’empresa municipal VIMUSA que responien essencialment a mantenir la viabilitat de l’empresa després del deute (40 milions d’euros) herència del govern PSC-Bustos a la ciutat.
El 2015 i amb aquesta situació entrava la Crida per Sabadell al govern. La defensa dels més vulnerables i la sortida a les situacions d’emergència per exclusió social residencial ha estat i és la nostra principal lluita diària. Encara avui des del servei d’habitatge aturem uns 30 desnonaments al mes. I encara no és suficient. Però la situació seria pitjor si no haguéssim estat ciutat pionera en multar les grans empreses subministradores o iniciar expedients sancionadors als grans propietaris d’habitatge buit. Així com, també, l’ampliació de la borsa d’habitatges d’emergència en més de 150 habitatges passant d’uns 200 a més de 350.
Però calien també mesures estructurals. I el 2018, i amb només tres anys, havíem auditat processos a VIMUSA i l’any passat va ser el primer exercici en què es tornava a tenir beneficis. El servei d’habitatge haurà destinat prop de 6.000.000 d’euros a la compra de prop d’un centenar d’habitatges arreu de la ciutat, a més d’alguns solars per a l’ampliació de l’habitatge públic. I alhora, comprometent-nos públicament amb el fet que VIMUSA farà només habitatge de lloguer a la ciutat mentre la Crida per Sabadell en tinguem la regidoria.
A tot això cal sumar el programa endegat per la regularització d’ocupacions d’habitatges en mans de grans propietaris i entitats financeres, com l’aconseguida aquest 2018 per a 40 famílies. Aconseguida gràcies a la lluita persistent de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell. També sumem el primer programa de masoveria urbana a la ciutat a Torre-Romeu. I a més, haurem projectat la rehabilitació de 30 habitatges de mestres a Ca n’Oriac, Can Rull i Can Puiggener (a més dels 16 que ja té en curs la Generalitat a Campoamor). Als quals caldrà sumar els 62 de l’antiga Caserna que el govern municipal ha recuperat de les mans del Ministerio de Defensa.
Però amb això, per canviar-ho tot, no n’hi ha prou. Fins que no canviem els fonaments del sistema, no n’hi haurà prou. Cal augmentar molt més el parc d’habitatge públic. Cal blindar el sòl públic actual de possibles operacions de compra-venda. Per això, des del Pla Local d’habitatge es preveu un augment del parc públic a la ciutat amb 604 habitatges nous de promoció pública, 96 per rehabilitació i 240 per adquisició de tanteig i retracte, un augment del 98 per cent del parc públic existent a la ciutat.
No tenim cap dubte que l’habitatge i el sòl han de ser públics i 100 per cent de lloguer. Si tenim 1700 sol•licitants d’habitatge és que, com a mínim, tenim un dèficit de 1700 habitatges públics, és a dir, de lloguer a preus assequibles. Cal que es limitin els preus de lloguer per fer-los accessibles a la realitat de les persones. És a dir, des de la institució cal una planificació central des de cadascuna de les administracions competents –Generalitat i Ajuntament– que acabi amb aquest model econòmic que ens aboca a la misèria permanent de les classes populars.
Amb tot, no podem acabar aquest article sense fer èmfasi en el fet que les organitzacions de base, l’autoorganització popular i la lluita pel dret a un habitatge digne que es dur a terme des de col·lectius com a la Plataforma d’Afectats per Hipoteca i la Crisi, el Sindicat de Llogateres o les múltiples plataformes pel dret a l’habitatge i les assemblees d’okupes que han precedit la lluita d’aquestes organitzacions són l’instrument fonamental per avançar com a societat lliure d’hipoteques i crítica amb les limitacions actuals de les institucions.
Hem fet molta feina, però encara n’hem de fer més i millor. Aquests quatre anys hem assentat les bases per canviar el paradigma de l’habitatge a la nostra ciutat perquè es deixi de tractar l’habitatge com una mercaderia i es comenci a entendre aquest bé en la seva raó fonamental de ser, és a dir, donar a l’habitatge la funció social que ha de garantir un sostre a tota la ciutadania independentment del seu origen o classe social. Des de la Crida per Sabadell ho estem fent i ho seguirem fent!
