La situació actual de Catalunya és el resultat d’esdeveniments significatius d’origen intern, com el procés independentista, o extern, com la deslocalització industrial imposada pel neoliberalisme, la crisi financera del 2008, la pandèmia de la Covid-19, les repercussions negatives de la guerra d’Ucraïna o l’arribada a la presidència dels EUA de Donald Trump, que menysprea el dret internacional i aplica la llei del més fort. Saber on som i el perquè és important per afrontar els grans canvis actuals (climàtic, demogràfic, tecnològic i geopolític) i per preservar la nostra democràcia, fonamentada en valors ètics, que ha de garantir una vida digna al conjunt de la població.
Aquesta reflexió permet relacionar el difícil camí recorregut i la complexitat del present amb la demanda d’estabilitat per part de la societat, angoixada pels problemes del dia a dia (habitatge, poder adquisitiu dels salaris, transport públic, etc.) i per la crispació imperant en la política, on el consens està malt vist i la polarització domina l’escena. En un context que fa quasi impossible les majories absolutes, la negociació, ja sigui en el marc de governs de coalició o amb l’oposició, és l’única via possible per avançar, la qual cosa vol dir cedir i arribar acords, supeditant les estratègies de partit a l’assoliment de millores perceptibles per la ciutadania.
La problemàtica descrita afecta a Catalunya, que necessita tenir pressupostos en el 2026. Sense renunciar a objectius a llarg termini, els partits amb representació parlamentària han d’entendre que ara no és el moment de fer un salt al buit, sinó d’avançar pas a pas per aconseguir allò que és possible i que millora la vida quotidiana de les persones. El govern del PSC ha validat els pressupostos del 2026 i els ha de portar al Parlament per a la seva aprovació definitiva, però només disposa del vot favorable dels seus 42 diputats i dels 6 dels Comuns i li fan falta els 20 d’ERC per arribar a la majoria absoluta de 68.
Els pressupostos del 2026 sumen de 49.162 M€ i representen un augment del 10,3% (4.604 M€) sobre els prorrogats del 2025 i del 22,8% (9.126 M€) sobre els últims aprovats per Parlament en el 2023. Totes les partides s’incrementen de forma significativa, destacant la despesa social (salut, educació, drets socials i habitatge), que representa el 74,2% del total i afronta reptes importants. Per la seva rellevància política, cal mencionar els 243 M€ del Departament d’Economia i Finances amb un augment del 32,3%, destinat majoritàriament a reforçar l’Agència Tributària de Catalunya per poder assumir la gestió de l’IRPF en les condicions que finalment s’acordin.
Per disposar de més recursos i millorar la gestió, es necessita a curt termini aprovar els pressupostos del 2026 i posar en funcionament el Consorci d’inversions, creat entre govern central i Generalitat per executar directament determinades inversions estatals, i a posteriori desenvolupar l’Acord de Finançament Singular i el traspàs de l’IRPF. Aquesta és l’alternativa més favorable per donar resposta a les demandes socials.
ERC condiciona el suport als pressupostos del 2026 a què el govern català pressioni al govern central perquè es comprometi a traspassar la gestió directa del 100% de l’IRPF a partir del 2028 i no en té prou que el president de la Generalitat, Salvador IIla, hagi reiterat el seu compromís amb aquest traspàs, si bé ha demanat temps i confiança per poder-ho negociar. Com a estratègia de país, ara no és el moment d’imposar aquesta condició per la seva complexitat política i tècnica i perquè la petició ja està recollida a l’acord de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat de data 14/07/2025. Aquest acord estableix que les dues parts treballaran pel desplegament de la hisenda catalana, impulsant els canvis legislatius pertinents amb l’objectiu que l’Agència Tributària Catalana assumeixi progressivament competències de gestió de l’IRPF dintre d’un model en xarxa, amb participació de l’Agència Estatal Tributària i de les Administracions Tributàries autonòmiques.
El greu conflicte bèl·lic que ha esclatat a l’Orient Mitjà és també un argument addicional per aprovar els pressupostos del 2026, perquè són un instrument rellevant per reforçar l’economia catalana davant de l’impacte negatiu d’aquesta crisi.
Supeditar els pressupostos del 2026 a la petició d’ERC equival a posar el carro davant dels bous i a generar un conflicte innecessari, mentre que facilitar la seva aprovació beneficia al conjunt de la societat i de retruc a tots els partits que votin a favor, formin part o no del govern. Cal invertir l’ordre: primer pressupostos 2026 i després IRPF. De segur que si es fa així, la ciutadania ho agrairà.
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
