ARTICLE D’OPINIÓ
Xavier Ludevid i Massana, arquitecte urbanista i veí de Sabadell
Rèplica a l’article Les superilles del poder, de Manel Larrosa.
Vaig tenir la fortuna de poder participar en el mandat municipal 2015-2019 dels principals projectes del govern anomenat de Transformació com a responsable tècnic, primer de l’àmbit d’Espai Públic i després de l’àmbit de Cohesió Territorial.
Entre aquests projectes, van destacar les actuacions a l’espai central de la ciutat. Els objectius eren variats: pacificar la mobilitat per fer-hi protagonista el vianant; introduir-hi les plataformes úniques com a sistema d’eliminació de barreres arquitectòniques i per fer l’espai accessible; l’increment del verd urbà per millorar-hi la qualitat de l’aire, la humitat i reduir les temperatures, i la dinamització del comerç i les activitats urbanes a l’espai públic.
Primer, es va redactar el magnífic estudi El teu centre. Un projecte de ciutat, de juliol de 2017, dirigit per l’arquitecte Pere Vidal, que va cristal·litzar en un document i una exposició molt potents, que establien un primer marc de planificació de la transformació del centre, amb la definició de set veïnats al voltant de places, equipaments i eixos de vianants, que es desenvoluparien en fases bianuals successives.
Després, se’n va desenvolupar una primera fase amb l’aprovació pel Ple municipal el juliol de 2018 del document Millores de la mobilitat i de l’espai públic al centre de Sabadell 2018-2019, que establia una estratègia de set actuacions consecutives de pacificació de la mobilitat conjuntament amb la creació d’algunes plataformes úniques als carrers Sant Pere, Les Paus i Llobet, Sant Jordi, els entorns de la plaça Vallès, el carrer Indústria, el sector de Creueta i el tram del carrer Tres Creus entre Sant Joan i Sant Llorenç. Finalment, es va fer la proposta definitiva del passeig de la Plaça Major amb la col·laboració de l’arquitecte Rafael de Cáceres, que en va redactar l’avantprojecte. Afortunadament, se li ha donat continuïtat; és un projecte que ha acabat prou bé, del qual ara ja només falta que es completi amb el projecte de l’umbracle sobre la sortida de l’estació del ferrocarril que dorm en un calaix.
Tots aquests estudis i propostes, amb les actuacions i projectes que se’n deriven, es van fer amb la vocació que serien replicats tant en contingut com en metodologia per tots els districtes de la ciutat.
Espais com els entorns del carrer Covadonga, del qual els veïns estan començant a reivindicar la transformació; entorns com la part baixa de Torre-romeu, on els veïns van veure l’oportunitat de crear un magnífic passeig sobre la reconstrucció del mur del carrer Onyar… Aquest és el tipus d’experiències que s’han d’anar estenent per tota la ciutat.
Les actuacions de millora de l’espai públic de la ciutat sempre han d’anar acompanyades d’una transformació de la mobilitat, i aquesta comporta, inevitablement, començar per redissenyar la xarxa de transport públic dels autobusos en superfície tant al centre com a la resta de la ciutat. Aquest és un debat que està pendent.
El mes de juliol de 2017 es van posar en funcionament tres estacions noves dels Ferrocarrils de la Generalitat (La Creu Alta, Sabadell Nord i Sabadell Parc del Nord) que milloraven radicalment la connectivitat dels barris del nord de la ciutat. Aquest canvi en la mobilitat de les persones tan important no s’ha acompanyat d’una reflexió sobre la xarxa d’autobusos. Aquesta xarxa és pràcticament la mateixa: es recolza en l’eix nord-sud central sense repensar com aportar usuaris dels barris de l’entorn a les estacions, realimentant-se mútuament i deixant de fer alguns dels trajectes que avui són redundants.
En aquest mandat, no s’ha fet res en aquest sentit. Només cal llegir les propostes del Pla de Mobilitat Urbana aprovat inicialment. És desolador: recorden aquells llibres de cuina banals i mediocres on es refregeixen unes receptes mil vegades conegudes sense cap aportació interessant. És més: el tema del transport públic s’hi deixa per més endavant. Llavors, ¿per què s’ha redactat si no diu res sobre el tema?
Al centre passa el mateix: no s’ha fet un debat seriós sobre el transport públic en superfície. Ha de passar per l’eix central? O ha de passar pel perímetre del centre complementat per uns recorreguts amb autobusos de mida reduïda que garanteixi l’accés al centre a aquells usuaris que tenen menys mobilitat?
El que no pot ser és que autobusos enormes passin per carrers estrets, de set metres d’amplada, com els carrers Sant Joan, Convent, Corominas i Jovellanos, per on circulen expulsant tot allò que troben al seu pas. O que els carrers Les Valls i Calderón, amb dos carrils d’autobusos en cada sentit de circulació, creïn una barrera urbana que fa esgarrifar a l’entorn del Mercat Central i la plaça del Pi-Pi.
L’eix central de la ciutat s’ha de replantejar. Cada vegada més, la ciutadania el vol fer servir com a eix de vianants, de concentració de comerç i d’activitat urbana.
Cal recordar que la gran transformació que viu avui l’espai públic de l’Eixample de Barcelona és possible després d’haver replantejat totes les línies d’autobús que ara fan una malla ortogonal amb línies verticals i horitzontals cada tres illes, que permeten intercanvis ràpids entre elles i alliberar carrers per fer-los de preferència per a vianants: les anomenades superilles.
Aquests dies, estem assistint a la presentació de les diferents ofertes electorals amb les seves propostes i els seus projectes perquè els veïns de Sabadell puguem valorar qui ens convé més per governar els propers quatre anys.
Hem pogut sentir algunes propostes que aposten per transformacions profundes de l’espai públic als set districtes de la ciutat. El món va cap aquí: menys trànsit de vehicles, menys contaminació, més verd, més espai per als vianants, les bicicletes, els patinets i els mitjans de transport col·lectiu no motoritzats.
És clar que liderar aquest canvi profund a la ciutat només ho podran fer aquells qui varen protagonitzar les propostes agosarades i transformadores del mandat anterior (2015-2019) deixant enrere el conservadorisme immobilista de qui avui ens governa.
Foto portada: Xavier Ludevid, en una imatge d’arxiu. Autor: cedida.
