‘La xarxa d’autobusos ha de deixar de semblar un plat d’espaguetis’, per Anna Lara i Pau Avellaneda (Crida)

ARTICLE D’OPINIÓ
Anna Lara i Pau Avellaneda. Crida per Sabadell

L’emergència climàtica i els efectes nocius de la contaminació de l’aire per la nostra salut reclamen amb urgència una dràstica reducció de l’ús de vehicles motoritzats. No obstant això, per fer realitat aquesta imperiosa necessitat, les mesures per reduir l’ús del cotxe han d’anar, per força, acompanyades d’una promoció dels modes de transport sostenibles. Calen millores substancials en les xarxes per desplaçar-se a peu i en bicicleta, així com les del sistema de transport públic en el seu conjunt.

Considerem imprescindible que entre les entitats, els grups municipals i el conjunt de la ciutadania es porti a terme un debat sobre com ha de ser el transport públic a la ciutat. En aquest sentit, des de la Crida volem donar a conèixer la nostra proposta per redefinir i millorar la xarxa d’autobusos de Sabadell, servei que porta a terme la TUS (Transports Urbans de Sabadell).

Al nostre parer, actualment la xarxa d’autobusos sembla un plat d’espaguetis, amb moltes línies però molt difícils de reconèixer per bona part de la ciutadania. El que necessitem és una xarxa clara i nítida que tothom sigui capaç de reconèixer i, per tant, d’utilitzar. Per aquest motiu, considerem que cal fer net i redefinir el mapa des de zero.

Proposem dues línies verticals i dues línies horitzontals que vagin de punta a punta de Sabadell i que ho facin amb una freqüència molt més elevada que l’actual. Aquestes línies principals es complementarien amb uns autobusos de menor tamany, totalment elèctrics i no sorollosos, per arribar a cada racó de la ciutat de forma pràctica, ràpida i sostenible.

Aquesta xarxa no s’ha d’entendre com un element aïllat sinó que s’ha de complementar, alhora, amb una bona xarxa de carrers peatonals o de prioritat per a vianants que permeti fer el trajecte entre la parada de l’autobús i el lloc d’origen o de destinació del viatge amb les màximes condicions de confort i seguretat.

En aquest sentit, cal abandonar la visió que la xarxa i el servei d’autobusos ha de competir, ella sola, amb el vehicle privat donat que això només serà possible en els trajectes més ben servits en transport públic (amb una alta freqüència i un baix temps de viatge -probablement només l’Eix Central-), i entendre que la competitivitat del servei vindrà donada per la presència d’una xarxa troncal forta (amb alta freqüència i velocitat comercial) complementada amb una xarxa tova complementària adaptada a les condicions dels barris i una xarxa potent de carrers peatonals entre les parades de bus i els principals punts de destinació dels usuaris i usuàries del servei.