ARTICLE D’OPINIÓ
Glòria Rubio Casas, Regidora de Participació Ciutadana i Intervenció Comunitària
Des de l’Ajuntament tenim dues opcions: promoure el desenvolupament i l’autonomia de les entitats o bé, al contrari, generar dependència i relacions de clientelisme
No som conscients de tot el que som capaces de fer fins que ens posem a fer-ho juntes. Sempre m’ha emocionat les possibilitats que tenim les persones de fer el que ens proposem quan ens organitzem.
Sabadell, té un potencial associatiu brutal: el registre d’entitats de la ciutat compta amb més de 900 entitats sense ànim de lucre. La ciutat té una agenda d’activitats i projectes organitzats per entitats. Fa 17 anys que participo del teixit associatiu de la nostra ciutat i des del primer dia m’apassiona tot el que es genera al voltant de l’autoorganització de les persones.
En primer lloc, l’enfortiment de cadascuna de les membres del grup. La motivació i l’entusiasme per alguna cosa fa créixer la confiança en una mateixa i la satisfacció de que estas dedicant el teu temps a alguna cosa que canviarà el món és incomparable. En segon lloc, els vincles que es generen entre les membres d’una entitat són els que garanteixen la cohesió del grup i fan créixer les potencialitats d’aquest. I, per últim, la xarxa que es genera entre les diverses entitats de la ciutat és bàsica per pensar en col·lectiu i tenir una visió comuna de les necessitats compartides de la població.
Al llarg de les darreres dècades hi ha hagut un gir tant en les polítiques públiques com en les línies estratègiques de les entitats: pel que fa a l’autonomia i la independència d’aquestes.
Preguntes com:
- Quines conseqüències pot tenir que les entitats depenguin econòmicament de l’administració pública?
- Com es pot promoure l’autoorganització i l’autogestió del teixit associatiu des dels poders públics?
- Quan la vida d’una entitat depèn exclusivament dels recursos públics està condicionant la seva acció a la voluntat de l’Administració?
- Si els recursos públics són del poble, i han de retornar al poble, també ho han de fer en l’àmbit del teixit associatiu?
És evident que aquest debat dóna per molt, i pot ser interessant que les propies entitats el tinguin per tenir en compte totes les regles del joc. Ara bé, des de l’Administració local tenim una responsabilitat en la relació a les entitats, i aquesta s’ha de fonamentar en la col·laboració, la complementarietat i el respecte per l’autonomia de les organitzacions.
El paper de les administracions ha de ser el de fomentar i donar suport a l’associacionisme i el voluntariat, oferint la màxima cooperació, posant a l’abast de tothom els recursos existents, i promovent la creació de noves eines i recursos de suport. És en aquest sentit que es planteja el projecte de l’Oficina d’Entitats i Voluntariat en la qual el govern municipal està treballant i que obrirà l’any 2019.
El teixit associatiu local té una capacitat transformadora ques supera la imaginació: tant pel que fa a la construcció d’identitats col·lectives, com pel que respecte a la cohesió social i la convivència de cadascun dels territoris de la ciutat. Per tant, és responsabilitat de tots i totes promoure l’autonomia de cada col·lectiu i respectar sempre la independència d’aquests.
