ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Berlanga, Sabadell en Comú. Regidor d’Educació de l’Ajuntament entre 2015 i 2019
El confinament que ha provocat l’arribada de la pandèmia provocada pel Covid-19 ha alterat de cap a peus el funcionament del nostre dia a dia. Ningú estava preparat per una crisi d’aquesta magnitud. I ara, tots -responsables polítics inclosos- surfegem com podem en aquesta situació sense precedents en temps recents.
Ateses aquestes circumstàncies, sembla convenient pensar molt bé les passes que fem i, a la vegada, tenir cintura suficient per fer els ajustos o canvis que siguin necessaris per trobar el millor escenari possible en cada moment, perquè ens trobem davant d’una realitat desconeguda i canviant.
En l’àmbit educatiu, el confinament de tota la població escolar està generant algunes dinàmiques, fins ara inèdites, que es mereixen atenció i reflexió per valorar si estem encertant la manera d’abordar aquesta situació d’excepcionalitat i, sobretot, per trobar la millor manera d’acabar el curs escolar.
En un primer moment, la conselleria va donar unes orientacions, sense massa concreció, on s’establia la conveniència de continuar la docència amb certa flexibilitat i en la mesura que és pogués. Aquesta decisió ha donat peu a diferents realitats que van des de centres que estan intentant continuar amb la màxima normalitat possible, donant feina diària als seus alumnes i fent classes virtuals on line -en alguns casos generant estrès a pares i fills- fins a centres que estan donant als alumnes feines puntuals. També hi ha pares i mares que pel seu compte estan fent de mestres i, fins i tot, de monitors d’esplai. A la vegada, hi ha infants i joves que viuen en entorns desafavorits, sense connexió a internet o sense ordinador, que estan quedant exclosos d’aquestes oportunitats d’aprenentatge i viuen el confinament -en el sentit més estricte del terme- en pisos petits o en habitacions compartides amb la resta de la seva família.
A data d’avui, sembla que el retorn a la normalitat escolar no és imminent. Els més optimistes creuen que es pot produir al juny, però no es descarta que no sigui fins al setembre. Davant d’aquesta situació no prevista i amb una realitat escolar i familiar tan diversa, es fa difícil establir uns criteris clars i que serveixin a tothom per finalitzar l’actual curs de manera profitosa.
Davant d’aquestes circumstàncies, el benestar i l’educació dels més joves està en mans del sentit comú més que mai. Així doncs, cal confiar que pares i mestres prenguin les decisions més encertades en funció de les seves circumstàncies. Tanmateix, voldria fer tres consideracions que -al meu entendre- caldria no perdre de vista.
Una primera és sobre la conveniència d’aprofitar les possibilitats d’aprenentatge que ens ofereix aquesta crisi, que poden anar des d’aprendre a viure en la incertesa (perquè per molt que ens hi escarrassem no ho tindrem sempre tot controlat i acaba formant part de les nostres vides) fins a repensar les nostres dinàmiques personals, educatives o de funcionament col·lectiu. Així doncs, bons moments per reflexionar i treure conclusions.
Per altra banda, també seria important que les decisions que prenguem els docents i els responsables educatius, en cap cas, deixin a banda o enrere als infants i joves escolarment més vulnerables que no tenen la sort de tenir uns pares amb formació i recursos per complementar allò que no doni l’escola.
Finalment, cal que famílies i docents fem un esforç perquè els escolars continuïn aprenent durant aquestes setmanes o mesos, però tenint clar que les cases no són escoles i que intentar aferrar-se a la normalitat en temps de crisi és poc intel·ligent. Aprofitem-ne les oportunitats.
Foto portada: Berlanga, en una imatge d’arxiu. Autor: David B.
