L’ESTAT DE LA CIUTAT
La corrupció i les pràctiques irregulars del cas Mercuri han rebassat les fronteres de Sabadell i contaminen com en una metàstasis a d’altres institucions. L’assumpte dels presumptes sobresous a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ha esquitxat greument als ajuntaments catalans, les institucions més properes als ciutadans.
A més de l’ajuntament de Sabadell el cas Mercuri va implicar al Consorci de Residus, depenent del Consell Comarcal del Vallès Occidental, i al grup parlamentari socialista, que té dos diputats imputats: l’exsecretari d’organització Daniel Fernández, per tràfic d’influències, i la portaveu adjunta Montserrat Capdevila, per malversació de fons públics.
Ara, la corrupció s’ha estes como una metàstasi a una part significativa dels municipis catalans i als alcaldes i alcaldesses de tots els partits de l’arc parlamentari ( a excepció de la CUP i Ciutadans), com es desprèn de les investigacions judicials i les denuncies de l’acusació popular representada per la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció (més info: ‘Bustos va cobrar 24.000 euros en dietes de la FMC entre 2011 i 2012‘).
Segons les conclusions de les investigacions policials, “s’ha pogut constatar, sens prejudici d’ulteriors diligències que poguessin ampliar l’exposat, l’existència d’una pràctica irregular en referència al cobrament d’una remuneració fixa mensual per part dels membres del Comitè Executiu de la FMC, format pel president, vicepresidents i vocals en concepte de dietes d’òrgans de govern”.
En efecte, els càrrecs públics no poden cobrar dos sous fixes, però si dietes per desplaçaments i assistència a altres organismes públics. El secretari general de la FMC i home de confiança de Manuel Bustos, Adolfo Moreno, conegut entre els socialistes com a Depardieu, també imputat en la causa, va declarar als Mossos que per esquivar aquest obstacle es va ordir aquest sistema.
El seu origen es remunta al 2004, quan Manuel Bustos va arribar a la presidència de l’ens municipalista. Segons l’atestat policial aquest sistema es va concebre “en unió de Antonio Soy Casals, Lluís Tejedor Ballesteros, Lluís Miquel Pérez Segura i que fixaren els pagaments en funció de les responsabilitats dins del Comitè Executiu, i que aquest extrem no es va aixecar acta ni document que reflectís aquell compromís.” Tejedor és alcalde d’ICV del Prat de Llobregat i vicepresident de la FMC, Pérez és exalcalde de Reus pel PSC, Soy fou alcalde d’Argentona per una candidatura independent i militant d’ERC entre 2003 i 2011.
Els Mossos han pogut constatar que els emoluments no es corresponien a l’assistència real a actes o reunions. S’ha comprovat que cobraven la mateixa quantitat encara que no anessin a les reunions; per exemple, durant el període que es va dissoldre el Comitè Executiu amb motiu de la celebració de les darreres municipals i no es va fer cap reunió, tots els seus membres van continuar cobrant les mateixes retribucions.
A més resulta estrany que certs alcaldes i alcaldesses de municipis d’Àrea Metropolitana cobressin més en concepte de suposades dietes de desplaçament a Barcelona que alcaldes del Pirineu o les terres de l’Ebre. Això s’explica per què uns ostentaven vicepresidències i altres eren només vocals. D’altra banda, si es tractava de dietes hagués estic lògic que es demanessin les factures o els justificants de les despeses en dinars o combustible que no s’han trobat i que diversos alcaldes i alcaldesses han declarat que no se’ls havien demanat mai.
Tot queda a casa
L’ex alcalde de Sabadell no només cobrava el sou més elevat com a president de la FMC (15.514 euros al 2011 i 8.460 euros al 2012).
Paral·lelament a aquesta retribució fixa, la FMC reservava i pagava directament allotjaments a hotels, billets d’avió, billets de tren en ús d’activitats relacionades amb llurs funcions i que Manuel Bustos Garrido carregava de manera habitual tiquets de restaurants, tiquets de taxis, etc.”, assegura l’atestat.
Segint l’atestat policial es veu com Bustos, en conversa amb Adolfo Moreno, qui l’advertia dels perills que la premsa acabés per descobrir els seus emoluments, va fer “que la part que hauria de rebaixar-se per no cridar l’atenció, la podria compensar, segons se’n desprèn, mitjançant la Montse [entenent-se Montserrat Costa Serra], parella del president de la FMC, la qual s’ha constatat, obrava en nòmina des del mes de març de 2008, a raó de 15 hores setmanals, retribuïda, en el moment dels fets exposats, amb la quantitat de 2.666 euros mensuals”.
Una bonica quantitat que complementava el seu sou com cap de gabinet d’alcaldia de Manuel Bustos.
Excuses de bon pagador
La magnitud de la tragèdia que ha sacsejat al municipalisme català, contrasta amb les tristes explicacions i excuses de la quarantena d’alcaldes i alcaldesses implicats (més info: ‘Els 44 alcaldes investigatts per les dietes a la FMC‘).
Alguns, com el batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, neguen haver cobrat res, malgrat les proves aportades per la policia. Ballesteros contraataca amenaçant amb emprendre accions judicials. El batlle argumenta que no es pot demostrar cap transferència bancària de la FMC al seu favor i assegura que ni tant sols havia facilitat el número del seu compte corrent a l’entitat municipalista. L’alcalde de Tarragona presideix la gestora que dirigeix els destins del PSC fins a la celebració de les primàries, circumstància que agreuja la delicada situació d’un partit que si muntés un circ li creixerien els nans.
Altres, com l’alcalde convergent de Mataró, han manifestat la seva indignació amenaçant de personar-se com acusació particular i exigint la dimissió del secretari general de la FMC, Adolfo Moreno, que finalment ha estat cessat (més info: ‘La FMC cessa el seu secretari general, Adolfo Moreno‘). En aquest cas es dona la circumstància que Bustos va trucar-lo per fer coincidir la seva fraudulenta versió per contrarestar la investigació que estava duent a terme la periodista de El País Ivanna Vallespín, així que no pot al·legar ignorància. Un situació semblant a la de l’alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC) que davant l’insistència de Bustos per què declarés que cobrava dietes li va assegurar que ell cobrava una quantitat fixa.
L’escàndol deixa greument ferida l’entitat municipalista. Els alcaldes convergents han anunciat que l’abandonen “fins que es depurin responsabilitats” i els d’ERC que s’ho estan plantejant. Ara bé, convé recordar que l’Associació Catalana de Municipis (ACM), a l’òrbita convergent, també està tacada per la corrupció. El seu exsecretari general, Josep Maria Matas i l’excap del serveis jurídics, Xavier Solà, tots dos militants de CDC, estan imputats per un presumpte desviament de fons públics per més d’un milió d’euros.
Assumir responsabilitats
Tanmateix, la FMC no ha sabut explicar per què no es va fer dimitir a Adolfo Moreno quan fou imputat al novembre de 2012 i se’l va mantenir en el càrrec. Els alcaldes d’ICV asseguren que tornaran els diners, malgrat les resistències de Tejedor, que segons els Mossos fou un dels artífexs d’aquest sistema fraudulent de cobrament de sobresous. L’ex alcadessa de Ripoll i ara diputada d’ERC afirma que se sent “enganyada” i “estafada”.
El president de la FMC, Xavier Amor (PSC), ha manifestat que s’iniciarà un investigació sobre l’assumpte i que s’ha obert un compte bancari per tal que els alcaldes implicats puguin tornar el diners, com si això esborrés els presumptes delictes i quan des de novembre de 2012 existien fundades sospites de greus irregularitats a la gestió de la FMC. El cert és que ningú ha fet res fins que les investigacions judicials i les informacions periodístiques els hi han obligat a fer-ho.
En fi, el ventall d’excuses és ampli, però en cap cas a ningú se l’ha passat pel cap fer autocrítica i encara menys presentar la dimissió.
El rei Midas
L’assumpte dels sobresous a la FMC revela que Manuel Bustos actuava com una mena de rei Midas al inrevés, que convertia en porqueria tot el que tocava. El seu comportament a la presidència de l’ens municipalista ha comportat un gravíssim desprestigi del municipalisme català i ha deixat molt malparat el prestigi de la FMC.
També ha posat sobre la taula la convivència dels alcaldes de tots els partits polítics, excepte CUP i C’s, que no han fet res per netejar aquesta institució fins que s’han vist obligats a fer-ho. Un fet que torna a posar sobre la taula la urgència d’una profunda regeneració de la vida pública i del sistema de partits del règim de la Segona Restauració Borbònica.
Hem de valorar molt positivament la tasca desenvolupada per la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, formada per formacions d’esquerres, col·lectius ciutadans i l’Associació Lliure d’Advocats de Catalunya (ALLAC). Tanmateix ara se’ls hi planteja la contradicció de tenir a les seves files representants d’ICV i ERC, partits amb alcaldes salpicats per les sospites de malversació de fons públics. De moment s’han compromès a fer la màxima pressió per què les seves respectives direccions nacionals els hi obliguin, arribat el cas, a assumir les seves responsabilitats.
Aquesta derivació del cas Mercuri ha tornat a palesar l’absència de control, les pràctiques corruptes i la impunitat de la classe política que ara ha esquitxat a tots els partits. En el cas del PSC, amb el pretext de la presumpció d’innocència, ha mantingut a Bustos com a regidor de l’ajuntament de Sabadell i a la Diputació de Barcelona, cobrant vora 6.000 euros mensuals, quan des de una mínima exigència ètica i estètica fa mesos que hauria d’haver estat apartat de qualsevol responsabilitat pública. Es dóna la circumstància que Bustos no ha assistit ni al darrer ple de la Diputació, el 26 de juny, ni al darre ple municipal a Sabadell del dia 1 de juliol.
Haurem d’estar amatents al desenvolupant judicial del cas. De moment, la jutgessa que instrueix la causa, Beatriz Faura, vol cridar a declarar a tots els alcaldes i alcadesses implicats i la fiscalia no descarta presentar imputacions. El cas podria acabar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donada l’actual condició de parlamentaris d’alguns dels edils.
