L’ESTAT DE LA CIUTAT
Durant dues setmanes desfilaran per Sabadell els caps de llista de les formacions representades al Parlament de Catalunya i es multiplicaran els actes electorals. Uns comicis avançats i dominats per la qüestió de la independència. El gir sobiranista de CiU sembla haver escombrat del debat polític els efectes de la crisi financera i la recessió que la vaga general del proper dimecres tornarà plantejar.
Divendres va començar formalment la campanya electoral amb l’enganxada de cartells i la petició directa de vot a la ciutadania. Una tradició que s’ha anat perdent. Abans, quan no hi havia internet, els partits es concentraven al fil de la mitjanit a la plaça Sant Roc i esperaven a les dotze campanades per començar la campanya.
Ara, amb l’excusa de facilitar la tasca dels periodistes, els citen a diferents hores i llocs abans de les 24h, on es presenten els cartells i el material de campanya o es fa un simulacre d’enganxada. Al capdavall no serà la militància, sinó les empreses contractades ad hoc les encarregades de distribuir el material propagandístic. Paradoxalment només la CUP va complir amb la legalitat i la tradició i van esperar-se a les dotze per empaperar l’oficina de La Caixa davant de la plaça Sant Roc.
En realitat, la campanya electoral s’encetà el passat 11 de setembre amb la manifestació independentista i el gir sobiranista d’Artur Mas que decidí dissoldre el Parlament i avançar les eleccions centrades monotemàtic en l’eix nacional per assolir la majoria absoluta i obrir un segon cicle d’hegemonia convergent.
Debats, xerrades i conferències
Prova del nou clima polític és que entitats tant allunyades ideològicament com les organitzacions empresarials Cambra de Comerç, Pimec, CIESC a la recentment constituïda i esquerrana Universitat Popular de Sabadell (UPS) hagin organitzat cicles de xerrades sobre el tema.
A la nova seu de la Cambra de Comerç de Sabadell a l’Eix Macià fou l’escenari, el 30 d’octubre, de les xerrades-debats, titulades Reptes econòmics d’un futur Estat català. Un dada significativa. Tots tres ponents Jaume Vallcorba, president de la Fundació Catalunya Estat, Pere Pugès i Carme Forcadell de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) foren notoris independentistes. Així que només va oferir-se una versió del problema proposat, una manca de pluralitat ideològica que potser expressa l’aposta política d’aquestes organitzacions de suport a Artur Mas.
Des de l’àmbit de l’esquerra, la UPS desenvolupa a la Biblioteca del Vapor Badia, el seminari de cinc conferències titulat Catalunya d’on venim i cap on anem? que va començar el 23 d’octubre i finalitzarà el 19 de novembre que aborda la història del catalanisme des dels seus orígens al segle XIX al gir sobiranista de Mas. Una proposta més plural des del punt de vista ideològic doncs hi participen independentistes però també federalistes i anarquistes que busca proporcionar elements d’anàlisi crític per entendre la complexa realitat actual.
Tanmateix aquestes conferències, que no ha estat les úniques sobre el tema organitzades a la ciutat, estan adreçades a sectors il·lustrats de la ciutadania. Són una mena d’aperitiu del plat fort d’una intensa campanya electoral on els caps de llista de totes les formacions faran cap a Sabadell.
Auto de Terminació
El debat i votació de la moció a favor al “dret a decidir”, al ple municipal del 6 de novembre, a dos dies de l’inici de la campanya electoral, obligà a totes les forces representades al Consistori, com en una mena de parlament local, a posicionar-se sobre el tema. La moció, elevada al plenari a instàncies de l’ANC i subscrita conjuntament per PSC, CiU, ICV, Entesa i EUiA, fou presentada per Pere Vallverdú, regidor d’ICV-EUiA a l’anterior mandat, qui precisà que la proposta original havia estat modificada per obtenir un suport més ampli del plenari.
Marisol Martínez (EUiA) justificà el suport al moció per la defensa incondicionalment al dret a l’autodeterminació, però va subratllar que era federalista i votaria no en un eventual referèndum. Carme García (ICV) va tocar la mateixa tecla autodeterminista, però se’n va guardar molt d’aclarir quina seria la seva posició en una consulta, expressió de les contradiccions entre federalistes i independentistes a casa seva. Per la seva, Virgínia Domínguez (Entesa) va anar més enllà manifestant no només el suport al dret de l’autodeterminació sinó a la independència de Catalunya.
Carles Rossinyol (CiU) feia la cara d’haver-li tocat la grossa de Nadal, al veure com totes les forces polítics, tret el PP, donaven suport al punt estrella del seu programa electoral. Al capdavall el principi d’autodeterminació és un concepte que prové de l’austro-marxisme i de Lenin i que el nacionalisme conservador català no va fer seu fins a després de la Transició. A la redacció de Constitució vigent, el diputat de l’esquerra abertzale Francisco Letamendia presentà una esmena amb l’objectiu que la Carta Magna contemplés aquest dret. Miquel Roca i Junyent, llavors portaveu de CiU, va rebutjar-la argumentant que aquest concepte era aliè a la seva cultura política i contradictori amb la seva aposta política per l’autonomia En termes més planers, Xabier Arzalluz, home fort del Partit Nacionalista Basc (PNB), qualificà l’autodeterminació de “virgueria marxista”.
Esteban Gesa, portaveu del PP, protagonitzà una intervenció trencadora. Amb la vista posada a les contradiccions dels sectors conservadors de CiU, l’acusà de voler tapar la seva “incompetència” en la gestió de la crisi amb una perillosa aventura secessionista que no porta enlloc i divideix a la societat. La veritat és que Catalunya és la comunitat més endeutada de l’Estat i que la Generalitat només pot recórrer als fons del Ministerio de Hacienda per fer front als seus pagaments corrents. Amb mirada posada amb les contradiccions del PSC, manifestà el seu estupor pel suport del PSC a una “petició que es carregava la Constitució”.
Juan Carlos Sánchez, (PSC) va argumentar el suport a la moció pels mateixos motius que fa un parell d’anys donaren suport a la proposta de la plataforma local que organitzà la consulta sobiranista a Sabadell. Llavors, al igual que ara, el socialistes defensaren el dret a l’autodeterminació com a un principi democràtic elemental. “La voluntat dels pobles està per a sobre de les Constitucions”, va contestar a Gesa. Ara bé, la defensa d’aquest dret no equival a recolzar la independència, va matisar, i va fer professió de fe federalista davant la deriva sobiranista de CiU.
El torn de rèplica fou una mena de pim-pam-pum entre Gesa, que va voler fer constar en acta que el PP era l’únic partit que defensava la Constitució i els portaveus de la resta de grups municipals. Gesa va picar-se en l’amor propi quan García va demanar a les formacions que donaven suport a la moció a no caure en les “provocacions” del PP . Així va replicar-li amb una crítica a la seva escassa cultura democràtica que confonia la “discrepància política” amb la provocació. La portaveu d’Iniciativa li respongué que era una “provocació” oposar-se a que la ciutadania pogués decidir democràticament sobre aquest tema.
Dades variables i fixes
La vaga general del 14 de novembre, la segona de l’any, reintroduirà la qüestió social en el debat polític que havia dominat els primers compassos de la presidència de Mas determinat per les retallades i la creixent contestació social a la seva política econòmica.
Ara bé, no sembla que aquesta mobilització sigui suficient per alterar el caràcter plebiscitari d’aquests comicis entorn a la figura d’en Mas i a la seva messiànica voluntat de portar al país a la terra promesa de l’Estat propi com revela l’anàlisi iconogràfic del seu cartell de campanya.
L’elevat nombre d’indecisos que detecten les enquestes, al voltant del 40 per cent de l’electorat, en la seva major part votants socialistes, indica que en aquesta ocasió la campanya electoral tindrà una gran importància per decantar a importants segments de la ciutadania.
Tanmateix hi ha dues dades fixes que sembla ser no es modificaran. D’una banda, CiU serà la primera força política a gran distància de la segona, que es disputen PSC i PP, i Mas serà reelegit president, amb o sense majoria absoluta, l’única incògnita a dilucidar en aquests comicis. D’altra del nou Parlament sortirà una àmplia majoria favorable al “dret a decidir” (CiU, ERC, ICV-EUiA i PSC amb matisos) que obligarà a Mas a complir amb el seu principal compromís electoral, és a dir la convocatòria de una consulta sobre el tema en el proper mandat, la forma de la qual està per concretar.
