ARTICLE D’OPINIÓ
Cristian Sánchez, regidor del PSC a l’ajuntament de Sabadell
De vegades, en política, actuar sobre el més evident és el més difícil. Després d’alguns anys compartint treball, acords i discrepàncies amb companys i adversaris de tots els partits de Sabadell, inclòs el meu, m’he adonat que qui actua sobre l’evident és qui lidera. Avui la nostra ciutat no té lideratge, almenys pel que es refereix a la política. Així, els temes que més afecten a la ciutat i als seus habitants es deixen de costat per les poques ganes d’encapçalar la solució més evident als problemes.
Si analitzem el present i el futur de Sabadell, la dificultat que hem d’abordar de manera definitiva és i serà la de la mobilitat i les seves conseqüències sobre el medi ambient. Actuar sobre aquest tema requereix grans solucions, grans acords i un sentit de ciutat que avui al govern quadripartit li manca: ha decidit fer la “guerra” pel seu compte i convertir al transport privat en el seu enemic.
El plantejament del govern per abordar aquest problema és, únicament, la pacificació del barri del Centre: limitar la circulació de vehicles pels carrers d’aquest sector donant-li un major protagonisme als vianants i bicicletes i, en una primera fase, al transport públic. El debat se centra en expulsar al vehicle privat amb actuacions progressives de baix cost, fent més carrers per vianants i canviant el sentit de circulació d’algunes vies. S’ha estudiat el nombre de vehicles censats al Centre i les places d’aparcament disponibles, tant en superfície com en aparcaments privats, i s’arriba a la conclusió, per part del govern, que existeixen més aparcaments que vehicles, donant per fet que totes les actuacions presents i futures de pacificació a la zona no van a afectar al resident. Aquesta visió “geocèntrica” radica en la impossibilitat del quadripartit d’arribar a acords en matèria de mobilitat, primer entre la coalició de govern i després entre les altres forces polítiques i sectors de la ciutat. Cal recordar la posició de la Cambra de Comerç, l’Oficina del Centre i Sabadell Comerç Centre, que es va plasmar el passat any en una acte organitzat per aquestes entitats. Allà van plantejar els seus dubtes referent a aquest posicionament i sobretot per la preocupació per part de sectors econòmics de la ciutat de perdre potencial i atractiu com a capital de comarca. És una inquietud lògica.
En aquest sentit, crec que l’actual govern està començant la casa per la teulada i no prioritza objectius. Una avantatge d’haver estudiat l’EGB és que molts dels meus professors em van ensenyar que abans d’emprendre un treball havia de fer una primera llista d’objectius ordenant-los per prioritats i a partir d’aquí llançar-me a elaborar el projecte. En el cas que ens ocupa, la prioritat és reduir al màxim els desplaçaments en vehicle privat de combustió fent un transvasament al transport públic. Fins aquí estem d’acord. Però el govern s’ha llançat a posar obstacles a la circulació sense tenir una alternativa real perquè la ciutadania deixi el cotxe a casa i opti per un altre tipus de transport. El fet que el govern opti per “emmurallar” el centre sense tenir clar com va a arribar la gent a ell (encara no s’ha elaborat el nou Pla de Mobilitat Sostenible) em fa sospitar que la cosa no acabi del tot bé.
Sabadell estàs patint un col·lapse permanent en les seves entrades i sortides i en el futur va a seguir igual si no es té una visió àmplia de la gestió de la mobilitat, que passa per generar un gran acord de ciutat per elaborar grans projectes i infraestructures.
L’evident és que abans de pensar en pacificar el centre cal pensar: com treiem circulació de la Gran Via, una autèntica ronda interna; com anem a fomentar i millorar el transport públic; com es va premiar a aquells que canvien els seus vehicles de combustió per uns altres menys contaminants; com anem a seguir mantenint l’atracció cap a la nostra ciutat i com anem a facilitar la mobilitat a la comarca. Serem capaços de trobar una resposta conjunta a aquests reptes? Avui, el dogmatisme en matèria de mobilitat en el si del govern és evident.
La seva proposta de posar a Sabadell en contra de la construcció del Quart Cinturó fa inviable, ara com ara, la reducció del pas de vehicles per la Gran Via. La connexió de Castellar amb la C58 pansa necessàriament per enviar vehicles a la Gran Via. Amb la unió de la Ronda Oest a la ronda Nord, encara per construir, evitaríem el pas de vehicles de Castellar per Sabadell, sobretot de camions que emeten un 100 per cent més de gasos contaminants a les atmosfera que els cotxes. De què ens serveix pacificar el Centre si a uns 500 metres de la Rambla tenim30 un focus continu de contaminació? A aquesta pregunta tan senzilla el govern no dóna resposta amb el seu pla. Treure’ns del debat de les infraestructures de comarca afebleix a Sabadell i no millora la seva situació interna.
En un altre sentit, la fase de reduir carrils o obstaculitzar les entrades i sortides principals de la ciutat perquè els conductors canviïn d’hàbit i utilitzin altres mitjans no està donant resultat i no ho donarà en un futur si no es treballen prèviament les alternatives. Recordo perfectament la discussió sobre la inclusió de semàfors en la Gran Via. Aquesta mesura ha permès una millor mobilitat per als vianants entre barris separats pel vial (aquesta era la idea original) però en cap cas ha servit per reduir la circulació de vehicles per la mateixa.
Per tant, vam seguir pensant que cal guanyar múscul per a la gran transformació de Sabadell. Treballar sense consensos i per un sol camí no està sent positiu en cap aspecte i menys en la mobilitat. Tots els experts i analistes polítics donen per fet que aquesta etapa del govern quadripartit és de transició. Des del Partit Socialista seguirem treballant perquè Sabadell recuperi el lideratge perdut en aquests anys i afrontarem els problemes de la ciutat des del consens i el sentit de la responsabilitat avui tan oblidats.
