ARTICLE D’OPINIÓ
Amadeu Papiol. President d’Identitat Sabadellenca

Els diferents governs de Sabadell han estat més pendents de construir una ciutat electoralista que no pas un model de ciutat que garanteixi, des de la visió de futur, el benestar dels seus veïns. Des d’aquell ‘Sabadell Proposa’ on estava tot per fer, res més. Cap més projecte en gran.

Més aviat un ancoratge a les polítiques d’esquerres més preocupades en garantir-se el vot, basat en la cultura de la distracció. Ja ho sabem, les necessitats socials engreixen els discursos de la demagògia cap aquella part de la població més vulnerable i que és ignorada l’endemà mateix de les eleccions.

Sabadell, que no és precisament un municipi generós en territori, tampoc en recursos naturals, està fent polítiques d’aquí caic i allà m’aixeco, procurant-se això sí, el creixement en nombre de la seva població i la implementació d’empreses, sovint amb la mirada posada en la fotografia més que en el seu valor afegit, que hauria de ser, no només, de recursos econòmics sinó també d’ocupació qualificada.

Els governants acostumen a omplir-se la boca amb les dades de població: ja som més de 220.000’- habitants. Que si som la 5a, que si som la 4a ciutat per nombre d’habitants. En el fons té la seva justificació, a més habitants més recursos econòmics, a Sabadell uns 300 € anuals per habitant i lamentablement un increment que només afavoreix el vot d’esquerres.

Amb aquest panorama entenc -no del tot- allò que motiva els del NO al 4t Cinturó -avui Ronda Nord- i que es venten de més de 30 anys d’oposició al projecte i més de 30 anys sense propostes ni alternatives clares.

Però anem a pams. Què hi pinten el Llaminer i el 4rt Cinturó? No van deslligats. El Llaminer és una anestèsia temporal a la manca de solucions a les necessitats reals dels sabadellencs i la Ronda Nord és una eina gairebé necessària pel creixement d’empadronats a la ciutat = 300€.

Significa això que estic en contra dels dos? Per descomptat que no. El Llaminer va arribar per quedar-se, això sí, però ben segur amb un format diferent que, lluny d’aquesta diferència, als ulls de la canalla no sigui una sangonera per les arques municipals i la Ronda Nord, necessària i reivindicada, ha de complir el seu objectiu primer, que és la revitalització econòmica de la comarca en la seva competitivitat mirant cap Europa, i de desestressament pel que fa a la densitat de població cada dia més encotillada en un espai de terreny limitat.

Totalment en contra de què la Ronda Nord pugui ser el més semblant pel que fa a l’atracció d’habitatge a una Meridiana, i per això cal treballar braç a braç entre tots els agents polítics, econòmics i socials, per definir un model de ciutat que compleixi unes expectatives de futur i progrés que mai han estat considerades. Encara hi som a temps. Difícil, sí, però amb capacitat de reversió.

La Ronda Nord ha de ser l’inici d’un model de ciutat que aposti per la ciutat jardí, atractiva per a l’increment de renda.

El Llaminer ha de reencaminar el seu pressupost, amb partides subrogades que el fa molt més elevat del que és públic i dedicar-lo a partides socials, essent la més important la de l’habitatge, amb la promoció d’habitatge sostenible i assequible, amb mesures eficients que neutralitzin l’efecte crida.

És l’hora, doncs, d’un projecte en gran, un projecte on Catalunya no sigui invisible a la ciutat de Sabadell i és per això que cal pensar clarament en els conceptes de llibertat i justícia, que semblen banals en el context d’aquest pensament, però no ho són, mentre que l’únic interès dels diferents governs sigui l’increment d’habitants, sense preocupar-se de donar solució a la vulnerabilitat de les famílies que puguin ocupar aquestes llars, si no els podem oferir els corresponents llocs de treball. L’exportació de la mà d’obra, per aquelles persones que tinguin la sort de trobar feina fora dels límits del municipi encara llastren més l’economia social de la ciutat, ja que acostumen a ser reactius a la consolidació de barris dormitori que no aporten valor al benestar necessari al conjunt de la ciutat.

Per res estic en contra de la diversitat. De cap diversitat. Les diversitats enriqueixen sempre que s’agafin de les mans a la rotllana central de la identitat de la societat acollidora i aquesta, els anys ens ho han demostrat, ha estat bandejada en favor del rèdit electoral.

Prou polítiques que empenyin Sabadell, com una força centrípeta, cap al més pur cinturó roig i que ens allunya de la força del ser, de la força identitària de Sabadell i de Catalunya. Els grans gestos només son possibles quan el poble és lliure i està preparat, no quan la fam, el dolor i la ira, el porten a un estat d’irresponsabilitat.

Foto portada: Amadeu Papiol, en una imatge d’arxiu. Autor: J.d.A.