ARTICLE D’OPINIÓ
Rafel Llobet, membre d’Òmnium Cultural i de la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana
La situació actual d’aquest mercat de treball ha passat en dues dècades d’una situació d’excés d’oferta a una manca greu de professionals disponibles, aquest balanç negatiu encara s’agreuja més arran d’una política de formació d’especialistes, controlada exclusivament per l’Estat espanyol, on les necessitats i l’oferta d’especialistes del sistema MIR s’allunyen tant que creen un buit enorme, agreujant encara més la situació. Tampoc ajuda gens que els professionals sanitaris del sistema estiguin a la cua en retribucions de la Unió Europea.
Aquesta mancança de fa anys s’ha anat cobrint amb professionals estrangers, preferentment d’origen sud-americà, que ha portat a una relaxació dels criteris de contractació en què el coneixement i la consideració envers la llengua s’ha endut la pitjor part.
Hi incideix també el trencament del consens polític sobre la llengua arran de l’aparició i radicalització d’alguns partits polítics i associacions que desacomplexadament han transformat el català en una arma llancívola amb propòsits polítics i assimiladors.
Les accions que es poden fer són múltiples. N’esmentem algunes a continuació:
Cal tenir present que es tracta d’un dret regulat i protegit, que tot dret genera obligacions (que han estat manifestament desateses) i que obliguen els professionals, els proveïdors i l’Administració Sanitària. Per tant, hem de ser els usuaris que ens hem de conscienciar i exigir que la normativa es compleixi per recuperar el terreny perdut i, per tant, presentar queixes formals davant l’Administració Sanitària.
Cal tenir present que la llengua materna és cabdal en les relacions metge, pacient i personal sanitari, fet reconegut per organismes internacionals, cosa que contribueix notablement a la qualitat i al resultat dels actes sanitaris, fins al punt que es pot afirmar que «un metge o un professional sanitari que menysté o menysprea la llengua dels seus pacients, encara que el seu nivell formatiu i la solvència tècnica siguin notables, no se’l podrà considerar mai un bon metge o un bon professional».
Per tant, el futur de la llengua, en aquest entorn advers, dependrà de l’actitud que els parlants prenguem, començant per nosaltres mateixos. Encara som massa els que cedim a la pressió i canviem de llengua sense necessitat. Insistir en el compliment de la normativa considerant-la un dret i una exigència de qualitat, combinant-ho amb una actitud proactiva per tal que no sigui viscut pels sanitaris que no tenen el català com a llengua materna com una imposició o un caprici, si no, com una exigència de qualitat i d’integració a la comunitat a la qual serveixen. També cal buscar sinergies amb aquelles entitats i col·lectius que tenen una actitud compromesa sumant-les a la lluita. En definitiva, el futur dependrà de molts factors però sobretot de l’actitud i el compromís de la comunitat de parlants.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
