El retorn al seu lloc del mosaic mural de la Mare de Déu de la Puríssima Concepció que presideix la placeta que s’obre davant l’església parroquial de la Puríssima, una vegada finalitzades les obres de l’edifici veí que n’aconsellaren el seu desmuntatge per preservar-lo de possibles danys, així com les preguntes que algú m’ha fet amb relació a aquest mural, em serveixen d’excusa magnífica per explicar-ne alguns detalls, possiblement desconeguts per la majoria.
Començaré assenyalant que l’any 1954 havia estat nomenat rector de la parròquia mossèn Ramon Daumal i Serra (1912-2008) qui exercí el càrrec fins l’any 1963 quan mossèn Joan Nonell i Renom el rellevà com a ecònom de la parròquia. Posteriorment, l’any 1968, mossèn Daumal seria nomenat bisbe auxiliar de Barcelona, juntament amb mossèn Josep Capmany i Casamitjana (1920-1995) (per cert, sabadellenc), mossèn Josep Maria Guix i Ferreres (1927-2009) i mossèn Ramon Torrella Cascante (1923-2004), a proposta de l’arquebisbe doctor Marcelo González Martín
A finals dels anys 50, el rector Daumal va prendre la decisió d’executar una petita reforma que canviaria la fisonomia de l’espai que hi havia a l’entrada del temple per la Via Massagué. La reforma va consistir en la supressió del conjunt reixat que el delimitava i que el separava de la Via Massagué, substituint-lo pels actuals parterres. Amb aquella operació s’aconseguia obrir a la ciutadania un espai que solament s’obria en ocasió de les hores de culte. Tanmateix, amb la reforma, es perseguia endreçar l’espai al qual se’l va dotar d’un petit brollador d’aigua i ben a prop d’ell, es definí un gran marc que havia d’acollir un futur mural.
El brollador -en el qual s’hi havia fet el tradicional ‘ou com balla’ en ocasió de la festivitat del Corpus-, desapareixeria pocs anys després a causa dels actes de vandalisme als quals va estar sotmès, la qual cosa obligava a unes despeses de manteniment continuades. Pel que fa al monòlit de pedra, en record i homenatge al pare Àngel Rodamilans i Canals (1874-1936) que avui hi podem veure, direm que data del 1956 encara que inicialment s’erigia al carrer Felip de Malla des d’on, el 1988, va ser traslladat a la seva actual ubicació atesa la vinculació que el Pare Rodamilans va tenir amb la parròquia; primer com a membre de l’Escolania i anys després com a director d’aquesta. Convé destacar que va ser sota la seva direcció i mestratge que l’escolania de la Puríssima Concepció arribà a ser considerada una de les més prestigioses de Catalunya.
El mosaic mural
És en aquest context de reforma de l’espai d’accés al temple, que mossèn Daumal encarregà al feligrès Marià Brunet i Pujol (decorador de professió), que estudiés i aportés idees a partir de les quals dotar de contingut l’espai mural que presidia la placeta. De les propostes que Brunet va fer, mossèn Daumal, comptant amb l’assessorament i aquiescència de la Junta d’Obres Parroquial (que era formada per prohoms de la parròquia), s’inclinà per la que es proposava ubicar-hi una reproducció de la Mare de Déu de la Puríssima utilitzant la tècnica del mosaic. L’encarregat de portar a terme el projecte va ser el mateix Marià Brunet i Pujol el qual, a partir d’una imatge de la Mare de Déu l’origen de la qual és desconegut, treballà en la confecció de la plantilla que havia de servir de guia per a executar el projecte tal com avui el podem tornar a veure després d’haver estat feliçment recuperat.
Foto de portada: el mosaic a l’entrada de la Puríssima, aquest dimecres. Autor: Jordi M.
