No, no. No es tracta que els desitgi un Bon Nadal ara que ja ha passat; seria una gran incongruència i algú podria veure inclús un vessant cínic. No, no és això. El que vull manifestar és que m’ha semblat molt bé tot el que s’ha organitzat des de l’ajuntament de Sabadell, amb la col·laboració d’entitats diverses, en tot aquest període que va des de l’encesa dels llums al carrer fins a la cavalcada. De fet, crec sincerament que cal fer esment d’aquesta eventualitat, ja que no estic gaire acostumat a veure i escriure aspectes positius en aquesta ciutat que ens ha vist néixer. No sé si ja estem familiaritzats amb la mediocritat que, quan intenten sorprendre’ns amb qualsevol bajanada, tenim tendència a valorar-la al màxim, fins a l’exageració, diria jo.

Però no, no és el cas aquest Nadal a Sabadell. Vull pensar que algunes ments ben moblades, amb el bon criteri de la regidoria de Cultura i la de Comerç, han facilitat l’èxit de la programació que ha fet, els ho puc ben assegurar, que gent de fora s’acostés a Sabadell per veure in situ llums i colors, tradicions ja ben arrelades com ara el Pessebre de la Plaça Sant Roc, la renovada Fira de Santa Llúcia, les representacions d’Els pastorets, el Festival de Danses i Valsos de l’Orquestra Simfònica del Vallès i, especialment, el Calendari d’Advent i l’espectacle Somriu al Nadal. No s’ha de desmerèixer l’aposta per portar a tots els racons de la nostra ciutat activitats com el Tió, concerts diversos, tallers de contes i cançons i els carters reials, així com el trenet que ha recorregut de punta a punta l’eix central i que ha donat, també, vistositat a les festes nadalenques. No voldria oblidar res, perquè tot ha estat important en aquesta barreja, on s’ha intentat conjugar tradició, modernitat, intergeneracionalitat, al meu entendre, una alenada d’aire fresc, una transformació, que no ha estat radical (no calia), i que mostra un canvi de tendència potser modest però necessari.

Sé que alguns dels meus lectors estaran pensant ara mateix si el camí és assemblar-se a la ciutat gallega de Vigo, on saben que el seu alcalde, sempre recolzat per la ciutadania, gasta ingents quantitats de diners per ser ja un referent a nivell nacional. No tinc gaire clar que sigui una solució per sortir de la nostra mediocritat, tot i que seria una opció a plantejar vist l’èxit d’aquest any. Potser no de manera tan exagerada com allà, però sí buscant les sinergies que existeixen a la nostra ciutat. Ja he esmentat algunes vegades els punts de lluïment de ciutats properes, buscant alguna cosa que les diferenciï d’altres, incidint en aspectes culturals, gastronòmics, històrics o folklòrics, o una barreja de tots, i deixar de ser, almenys durant uns dies, la típica ciutat dormitori. La conseqüència, en la majoria dels casos, un moviment de gent que s’hi acosta, una finestra que s’obre al món i que posa a aquella vila en el mapa, amb el que tot això representa.

I si fem de Sabadell el centre de totes les mirades durant les festes nadalenques? I si, aprofitant la tirada d’aquest any, l’èxit indiscutible de les activitats centrals, anem més enllà i la convertim en la veritable Festa Major que traspassi fronteres? Seria desgavellat arreplegar tot el que tenim (que és molt), posar-ho damunt la taula i valorar aquesta possibilitat? És evident que, a més, el fracàs del Nadal a ciutats properes, especialment a Barcelona, amb una Plaça Sant Jaume sense encís, ha empès Sabadell a pujar un esgraó (o potser més) que cal aprofitar.

Tornant a Vigo, els diré que el risc d’intentar assemblar-se és deixar els ciutadans que hi viuen tot l’any sense cap activitat rellevant. És el que acostuma a passar quan es gasten tots els diners pressupostats en un mes, que els altres onze la ciutat s’apaga, literalment. Això Sabadell no s’ho pot permetre, ja que no anem sobrats d’activitats culturals al llarg de l’any i, tot i ser justetes, sense grans espectacles, sense cap intenció d’obrir-se a ciutats properes, cal, com a mínim, mantenir-les; ens dona la poca vida que queda a la ciutat.

Tot canviaria si algú (hauria de ser l’Ajuntament l’impulsor) presentés un projecte que fos un repte de ciutat: esdevenir la capital nadalenca de Catalunya. De fet, la mateixa alcaldessa ha manifestat que “hem exercit de capital del Nadal”. Caldria, és més que evident, augmentar la despesa en enllumenat, encara més. El d’aquest any ha estat força atractiu, però han quedat parts, especialment del centre, molt tristes, com les del voltant del Mercat Central. I no cal ser massa espavilat per adonar-se que cal potenciar els èxits més clars: el Calendari d’Advent i l’espectacle Somriu el Nadal. No conec cap ciutat dels voltants que tingui dues activitats tan peculiars, tan atractives. La resta, concerts a l’aire lliure, gastronomia al carrer, visites a monuments, espectacles, música, tallers… La llista pot ser infinita.

Pels que pensem que la ciutat està morta, potser només està adormida o li falten piles. El que és clar és que cal una sotragada. El petit moviment positiu d’aquestes festes passades pot ser l’inici d’alguna cosa més gran que ens pot ajudar a sortir del cau. Des d’aquí la meva felicitació a tots i a totes els que ho han fet possible.

Podem anar a més, alcaldessa. Podem somiar, perquè els somnis es compleixen.

Foto portada: desenes de persones a la Rambla per veure l’espectacle del Llaminer. Autor: David Chao.