Per fi una bona notícia! Era un secret de domini públic des de feia més de 30 anys! I ningú havia tingut el coratge de posar fre a la contaminació i al soroll de motos Vespa i cotxes Seat 600 a la cavalcada de Reis. No exagero quan afirmo que la gent protestava per aquesta barreja de fum i terrabastall, especialment per les emanacions del primer provinents d’aquests vehicles que, malgrat passar la ITV, només faltaria, han exhalat una quantitat ingent de partícules contaminants que aquesta mateixa gent, infants i persones grans, s’han empassat durant dècades, esperant alguna decisió municipal.

La cavalcada de Reis és, sense cap mena de dubte, un dels esdeveniments més importants a Sabadell pel que fa al nombre d’assistents. No sempre valorada, moltes vegades s’allarga amb camions plens de capses i caixes de regals, bombers, ambulàncies i altres vehicles que, com les motos Vespa i els cotxes Seat 600, surten més per omplir un forat que per tenir alguna relació amb els reis d’orient. De fet, durant els anys, s’han anat afegint elements que alguns poden qualificar de distorsionadors, transgressors o fins i tot, no relacionats amb la tradició, com el Llaminer i els personatges de l’espectacle Somriu al Nadal, però és el que toca; renovar-se o morir.

Aquest recurs a la tradició que utilitzen entitats i persones en conjunt per tal de conservar uns privilegis o no voler adaptar-se als temps, a mi em preocupa molt. I és que, si pensem una mica, encara seuríem als amfiteatres a veure com un lleó es menja un home o una dona si no fos perquè tot, afortunadament, evoluciona. O fins i tot, en la mateixa cavalcada, si apel·lem a la tradició, continuariem pintant de negre els patges i el rei Baltasar. Quantes vegades haurem criticat el patiment d’un toro fins a la mort i haurem censurat que això pertanyi a la cultura de tot un poble en nom de la “tradició”. Estic comparant aquesta salvatjada amb la presència de motos i cotxes antics a la Cavalcada de Reis a la nostra ciutat? Sí i no.

Les tradicions, si no s’acomoden als temps, al final cauen per elles mateixes. La decisió de suprimir un percentatge important de vehicles altament contaminants és, a parer meu, una bona notícia. I potser no se n’han de donar més explicacions, sinó que cal prendre’n altres perquè en successives cavalcades les emissions d’aquestes partícules tan nocives per a la salut, desapareguin del tot. Algú pensarà que la solució demana tornar a ‘tradicions’ més sostenibles d’altres èpoques, amb la presència d’animals a la cavalcada, de cavalls, fins i tot d’elefants. Molt em temo que les noves normatives de protecció animal ho impedirien. No, jo estic pensant a substituir els motors de les carrosses, també contaminants, per altres elèctrics, fins a aconseguir que absolutament tots els vehicles de la cavalcada tinguin zero emissions. I no, no s’acaba la màgia per aquesta decisió. Amb tots els meus respectes per qui pugui pensar diferent, la màgia té a veure amb altres motivacions, i molt més aquella nit. La música, la il·lusió, la roba, els caramels, els somriures, la il·luminació, la grandesa de les carrosses, els patges, els Reis, i tantes i tantes coses, són les que embolcallen la màgia. I el fum i la contaminació, no entren dins aquesta categoria.

De fet, jo vull anar més enllà. Si la cavalcada de la nit de Reis és el succés més multitudinari de la ciutat, per què no se’l valora com caldria? A més d’eliminar el fum, potser caldria augmentar-ne el pressupost i convertir-lo en un referent comarcal. No podem lluitar contra el poder de Barcelona, però sí que valdria la pena arreplegar la gent que s’acosta al calendari d’advent i al Llaminer a la Cavalcada. No estic dient que aquesta perdi la seva essència, sinó que les carrosses estiguin a l’altura del Nadal que s’està imposant des del govern municipal. Moltes vegades, els espectadors tenim la sensació que la Cavalcada és la germana pobra d’unes festes que volen ser destacades arreu de forma positiva. El fet que els participants siguin voluntaris no encaixa amb la despesa extraordinària per part de l’ajuntament en les festes nadalenques. I això és un greuge que cal solucionar.

Malgrat tot, considero molt encertada la decisió presa per l’Ajuntament. Des que els meus fills eren petits no podia suportar el fum, sobretot el fum, d’aquests vehicles que ara desapareixeran de la Cavalcada. Segur que no ha estat fàcil convèncer els participants que era millor pensar, encara que només fos per uns instants, en la salut de la gent. És només una acció, petita, potser amb poca importància per a alguns, però que camina cap a una millora general de l’aire que respirem. Els detractors de la mesura presa diran, a més de la supressió d’una ‘tradició’, que Sabadell ja és una ciutat hipercontaminada, que la Gran Via, la Ronda Oest i el carrer d’Estrasburg concentren més contaminació que la que puguin emetre uns 20 o 30 vehicles d’època quatre hores l’any. Segurament tenen raó, però les grans decisions comencen per altres de més petites.

Ara, no ens quedem aquí; cal ser més ambiciosos: emissions zero i dignificació de la Cavalcada. Tots i totes hi sortirem guanyant.

L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.

Foto portada: Seat 600 a la cavalcada de Reis de l’any 2019. Autor: David B.