Foto portada: Bombers de Barcelona apagant un contenidor que ha cremat on Meridiana Resisteix fa el tall; just abans, alguns manifestants independentistes havien intentat apagar el foc, el 16 de febrer del 2020. Autor: ACN.

‘Ja n’hi ha prou!’, per Josep Asensio

Ja fa 130 dies que prop d’un centenar de persones tallen l’avinguda Meridiana provocant greus perjudicis a milers de barcelonins i d’altres comarques que utilitzen habitualment aquesta important via per sortir o entrar de la capital catalana. Molts ens preguntem encara com és possible que aquests impresentables continuïn amb aquesta acció sense cap mena de resposta per part de les forces de l’ordre públic i amb el passotisme de l’alcaldessa Ada Colau. Per si això no fos ja suficientment greu, sobta també que la majoria de la premsa ignori dia rere dia els greus aldarulls que s’hi produeixen, les greus afectacions, ja no només a la mobilitat, sinó als comerciants de la zona, que porten tot aquest temps denunciant la situació, sense rebre resposta per part de les administracions.

La passivitat de qui hauria de garantir la normalitat és tan evident que molts veïns afectats ja estan farts d’una realitat que hauria d’acabar el 28 de febrer, tot i que, malauradament, tot indica que els convocants del tall de la Meridiana allargaran les seves protestes, doncs només han de sol·licitar-ho pel temps que vulguin, és a dir, indefinidament. Jo em pregunto, si el tall fos en la confluència Diagonal amb Passeig de Gràcia, es permetria? O és una manera subliminal de ‘castigar’ barris no ‘procesistes’?

Albert Batlle
El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, fa uns dies. Autor: ACN.

I és que, malgrat que fa un parell de dies el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, va considerar un “abús” aquestes manifestacions, responsabilitzant directament el Departament d’Interior de la Generalitat que els permet i tolera, cal recordar que a mitjans del mes de desembre, l’Ajuntament de Barcelona va rebutjar una proposta del PP que demanava “garantir la mobilitat” a la ciutat comtal. Sorprenentment, van votar en contra Barcelona en Comú, ERC, JxCat i PSC, la qual cosa demostra que l’ambigüitat torna a ser una norma en uns partits determinats, especialment en Barcelona en Comú i PSC.

Potser el canvi d’actitud té a veure amb la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya o en la por  a aldarulls més greus, que ja comencen a produir-se. Cal recordar també que, en un principi, els talls es feien sense permís, un fet que va tenir com a conseqüència algunes multes, però també que el vicepresident de l’ANC, Josep Cruanyes, s’inscrivís con a convocant i passés a comunicar a la Conselleria d’Interior que els manifestants envairien la Meridiana per temps indefinit. Aquests 130 dies de malson pels veïns ha portat també un augment de les accions violentes. Grups a favor i en contra dels talls han arribat a les mans i alguns valents que volien accedir a casa seva han estat agredits; hi ha hagut també destrosses en cotxes i motos que volien passar. En definitiva, que molta gent cansada de la inacció de les forces de l’ordre, estan fent justícia pel seu compte, la qual cosa només fa que agreujar la situació i traspassar una línia perillosa.

En un altre sentit, val a dir que aquest centenar d’irrespectuosos que es creuen en possessió de la veritat absoluta, haurien de pensar que l’ANC està molt avesada en deixar tirats aquells que donen la cara. Molts dels manifestants que van sortit corrent cap a les autopistes i carreteres catalanes els passats 11 i 12 de novembre en una crida que Tsunami Democràtic fa fer de manera molt radical, s’han vist oblidats ara que la Guàrdia Civil comença a citar a declarar a mig centenar d’activistes com a autors de delictes de desordres públics i danys contra la seguretat del trànsit. Un silenci que contrasta amb els seus missatges a Twitter on assegura que donarà “recolzament econòmic i tècnic a les persones sancionades per les accions” que va convocar. Cap sorpresa.

Recorden aquella campanya anomenada #Novullpagar, recolzada per Solidaritat Catalana per la Independència, Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP al 2012? Recorden que ens instaven a no pagar els peatges de les autopistes? Recorden que milers de ciutadans de bona fe van seguir les indicacions de la plataforma? Doncs també els van deixar tirats. Mesos després van començar a arribar les multes i els màxims responsables de les accions van desaparèixer. Els que s’hi van arriscar van haver de pagar religiosament les multes imposades i la Generalitat va recaptar un total de 351.843 euros.

Tornant a la Meridiana, val a dir que la Policia Local de Barcelona porta temps advertint de l’agreujament de les accions per part dels presents a l’avinguda. En els nombrosos informes presentats a la Conselleria d’Interior, la Guàrdia Urbana ja va demanar un canvi d’ubicació de la protesta, traslladant-la a un lloc amb menys impacte viari. És cert que l’Ajuntament de Barcelona ha intentat per tots els mitjans cridar l’atenció per un fet que ja ha esdevingut “un abús del dret de manifestació, que provoca una pertorbació en d’altres béns i drets, com podria ser el de la lliure circulació de la resta de ciutadans o els prejudicis econòmics que es produeixen en els eixos comercials”. Però ho ha fet de manera tímida, sense acceptar una reunió amb els afectats.

La Generalitat, en la línia de l’ANC, torna a deixar tirada a la majoria de ciutadans que necessiten passar per aquesta via i al•lega que l’únic important és “el dret a manifestar-se”. Una altra prostitució i perversió del llenguatge a la qual ja estem acostumats. A mi em preocupa i molt com aquesta violència de baixa intensitat (insults, amenaces, escopinades, crema de banderes i crits a dojo) ha estat substituïda per violència física (cops de puny, empentes i trencadissa de vehicles), especialment contra les persones que estan fartes d’un tall que toca els nassos. El conseller d’Interior, Miquel Buch, deia aquesta setmana que “si no hi ha perill per a les persones o els béns, no s’hi pot fer res”. Una frase que ja en si mateixa ja és mentida. El risc és molt patent. I la violència ja hi ha arribat. Per a alguns sembla que sigui com un joc; per a la majoria és un aquelarre on no hi ha més que frustració i ràbia.  I tenim clar que si els aldarulls fossin d’una altra índole ha s’hauria actuat. Ens queda el consol de veure que almenys els incombustibles de les 12 en punt a Sabadell no fan mal a ningú.

Foto portada: Bombers de Barcelona apagant un contenidor que ha cremat on Meridiana Resisteix fa el tall, el 16 de febrer del 2020. Autor: ACN.