Més de1.000 persones es van manifestar dijous a la Plaça Sant Roc per tal de protestar per la implementació de la nova taxa de residus que, per a la majoria dels sabadellencs i sabadellenques ha estat un ensurt, no només per la quantia, sinó també perquè molts no n’estaven assabentats. La notificació ha sorprès malgrat que estava anunciada des de l’octubre de l’any passat. La concentració va anar precedida de la recollida de signatures a change.org on es demana la retirada total de l’impost, acció iniciada per una particular, i que porta ja gairebé catorze mil adhesions.
Una cosa és ben certa: la taxa és abusiva, es miri per on es miri. També és cert que les normatives europees obliguen els ciutadans a fer-se càrrec de la gestió dels seus residus, és a dir, del cost total de la recollida i posterior reciclatge. No és menys cert que la taxa no ha anat precedida de la pertinent explicació, sinó que ha estat enviada a les llars d’una manera fins i tot cruel, on ja no hi ha marge ni per preguntar ni per establir mecanismes de pagament. Em preocupa especialment la gent més gran, la que no accedeix a canals d’informació via xarxes socials i que, oh, sorpresa!, acaba de rebre un avís de pagament del qual no tenia ni idea. Igual no el paga perquè pensa que no li pertoca i acabarà tenint un recàrrec. Aquest no és un tema exclusiu de Sabadell, sinó que diferents ciutats del Vallès Occidental hi han hagut de carregar un rebut suplementari al ja existent.
Sabadell, però, ha estat la ciutat més castigada, la que tindrà l’impost més alt, perquè, segons ens diuen, no reciclem prou. Així que el càstig s’implementa a tota la població, independentment si recicla o no. Aquells que, com jo, reciclem fins a la tapa del iogurt, pagarem el mateix que els que ho fiquen tot a la mateixa bossa. I això no és just. Pel que sé, a Santa Perpètua han establert un rebut de 40 euros lineal, a totes les llars per igual. Sembla que no hi ha queixes, tot i que aquesta vila recicla molt més que nosaltres. A Terrassa, tant el Síndic Municipal de Greuges com la Federació d’Associació de Veïns demanen l’aturada del cobrament del rebut i parlar. Veurem si a Sabadell s’aconsegueix el mateix.
Durant aquesta setmana, les xarxes han tret fum. Les queixes s’han escampat pel 010, amb trucades demanant explicacions, però també a Facebook i altres, on es demana, de manera majoritària, la retirada de l’impost, una moratòria per seure i parlar-ne. Mentrestant, no són pocs els que han decidit deixar les escombraries fora dels containers, com a mesura de pressió puntual, esperant algun moviment per part de l’ajuntament que pugui apaivagar el muntant del rebut, aplicar algunes bonificacions a les famílies més vulnerables o altres mesures que ajudin al reciclatge.
Crec sincerament que el que ha faltat és, no només una bona explicació del perquè de tot plegat, sinó mesures per tal de fomentar el reciclatge. Sé que la conscienciació és un aspecte completament personal, que entra dins l’ètica i de l’educació de cadascú. Molts comencem a pensar si val la pena tot l’esforç de separar a casa els residus, en espais petits, perquè després ens castiguin a tots per igual. Però des de les administracions no hi ha cap moviment per tal de facilitar aquest reciclatge. Sembla que tot se solucioni pagant. Encara més, ara que ja és possible saber què ha votat un carrer sencer, també es podria saber qui són els que reciclen més o menys, buscant la manera de reparar el greuge que significa tractar-nos a tots per igual.
La manifestació de dijous ha obert més portes. La Crida ha començat una recollida de signatures per demanar una consulta ciutadana, aprofitant el nou reglament de participació ciutadana que es va aprovar l’any passat i que preveu aquesta possibilitat. La societat civil ha començat a moure’s i entitats i partits polítics han anat una mica a contracor, però sembla que hi ha consens en demanar la paralització total d’aquesta taxa, per molt que vingui imposada des d’Europa. Culpabilitzar-nos a tots per igual és injust i pot tenir un efecte rebot. No sé si han de pagar més els rics o els que tenen més metres quadrats d’habitatge. El que sí que sé és que ens escanyen per tot arreu. Al desembre, es va aprovar un 15% de pujada de l’IBI, després s’han apujat serveis municipals en el mateix percentatge o més. La cistella de la compra no para de créixer i moltes famílies no arriben a final de mes. Les que sí que arriben també comencen a copsar unes dèries recaptatòries que escapen a la normalitat. D’aquí que persones anònimes comencin a posar el crit al cel. La manifestació de dijous pot ser l’inici. El dia 25, coincidint amb el Ple, se n’ha convocat una altra. A veure què passa…
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de cada article; iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: un moment de la manifestació. Autor: J.d.A.
