Una de les concentrades a la manifestació de metges intentant passar el cordó dels Mossos d'Esquadra a les portes del Parlament. 28/11/2018. Horitzontal.

‘Maniobres de distracció’, per Josep Asensio

El mes de novembre no ha acabat com Quim Torra s’esperava. La tardor calenta augurada per sectors independentistes ha derivat en protesta social de col·lectius molt afectats per les retallades iniciades pel govern d’Artur Mas. Metges, infermeres, pediatres, docents, estudiants i funcionaris de tots els àmbits han secundat una vaga, un clam contra una situació que és plenament escandalosa i que està afectant també de manera cruel la població catalana. Una situació que és especialment dolorosa a la sanitat, on Centres d’Atenció Primària i hospitals han vist suprimits milers de facultatius, la qual cosa incideix directament en el tractament dels pacients. Cal fer esment que el govern de la Generalitat va tancar i precintar en el seu moment desenes de quiròfans, allargant les llistes d’espera, essent responsable de morts de persones que no van arribar a poder operar-se. I aquesta situació no ha estat arranjada. Val a dir també que molts metges van ser expedientats per tenir el valor i la humanitat d’obrir-los, la qual cosa ha estat convenientment tapada per instàncies governamentals.

Els metges concentrats al Parlament en el tercer dia de vaga intenten entrar a la cambra. Autor: ACN.
Els metges concentrats al Parlament en el tercer dia de vaga intenten entrar a la cambra. Autor: ACN.

Per això és molt lamentable que el portaveu adjunt de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, consideri que aquestes protestes són en definitiva “maniobres de distracció” que impedeixen “fer República”. Pensa ell que no importa si s’han d’esperar 82 o 85 dies per a ser operat, titllant de “no essencials” aquests temes. Segurament el senyor Pujol disposa de la seva assegurança privada i no té problemes en pagar-se una operació l’endemà que el metge, privat també, l’hi aconselli. Segurament també forma part d’aquells que ignoren la pobresa estructural que afecta Catalunya des de fa gairebé una dècada i per tant, pertany a aquella nissaga de supremacistes que només miren el seu melic.

Desconec si aquest moviment de protesta tindrà un recorregut més enllà de les vagues convocades. Això es podrà veure també el dia 12 de desembre, on tots els funcionaris són cridats a manifestar-se contra la precarietat laboral, les retallades i molt especialment per a rebutjar la proposta del Govern de la Generalitat de retornar les pagues extraordinàries del 2013 i 2014 en terminis que acabarien al 2026. Un menyspreu cap a un sector molt maltractat i que sembla que finalment ha despertat de la seva letargia. El que és cert és que s’ha arribat a un punt de no retorn, on aquests col•lectius han fet, no només el pas de denunciar les seves condicions laborals, sinó també la repercussió que aquest fet està tenint en la població catalana. Molts metges ja no amaguen que no poden suportat una situació que està matant els seus pacients. Molts d’ells ja no venen a buscar les medecines perquè no poden pagar-les. D’altres són derivats mil vegades i no tenen els tractaments adients en el moment que pertoca. I això mata. Pel que fa als docents, sempre acusats de moure’s només pels diners, també comencen a denunciar la manca de personal, la caducitat d’instal·lacions i serveis, el barraquisme i la desatenció d’alumnat amb necessitats educatives especials. Una situació que està afectant a tota una generació de joves i d’adolescents que ja es considera perduda. Mestres i professors porten molts anys fent esforços suplementaris de tot tipus per tal que el seu alumnat no noti aquestes afectacions però sembla que comencen a adonar-se de que aquesta actitud s’ha transformat en connivència i ja no estan disposats a continuar tapant les vergonyes a un govern que no ha mostrat ni un àpex d’empatia.

Alguns dels metges concentrats al Parlament amb una pancarta. Autor: ACN.
Alguns dels metges concentrats al Parlament amb una pancarta. Autor: ACN.

Les xifres sobre la pobresa que s’expandeix dolorosament per tot Catalunya són ja una realitat, la qual cosa ha estat denunciada per les entitats de la Taula del Tercer Sector i molt especialment per Càritas i també per organismes internacionals. Una altra dada que es vol tapar. I els més afectats, els infants. Una altra generació que ja neix pobre i que no albira un futur massa esperançador. Els desnonaments no paren i la pobresa també comença a ser preocupant entre les persones que tenen feina i la gent gran. El govern de Torra està paralitzat i el Parlament tancat. Només hi ha diners per accions per implementar una República virtual i per viatges de parlamentaris a Brussel·les. Mentrestant, el 30 de novembre i l’1 de desembre va tenir lloc una altra vegada ‘El Gran Recapte’, una acció solidària que pretén també actuar davant la inactivitat del govern i que compta amb una implicació molt lloable de milers de voluntaris. El Banc d’Aliments pretén ni més ni menys arribar a desenes de milers de catalans que necessiten urgentment poder menjar.

Foto portada: Eduard Pujol i la consellera Elsa Artadi, al Parlament. Autor: ACN.
Eduard Pujol i la consellera Elsa Artadi, al Parlament. Autor: ACN.

Segurament Eduard Pujol està convençut de que es tracta d’una altra maniobra de distracció i que, per tant, la culpa es d’Espanya i del món que no reconeix ni República, ni el mandat de l’1 d’octubre i tantes i tantes falsedats que suposadament ens escanyen com a poble. Una opció indigna d’un representant polític que mostra una manca de sintonia amb una realitat punyent i deplorable. Alguns diran que tenim allò que ens mereixem; d’altres que cal aquesta situació per arribar a la independència i que res no s’aconsegueix sense patir. Mentrestant aquest patiment arriba cada vegada a més gent. Quedarà algú després de la catàstrofe? Serà capaç Eduard Pujol de demanar excuses per la seva malintencionada afirmació? I el més important, podrem alliberar-nos de les maniobres de distracció que intenten distreure’ns de la realitat?

Foto portada: una de les concentrades a la manifestació de metges intentant passar el cordó dels Mossos d’Esquadra a les portes del Parlament, el 28 de novembre. Autor: ACN.

Comments are closed.