Perdonin els meus lectors que insisteixi amb el tema del Nadal, però és que durant gairebé dos mesos he estat recollint opinions i dades al respecte que fan que aquesta falsa felicitat que comerciants, ajuntaments, institucions vàries i la societat en conjunt ens volen fer empassar, sigui, com a poc, discutible. Si bé és cert que l’enllumenat enganxat a edificis, fanals i arbres naturals, de plàstic o de ferro, ens fa caure en una mena de goig incommensurable, la realitat n’és una altra quan rasquem una mica i descobrim que no és or tot allò que lluu.

Partim d’una situació on no és fàcil acontentar tothom. Les ciutats acostumen a cuidar un centre urbà on les autoritats, els alcaldes i alcaldesses, creuen que tothom hi passa. No obstant això, els microcosmos que es desenvolupen en les diferents perifèries són tant o més actives que els mateixos melics que les autoritats s’entesten a embellir i a promocionar. Així doncs, trobem que el Nadal s’ha convertit en una mena d’aparador, de parc temàtic, del centre, on la majoria de barris desapareixen durant les dates assenyalades, obtenint com a regal subsidiari un arbre en alguna plaça amb una il·luminació lluny de la dignitat que s’espera. I el centre, sempre el centre, llueix com nou, Nadal rere Nadal, en aquesta mena de dèria on es caracteritza com si fos l’única part de la ciutat. Consegüentment, gairebé totes les activitats importants giren i es duen a terme al voltant d’un únic espai, deixant com anecdòtiques les que s’hi fan als barris. Res nou que so sapiguem.

El dilema de molts ajuntaments és si cal restringir les activitats nadalenques a un cercle més o menys tancat o expandir-ho a tota la ciutat. En definitiva, si es munta una exposició perquè pugui venir gent de fora (poca, la veritat) i la gent dels barris també s’hi passegi o, per contra, el Nadal esdevé una festa completa on tots els ciutadans i ciutadanes s’hi sentin a gust i, especialment, partícips d’allò que específicament sembla que es promocioni per a un determinat sector.

A la comarca tenim exemples de tots els tipus. Majoritàriament, s’aposta pel consumisme al voltant d’un centre fortament enllumenat i cuidat fins a l’extrem. Els barris, com poden imaginar, queden exclosos de qualsevol promoció nadalenca, però els seus habitants acostumen a no caure en el parany de les compres a un determinat sector i continuen fent-ho on ho fan habitualment. Això sí, baixen a veure l’aparador que els ha muntat el seu ajuntament. Paral·lelament, és força normal repetir una per una les activitats d’anys anteriors; de fet, hi ha programes calcats al detall sense cap mena de variació. Altres ciutats (no diré noms per tal de no ferir sensibilitats) aposten per un Nadal de tota la ciutat. Les activitats augmenten considerablement durant el mes de desembre, i ho són a tots els barris. Trenets, activitats per a infants i tions, cantades, activitats esportives, concerts, teatre, arribades de patges i ambaixadors, cavalcades de Reis, arbres, clubs de lectures nadalenques i exposicions, es dispersen arreu i aconsegueixen la participació de tothom. Això, tanmateix, no vol dir que es menyspreï el centre, ni de bon tros, sinó que les autoritats creuen més que la ciutat és tota una i, per tant, cal valorar-la com el que és, un tot on tothom té dret al gaudi de les festes de Nadal.

El més important de tot plegat, a més d’aquesta visió de ciutat global, d’encaix de tots els seus habitants, visquin on visquin, és que molts d’aquests ajuntaments aprofiten les festes per augmentar les activitats culturals, perquè creuen que aquestes també incentiven els visitants d’altres ciutats properes. Com dic, no diré noms, no sigui cas que algú s’enfadi, però aquesta aposta per la cultura en general, també per Nadal, és lloable, perquè fuig d’estereotips consumistes i tradicionalment fets a mida pel comerç i també d’arrels únicament folklòriques , optant per obrir el ventall de possibilitats i, consegüentment, de públic. Malauradament, mirar-se el melic i esperar que et visitin perquè s’il·luminen quatre façanes és, al meu entendre, ridícul.

I cada vegada més, moltes ciutats adopten un sistema on la dignitat dels barris no queda ferida i és il·luminada sense menyspreus que afecten clarament a la cohesió dels seus habitants. Una fórmula on el centre no queda com una única bombeta en la foscor de la resta, sinó que aquestes viatgen fins a qualsevol punt, permetin vostès la metàfora. I la cultura, en general, és la que impulsa el Nadal, no la fredor i la superficialitat de l’enllumenat, que no deixa de ser un embolcall oníric, un somni, en definitiva, que, en molts casos, pretén tapar altres qüestions.

Com deia en el meu article sobre la fastuositat enlluernadora i mentidera de la ciutat de Vigo, si els diners de l’enllumenat, encara que només fossin una part, es gastessin en impulsar culturalment una ciutat, molt probablement tindríem contents més sectors i no només aquells que esperen amb candeletes l’arribada d’un Nadal que moltes vegades passa sense pena ni glòria. L’alegria no es contagia decorant les viles amb tons pastel un mes i mig. Potser ajuda, no ho dubto, però si no hi ha alguna cosa més, el cop de realitat passades les festes pot ser brutal.

Foto portada: encesa de l’enllumenat, el dissabte 26 de novembre de 2022. Autor: J.Peláez /Ajuntament.