Calidoscopi. Potser és la paraula que més em va quedar després de la celebració de la gala per escollir el Sabadellenc de l’any del 2024 celebrada el passat dimecres al Teatre Principal. Una paraula que resumeix una ciutat, la nostra, formada per centenars d’entitats, per milers de persones anònimes que treballen dia rere dia per enfortir-la, per minorar dins el possible les desigualtats socials, per portar el nom de Sabadell arreu. Cadascú amb un objectiu concret i que mostra la força d’aquesta col·lectivitat que, tot s’ha de dir, sempre ha estat molt crítica amb ella mateixa.

La barreja d’emocions que es conformen al voltant d’un dels esdeveniments més importants de l’any a Sabadell és, molt probablement, la clau del seu èxit. El discurs del director d’iSabadell, el Jordi de Arriba, sempre acurat i prudent, destaca la personalitat dels finalistes al guardó, però, sobretot, incideix en la idiosincràsia de la nostra ciutat, en la personalitat intrínseca de cadascú de nosaltres que, inevitablement, s’expandeix cap a tothom, en una visió que moltes vegades no és la desitjada, però que indica, si més no, que continuem transformant-la, encaixant-la, mirant al futur, com ha de ser.

La referència al company i amic David Bisbal, inevitable i indispensable en un espectacle com aquest, alma mater de tot plegat, ens fa pensar en l’efímera que és la vida, en un pas del temps del qual no ens adonem fins que parem a recordar-lo. I aquesta pausa serveix per posar de manifest la quantitat de persones que engrandeixen la ciutat, canalitzant les seves idees, les seves feines i les seves aficions envers els altres. Tant se val que siguin esportistes, artistes, defensors del patrimoni o de la memòria, com que ho siguin d’àmbits més tecnològics o científics. Poc importa on estableixen el seu vincle amb la ciutadania; poc importa, també, si guanyen el guardó de la ceba i el llorer. Perquè la feina ja està feta; o continua, si la persona té edat i empenta per fer-ho.

I tot plegat, aquell orgull de ciutat, que no supèrbia, ens hauria d’obligar a deixar de banda les discrepàncies i a unir-nos pel bé comú. També ens hauria d’imposar la necessitat d’insistir en el més positiu i deixar de banda una negativitat que sembla innata al caràcter ceballut. I això ho escriu una persona que acostuma a rascar en tot allò que falla. Algú ho ha de fer. Malgrat tot, no és incompatible en demanar i desitjar una mena de pacte en favor dels consensos de tota mena. Això ens farà bé a tots i a totes.

Tornant a la cerimònia de dimecres, una altra paraula que s’hi va dir va ser cohesió. No calia anomenar-la. Era evident veient la tria dels artistes que van pujar dalt de l’escenari: teatre musical, dansa urbana, orquestra de nois i noies amb una gran tasca social al darrere, soprano inclosa. Un calidoscopi en tots els sentits que mostra una vegada més que la gala del Sabadellenc de l’any és un referent sabadellenc que traspassa fronteres i de la qual mitjans de tot Catalunya s’hi fan ressò.

L’èxit no rau únicament en la persona guardonada. El suport d’àmplies capes de la societat civil és un exemple d’aquest triomf on no guanya ningú en concret. És una victòria de tots i totes els que som capaços de valorar la feina d’una persona o una institució en la qual no vam ficar mai els nostres ulls. No sé si m’explico. La mirada sabadellenca cap a un guardonat és realment el que compta, ja que és la constatació que el que es fa aquí arriba molt més lluny, que el provincianisme que sempre he criticat, aquesta mirada al melic que tant de mal ens fa, és capaç d’expandir-se gràcies a la tasca desenvolupada per persones, moltes d’elles anònimes.

I precisament el tarannà, la constància i la perseverança de finalistes i guardonats han de ser el mirall on tots, polítics i gent de tota mena i condició, ens hi fixem. Tal com va dir el Jordi de Arriba, ens trobem en un moment de la història molt complicat, on l’ètica periodística es troba en perill, on els valors pels quals hem lluitat tant de temps els més grans, queden relegats, arraconats, fins i tot menyspreats. L’exemple de tantes i tantes persones ha de prevaldre per sobre de la falsedat i la mentida. Les feines callades i prudents de sabadellencs i sabadellenques han de ser exposades, conegudes, destacades, reparant les possibles injustícies per part de qui sigui el responsable. És per les causes justes, precisament, pel que val la pena lluitar.

La gala del Sabadellenc de l’Any, doncs, no és només l’oportunitat per valorar la tasca de determinades persones, sinó una ocasió única de demostrar que la unió fa la força, que aquest calidoscopi tan divers no sigui només una visió fantàstica i cada color, cada dibuix, actuï pel seu compte. Precisament, la unitat de tot el conjunt aconsegueix, des de la barreja, la més bonica de les imatges. No és només una metàfora. Aquí hi cabem tots i totes. Tothom és necessari. Ho sabem de sobres. Orgull de ciutat.

Foto portada: els finalistes del Sabadellenc de l’Any 2024, amb els regidors. Autor: D. Jiménez.