Micròfon

‘Quan la ràdio sí que és de tots’, per Josep Asensio

La manipulació informativa, les mentides intencionades, el morbo interessat i les fake news no existeixen al nostre país. Aquestes pràctiques, dins el periodisme, no s’utilitzen. En canvi, els règims dictatorials controlaven i controlen directament els mitjans de comunicació i on l’objectiu era i és contenir i reprimir idees no establertes. Per tant, només n’hi ha una d’idea, només una versió, una manera de veure la realitat que, com podrem veure, a Catalunya no s’hi ha imposat.

Ningú no em pot negar que la ràdio és un espai de debat intens, de diàleg moderat, amb bons professionals que asseguren la imparcialitat en cada moment i tenen molta cura en la tria dels seus contertulians. Malgrat algunes excepcions, les emissores de ràdio han estat al servei dels ciutadans, respectant el codi deontològic i mirant d’abastar el conjunt dels pensaments del públic a qui volia arribar.

Tot això s’ha anat consolidant en els últims temps. Les emissores, especialment les municipals, mantenen una pluralitat indiscutible, convertint-se en una illa de llibertat increïble on tothom hi té cabuda. A Catalunya, TV3 i tota la Corporació de Mitjans afins, ja fa anys que va decidir apostar per la diversitat, per l’acceptació d’una societat àmplia, multiforme i multicultural, rebutjant qualsevol partidisme. El pensament únic no s’hi ha instal·lat; no hi ha hagut ni una sola purga a professionals sospitosos de ser “diferents”, i els sous dels periodistes que hi treballen han estat sempre molt prudents, respectant en tot moment els salaris de la mitjana dels treballadors catalans. El respecte i la prudència han estat una constant a TV3 i menteixen deliberadament aquells que gosen assenyalar-la com a desconsiderada o irreverent contra els espanyols. Només cal remarcar la professionalitat de Jair Domínguez i Toni Albà, models de seriositat i de consideració cap a tothom. En la part femenina, Mònica Terribas simbolitza aquesta delicadesa i precaució envers els personatges citats. Cal incidir en la ferma defensa dels constitucionalistes que ha fet TV3, on no s’ha vessat mai cap insult cap a ells ni s’han traspassat límits imprudents. En els últims cinc anys, la cadena pública catalana ha estat un model en defensa de la llibertat i ha creat un lloc on no hi ha cabuda per la intolerància, on es trien escrupolosament els entrevistats, sense tenir-ne en compte ni la seva llengua ni les seves idees. TV3 és, doncs, un mirall on d’altres cadenes del món s’hi han de fixar, un exemple d’heterogeneïtat digne d’elogi.

En l’àmbit de la ràdio molt poc se n’ha parlat d’aquest fort sentiment democràtic, en la línia de preservació de la col·lectivitat que mana ja a TV3. Han de saber que moltes ràdios municipals van néixer amb pressupostos realment baixíssims. Per tant, els programes eren fruit de la voluntarietat de gent diversa (amb idees diverses i també antagòniques) que, sense cobrar res, posaven les seves ganes, el seu coneixement en un tema concret, al servei del seu poble.

En els últims cinc anys, fornades de demòcrates convençuts han ocupat nombroses ràdios municipals amb l’únic objectiu de disposar d’un lloc on poder transmetre els valors del respecte, de la democràcia i de la tolerància, obviant les burles a Espanya, als espanyols, i rebutjant qualsevol tipus de manipulació. Han aparegut els debats plurals, han venerat de manera significativa el codi deontològic que regia des de l’inici i han repudiat qualsevol intent real de deformació de la realitat. Com poden imaginar, tothom pot opinar sense ser titllat de feixista ni d’unionista ni d’independentista. Fins i tots, els independentistes han obert les portes dels seus programes a l’altra meitat de catalans que no combreguen amb les seves idees, amb una sinceritat aclaparadora i censurant qualsevol forma de fractura social i treballant colze a colze amb tothom per la convivència. El més important ha estat el recolzament de molts ajuntaments amb majoria independentista a aquesta manera de fer, adonant-se de la necessitat de tenir una ràdio oberta a tots, al marge de les seves idees.

Poden imaginar també que des del 2012 aquestes emissores han comptat amb persones que han pensat i pensen en el bé comú i que, per tant, han tingut com a premissa essencial l’objectivitat, valorant meticulosament la realitat de la Catalunya diversa. Alguns mitjans privats, especialment de premsa escrita autogestionada, han volgut col·laborar en aquestes emissores amb l’únic objectiu d’aprofundir en els valors democràtics, de portar una única bandera, la de l’idolatria de totes les maneres d’opinar i, molt especialment, la de l’admiració cap a tot el que suposa Espanya. Naturalment, es tracta de persones amb ferms valors ètics, i en la línia d’assentament de la pluralitat, creant llocs per a tots i totes i rebutjant qualsevol tipus de gueto. A més, alguns ajuntaments han aprofitat aquesta conjuntura per tal de valoritzar les emissores que abans menyspreaven, dotant-les d’ajudes diverses, sempre amb la màxima transparència, que tenen com a únic objectiu la contribució a la causa democràtica i, conseqüentment, refusar i menysprear l’odi que alguns partits polítics diuen que han creat els independentistes.

Si bé és cert que moltes d’aquestes ràdios tenen una audiència petita, el desembarcament de personalitats amb una estricta ètica professional, és un fet més de la potenciació democràtica que s’impulsa des del nostre país. Les nul·les intencions manipuladores i despòtiques de veritables professionals radiofònics ens acosten a una solució compartida als problemes de tots. El que és més important és la complicitat de partits polítics que accepten sense problemes la llibertat a les seves emissores, en un cas que Europa hauria de conèixer. No és cap secret que la unanimitat és una constant en els ajuntaments a l’hora de triar els responsables radiofònics. Curiosament, ningú no es titllat de feixista, perquè s’ha entès perfectament que estar a favor de les lleis i voler-les canviar si cal, no és gens antidemocràtic. I una cosa més. Els col·laboradors d’aquestes emissores han fet i fan un bon treball contra la mentida i fugen de realitats paral·leles. La seva tasca contra el conflicte que alguns il·luminats albiren tindrà conseqüències molt positives per a tots i totes. Ja ho veuran.