Alguns dels meus lectors pensaran que soc un esperit de contradicció, que només m’hi fixo en les coses dolentes o que tergiverso la realitat per fer veure que tot és o es fa malament. No és cert. Els asseguro que abans de posar-me a escriure analitzo tot el que puc i ordeno dins el meu cap allò que vull explicar. Com és normal, puc equivocar-me, però per això estan vostès per valorar si el que dic és verídic.
El que està passant a la Concòrdia és d’una magnitud que no s’havia vist mai, negativament, em refereixo. Mai en la història de la nostra ciutat, un sector no havia estat tan menyspreat com ara. Deixant de banda la necessària construcció d’un nou local per a l’esplai de la Llar del Vent, potser l’única alegria, la Concòrdia continua patint unes mancances que no s’aborden a conseqüència de diversos factors ja coneguts, entre ells, la nefasta i desastrosa actuació de la regidora del districte, Marta Morell, la dificultat per mobilitzar els habitants de la zona i el dèficit d’entitats fortes que puguin donar una embranzida a aquest sector.
Com ja saben, el primer menyspreu va venir de la negativa a endegar un projecte ambiciós de rehabilitació de la plaça de la Llibertat. Una vegada més, la regidora Marta Morell va impedir tots els consensos, va rebutjar totes les propostes i va tirar per terra les ànsies de gran part del veïnat en dignificar l’espai de més centralitat al barri. El resultat: el trencament de tota mena de relació per part de l’AV amb la regidora del districte i una obra ridícula per pressupost i pels elements que s’hi posaran.
Tanmateix, el pitjor estava per arribar. A mitjans del mes de desembre, la Junta de Govern aprovava la urbanització dels accessos a l’escola Pau Casals. La mateixa alcaldessa presentava cofoia el projecte que havia d’aconseguir “un entorn escolar més amable, amb espais més verds”. Els convido a passar per allà i veure el que està passant. És cert que l’obra encara no està acabada, però el gris del ciment predomina clarament, encara que després s’hi plantin alguns arbres. L’import, 800.000 euros, sembla exagerat per una petita zona que havia de “pacificar-la”. Ara, a més d’un mur que s’ha aixecat i que trenca tota la visibilitat que hi havia abans, s’ha estret i reduït l’espai pel pas dels vehicles, la qual cosa farà augmentar els problemes de circulació a l’entrada i a la sortida dels alumnes de l’escola.
El desastre no acaba aquí. És clar que calia arreglar l’escala que connecta la Via Aurèlia amb el carrer de Mauritània i la Via Atlanta, però el que s’està fent és una destrossa total dels pocs espais naturals que queden a la Concòrdia, si exceptuem el bosc. S’hi construeix una nova escala al mig del rectangle de zona verda i també un “passeig” en diagonal que surt del carrer Mauritània i acaba a la Via Aurèlia, enfront del carrer Feliu de la Penya. Una via amb fanals que ha trencat per complet tota la virginitat de l’espai.
Hi ha més. Per sorpresa, l’ajuntament anuncia la construcció d’un parc infantil de 2.000 mil metres quadrats en la cantonada de la Via Atlanta i el carrer Mauritània, amb un cost de més de 300.000 euros. En total, més d’un milió d’euros que serveixen per destrossar un espai verge, la mateixa quantitat que costa la urbanització del Passeig de la Plaça Major. Una obra no imprescindible, mentre es demanava urgentment una neteja de cara de la plaça de la Llibertat. Exagero? No dubto que quan tot estigui acabat quedarà més o menys bé, però critico l’elevat cost de l’obra i el fet que era completament prescindible, excepte, si soc franc, la rehabilitació de l’escala central. La resta, gens urgent.
Més encara. Soc un gran observador de les aus que es mouen pel barri. Ja vaig escriure un article, El Bosc de la Concòrdia: un oasi ple de vida, aviat farà un any, on en destacava la important colònia d’ocells que es movien pel barri. En aquest sector que ara s’està urbanitzant he pogut veure fins a deu espècies diferents d’ocells, entre elles, una parella de puputs que sembla que hi viuen permanentment. Cal esmentar també que es tracta d’un lloc gens menyspreable de nidificació i que, malauradament, les cicatrius que romandran per sempre al seu hàbitat les faran emigrar. Segur que la il·luminació malmetrà la seva existència i ja no les veurem mai més. Això ningú no ho ha tingut en compte.
Recordar que la zona verda formava un rectangle entre els carrers d’Atlanta, Mauritània, Apúlia i Via Aurèlia, amb gairebé 30.000 metres quadrats, que van quedar reduïts a poc més de 10.000 amb la construcció dels pisos de l’Agrupació Mútua (la qual cosa va significar no poques protestes, però que no van impedir que el projecte tirés endavant) i de la plaça del Voluntariat, un sostre del pàrquing que hi ha a sota i que és una plaça dura i grisa. Ara, amb la urbanització del tros que quedava, el dany és ja irreparable. Les autoritats es faran la foto, recitaran com robots les típiques frases políticament correctes, en destacaran el “procés participatiu” del projecte (sabent que és pura manipulació) i tornaran a donar l’esquena a les demandes més òbvies.
Mentrestant, la Via Aurèlia continuarà fosca durant la nit perquè l’alçada dels fanals i la frondositat dels arbres impedeix que la llum arribi al carrer. I la plaça de la Llibertat agonitzarà sola, observant el seu menyspreu, imaginant com seria si només la meitat del milió d’euros gastat més amunt hagués anat a ella. I amb el milió sencer podria haver-se impermeabilitzat l’espai inferior i fer una plaça nova. Però això no serà possible. La deriva constructora, la incompetència i la supèrbia de la regidora del districte no són amics dels consensos. I les cicatrius urbanístiques romanen per sempre…
Foto portada: obres a l’espai proper a l’escola Pau Casals. Autor: J.A
