ARTICLE D’OPINIÓ
Lluís Perarnau, regidor de Serveis Municipals i Seguretat
Les actuacions del Govern de transformació en l’àmbit de les municipalitzacions han estat fins ara en la grua municipal, amb un conveni amb Castellar i Barberà del Vallès –que ens permet disposar de quatre grues amb un estalvi de més de 150.000 euros l’any–, i en la zona blava –on la previsió d’estalvi és d’uns 100.000 euros anuals–. També s’ha abordat l’equiparació salarial del personal de Promoció Econòmica, que es completarà el 2020. Aquesta mesura, completament justificada, comporta una dotació econòmica important (1,14 milions d’euros) i per això s’ha hagut de fer amb un calendari d’aplicació. També estem treballant per equiparar les condicions salarials i laborals del personal dels organismes autònoms: ATSA, IAS i OAMA.
Hi ha tot un seguit de serveis (atenció domiciliària, escoles bressol, neteja dels equipaments municipals…) que, tot i vèncer els períodes de concessió, no hem pogut optar fins ara per internalitzar-los. Per un costat, es tracta d’una qüestió legal, de lleis que impedeixen dur a terme la internalització si aquesta no és l’opció més econòmica. Però es tracta també, i fonamentalment, d’una qüestió econòmica. Si estem disposats a fer front a l’equiparació de les condicions salarials i laborals, el diferencial a favor de la gestió indirecta desapareix pràcticament en tots els casos. Així que no tenim altra opció que anar reduint la bretxa salarial, que és el principal obstacle de cara a la internalització, i introduir tota una sèrie de millores en els plecs de clàusules: impedir les baixes temeràries en les ofertes, introduir clàusules socials, reforçar el seguiment dels serveis de l’Ajuntament, etc. En aquest sentit, estem treballant en l’elaboració d’una guia de la contractació pública social.
Hi ha un altre bloc de serveis que tenen una concessió més enllà d’aquesta legislatura. El servei d’abastament d’aigua, fins al 2049; la recollida i el tractament de residus i neteja viària, fins al 2022; el Cementiri, fins al 2044, i els serveis funeraris fins el 2027. En el cas de l’aigua estem treballant en l’expedient tarifari i en el Pla Director d’inversions. Pel que fa a Cementiri i els serveis funeraris, se n’està elaborant una anàlisi econòmica en profunditat.
Pel que fa al servei de recollida de residus i neteja viària, hem obert una sèrie d’expedients a l’empresa concessionària. Aquest és el contracte més important de Sabadell, tant per l’import econòmic –prop de 22 milions el 2018– com per l’impacte en la ciutat. El primer que hem hagut de fer és dotar el servei de l’equip necessari per dur a terme el control i la fiscalització necessaris. L’equip que ens vam trobar a l’inici de la legislatura es corresponia al d’una ciutat d’uns 20.000 habitants, no al d’una ciutat com Sabadell, 10 cops més gran. Segurament això ja encaixa amb la concepció que tenia el govern anterior de l’externalització del servei i de l’intercanvi de favors entre empresa i PSC, que ha acabat sota investigació judicial en el cas Mercuri.
El nou Govern ha reforçat l’equip amb la incorporació, per ara, d’una tècnica en l’àmbit jurídic, una administrativa i tres inspectors o inspectores. Aquest equip és el que ha treballat els expedients que hem obert a SMATSA. El primer, sobre el sistema de control i planificació amb GPS. Aquest és un element que constava en l’oferta i que exigim que es faci efectiu, perquè és la manera de valorar automàticament el nivell de compliment del servei. El 2016 vam comprovar que el 24% dels vehicles de recollida i el 73% dels vehicles de neteja viària no tenien implementat el GPS. Sense programacions ni rutes de neteja viària és impossible fer un seguiment automatitzat.
El segon expedient és sobre la forma de retribució a l’empresa. La concessionària ha de facturar com estableix el contracte, que és pels serveis efectivament realitzats, i l’Ajuntament hi ha de descomptar els serveis no fets o mal fets. Però l’empresa està facturant pels equips posats a disposició, no pels serveis fets, de manera que es produeixen tota una sèrie d’incongruències entre el que estableix el contracte i la facturació realitzada. És així que se li ha traslladat una instrucció tècnica de facturació, que serà d’aplicació a partir d’ara.
També s’han traslladat a la concessionària les propostes de liquidació dels anys 2014, 2015 i 2016. En conjunt, l’Ajuntament ha detectat que els imports màxims que inclou el contracte pel que fa a recollida i tractament de residus s’han excedit en 3,5 milions d’euros en aquest període de 3 anys. L’empresa ha anat compensant aquesta facturació per sobre de contracte en residus amb una disminució dels serveis de neteja viària. Així, tenim un doble incompliment, econòmic i de serveis. L’Ajuntament, d’una banda, exigeix amb les liquidacions el rescabalament econòmic del que s’ha pagat de més en la recollida i el tractament de residus. I, d’una altra, obrirem nous expedients per actuar sobre els incompliments detectats en la neteja viària.
En conclusió, aquest Govern està vetllant pels recursos públics en exigir el compliment dels contractes –de tots els contractes, no només el d’SMATSA– i portant a terme la fiscalització estricta dels serveis. Una vigilància que es fa extensiva al correcte desenvolupament dels serveis que s’han de prestar i a les condicions laborals i salarials dels treballadors i les treballadores.
