ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, arquitecte i urbanista
La recent proposta de fer Museu d’Història i Tèxtil a l’edifici del Museu del Gas porta a poder-hi fer algunes consideracions, que poden semblar disperses, però que són el resultat d’anys de dubtes sobre els nostres museus.
En primer lloc, l’edifici del Gas no és tan gran, ni tindria sentit posar-hi el món preindustrial, la vila, un contingut que podria anar a la planta pis de la Casa Duran i reservar el nou museu per a món tèxtil i el seu context (segle XIX en endavant).
L’existència d’un Museu central i alguns espais de complement pot assolir un sentit ple, per exemple amb les selfactines al Píssit acompanyades d’altres elements. La barreja de museu de segon ordre i d’espai amb un ús actual i viu és una opció positiva i caldria establir-la a totes les seus menors, com serien els museus actuals, la Casa Duran, el Píssit i és una llàstima que no es pugui fer al Buxeda Vell, per massa petit.
Un nou Museu, amb un edifici potent i amb la col·lecció de la Fundació Antoni de Montpalau com a remat, permetrien escalar a Museu Nacional de Vestit i Moda, talment com a Terrassa hi ha el de la Ciència i la Tècnica i, recentment, el del Barroc a Manresa. I, així, situar Sabadell en el mapa de Catalunya en temes museístics.
La irrupció del local del Museu del Gas replanteja esquemes anteriors. Per exemple, la vella idea d’un museu al Píssit, com vam fer els anglesos d’obrir velles fàbriques i només retolar-les, deixant-ho tot exactament com era en el moment de la finalització de l’activitat, ja no és possible avui. Aquella vella idea d’un espai antic preservat ja no és viable reproduir-lo. Ni tenim els materials ni els podem aconseguir i cal pensar en un altre concepte menys fòssil. Aquests temps ja ha passat. Aquesta consideració relativitza un vapor com a seu museística.
Per altra banda, algun dia caldrà replantejar el Museu d’Art. Ja Andreu Castells el 1978 va indicar la contradicció entre el continent de la casa Turull i el contingut d’art. Potser un dia caldria pensar, per exemple, en passar el Museu d’Art a l’edifici modernista de la Caixa Sabadell (c/ Gràcia, 17) i fer història social també des de la base de l’Art. I potser les quadres de la Casa Turull haurien de ser per a habitatges socials i/o estudis d’artistes. Tot el camp dels museus actuals mereix una profunda subversió de plantejaments.
Sabem que al voltant del Museu d’Història hi ha molt material arqueològic, urbà i neolític…, però desconeixem si aquesta funció ‘d’institut d’arqueologia’ conté realment una col·lecció de joies dignes d’exposició. I aquest no és dubte menor.
El conjunt de la política patrimonial de l’Ajuntament mereix i demana una direcció unificada i professional, que aplegui museus (tots ells), Arxiu Històric, espais i edificis urbans. I, en aquest sentit, caldria habitar els espais del patrimoni públic avui en desús i fer-ho amb alguns elements de museu, però també amb vida social activa (no sols vida administrativa). Per exemple, amb entitats que poden anar des de la Federació d’Associacions de Veïns a la Xarxa Onion, la Fundació Bosch i Cardellach, o diverses entitats socials. Cal dotar de vida social el patrimoni municipal i trencar la radical dissociació entre vida social i patrimoni públic.
Un projecte de museus no neix d’una concepció solament tècnica, sinó d’una coalició amb el client polític/social. I un museu és la suma d’una col·lecció i d’un relat, relat permanent o relats temporals. I en ambdós, col·lecció i relat, en història i tèxtil, hi tenim enormes buits. A l’espera d’un projecte de museus que mai no ha arribat, l’adquisició del Museu del Gas pot ser una oportunitat que hem de fer positiva.
L’Arxiu Històric i el Museu d’Art van néixer de sengles propostes signades el 1978. Després mai més no hi ha hagut res comparable, per més que han existit informes més gruixuts que aquells dos precedents i que parlaven del Museu d’Història i del Tèxtil. Per què van fracassar? Perquè, simplement, no se’ls va fer cas? O perquè no eren el substancials que calia? M’inclino en bona mesura per aquesta segona versió.
Foto portada: el Museu del Gas, al desembre de 2023. Autora: Alba Garcia.
