Malgrat que Juan Carlos Sánchez ha manifestat que no volia que el seu darrer discurs de Nadal com alcalde fos el seu testament polític, el seu parlament ha tingut l’aspecte d’un comiat on ha alternat certa amargura amb guspires d’ironia.
El seu cas és una mostra de com, de vegades, els aparells dels partits sacrifiquen els seus membres més brillants per militants mediocres però obedients a les instàncies jeràrquiques. Així va succeir en el PSOE, on Pedro Sánchez es va imposar a Eduardo Madina, o aquí a Sabadell on la maquinària del partit, encara dominada per Manuel Bustos i Montserrat Costa, tots dos imputats en el cas Mercuri, van maniobrar amb èxit per tal d’apartar-lo de les primàries i imposar a un polític de baix perfil però servil a les seves directrius com Josep Ayuso. Qui, per cert, sembla més preocupat en sortir a les fotos que d’exercir les seves responsabilitats polítiques, com va deixar caure Sánchez sense esmentar-ho.
A la seva intervenció l’alcalde va demostrar la seva enorme superioritat intel·lectual i política respecte a Ayuso que, aquesta mateixa nit, es veurà arropat per la militància, Miquel Iceta, primer secretari del PSC i César Luena, secretari d’organització i número dos del PSOE. Es tracta d’una palesa mostra de contraprogramació, típica de l’aparell bustista per tal de tapar-lo mediàticament i que explica perquè no assistirà al sopar.
Ara bé, no tota la responsabilitat recau sobre l’aparell bustista. Sánchez al començament del seu mandat podia haver-se enfrontat a la maquinària local del partit, exigint la dimissió dels càrrecs públics i de confiança imputats, reclamant a Barcelona la constitució d’una gestora i encapçalant una operació de neteja de l’administració local i del seu partit. Era, a la vista dels esdeveniments, la seva única possibilitat de mantenir-se en l’alcaldia i fins i tot guanyar les eleccions al proper mes de maig.
No ho va fer i això ha significat cavar la seva tomba política. El temps ens proporcionarà alguna explicació sobre el seu comportament que ha desfermat tota mena d’especulacions als mentideros polítics de la ciutat.
Finalment, Sánchez haurà estat un alcalde de transició, entre Manuel Bustos i la persona que li succeirà en el càrrec d’aquí cinc mesos. Recorda a Ricardo Royo, el darrer alcalde franquista de la ciutat. De manera que haurà estat una promesa frustrada de qui potser hauria estat un bon alcalde.
