L’esclat del cas Mercuri va sacsejar els fonaments de la política local dominada des de 1999 per la figura omnipresent de Manuel Bustos. Bustos va resistir-se amb ungles i dents a abandonar l’alcaldia fins que ha haver de deixar-la sota l’amenaça d’una moció censura i les pressions del seu partit. Tanmateix va conservar l’acta de regidor per tal de continuar a la Diputació de Barcelona amb un sou de 5.976 euros al mes en 14 pagues anuals. La derivació del cas a la Federació de Municipis de Catalunya, que presidia i que va empastifar a bon grapat d’alcaldes de tots els colors polítics, el va obligar a dimitir de regidor i diputat de l’ens supramunipal.
La dimensió del cas obligava al PSC sabadellenc a netejar-se a fons, després de tants anys de pràctiques caciquils, com revelà el sumari de Mercuri. Això ha estat impossible, Bustos segueix dominant el partit com es manifestà a les primàries on va imposar al seu candidat Josep Ayuso, un polític mediocre que aposta per la continuïtat amb el bustisme.
Bustos deixa una pesada herència a la ciutat. Primer, llega un Ajuntament sota sospita de corrupció, nepotiste i caciquisme i que ara està paralitzat. El grup socialista, profundament dividit, es mostra incapaç de governar la ciutat, justament quan la duresa la crisi exigirien un executiu local fort.
Segon, deixa unes finances locals escurades i intervingudes pel ministeri d’Hisenda que redueixen sensiblement el marge de maniobra econòmic del govern municipal. Aquest és el resultat d’una pèssima gestió amb despeses sumptuàries i obres faraòniques. L’ascens de Bustos va coincidir amb la bombolla immobiliària, que va gestionar irresponsablement.
Finalment llega, excepte honroses excepcions, un teixit associatiu i uns mitjans de comunicació afeblits i sotmesos a una concepció autoritària del poder on imperava la màxima del “si no estàs amb mi estàs contra mi” i que costarà temps de remuntar.
Com que el PSC ha estat incapaç en aquests dos anys de netejar el partit i sobretot l’Ajuntament, caldrà esperar que ho faci la ciutadania d’aquí sis mesos.
La foto se las trae.
Duce, Duce, Duce, gritaban los asistentes ?
La puesta en escena es rotundamente peronista. Ahí tenemos a Domingo Perón y a su esposa Evita, recibiendo la adhesión inquebrantable de los descamisados. Por cierto que no veo a tales descamisados así como muy de pasar hambre, más bien algunos y algunas están para apuntarse a un curso o cura de adelgazamiento, en el Vapor Llonch.
Jo, comentare el cas actual que pateix el Taulí, com es la falta de 30.000 Euros per poguer acabar de investigar el Grup de Genetica del Parc Taulí, i només en tenen conseguits 2.000 euros a base de vendre objectas personals, tot per els discapacitats mentals d´origen genétic.Aixó es molt trist que passi, dons sabem la fortuna que cobra el seu directos que es superior al salari del Presidents Mas, i a sobre no poden cobrar la PAGA EXTRA!! ja esta bé no!! Tots els treballadors del Taulí mereixen cobrar el que es seu. A veura si en les proximes Eleccións Municipals fem fora a tots els actuals inutils que tenim i arreclem Sabadell i el Taulí com es merexem.
En esta foto veo un paquetazo de funcionarios de los que puso Farrés, y después se volvieron bustistas. A partir de ganar el bustos, claro. Están en el vapor llonch, en urbanismo, en lo del estruch, en cultura… Lo de ser de quien le paga el sueldo, que dijo Pla de los funcionarios. Los que más chuparon de lo de bustos, incluso se permitieron el lujo de seguir dándoselas de entesistas. Y hasta les veo en Podemos, mira que digo. Más que una purria, que también, una absoluta monstruosidad. Y en esas dándonos ruina y riéndose de lo mejor de sabadell, que desde luego no son ellos ni menos quien les enchufó