Blai Gasol i Anna Simo

Opinió de Blai Gasol i Anna Simó (ERC): ‘Educació en la República que volem’

ARTICLE D’OPINIÓ
Anna Simó i Castelló, diputada del Parlament de Catalunya, Blai Gasol i Roda, exdirector general d’Ordenació i Innovació Educativa.

Actualment, una gran part de catalans vivim el procés cap a la independència com l’oportunitat de poder disposar d’un estat propi que ens permeti ser sobirans i que serveixi per millorar notablement les condicions de vida de tots els seus ciutadans. Crear un estat nou, La República catalana, implica preparar tot un seguit d’estructures  públiques al servei de la ciutadania del nou estat.

Aquest és el cas de l’ensenyament. El dia després de proclamar la República catalana els nostres infants i joves podran realitzar les seves tasques educatives exactament igual que el dia anterior. Disposem dels centres educatius, amb els docents, amb el material imprescindible, amb un Departament d’Ensenyament amb seu central i seus territorials, amb experiència organitzativa i de gestió. Comptem també amb una llei, la LEC,  aprovada pel Parlament de Catalunya, millorable, però que ens permetrà tenir clares les regles de funcionament a tota la comunitat educativa fins que el Parlament del nou estat elabori una nova llei, ara sí, plenament nostra.

Disposar de l’estat propi ens donarà la possibilitat de destinar, dels recursos que nosaltres generem, el que es necessiti per fer un sistema educatiu per a tothom, innovador i modern, inclusiu i generador d’equitat i d’igualtat d’oportunitats, amb la coresponsabilitat de totes les administracions, les famílies i la societat, que garanteixi l’èxit educatiu dels nostres nois i noies.

Disposar dels nostres recursos ens permetrà superar les restriccions pressupostàries imposades pel deficient finançament de l’estat autonòmic i, també, la secular manca d’inversions de l’Estat espanyol en els serveis públics a Catalunya. Recordem, a tall d’exemple, que una ciutat com Sabadell  no va tenir el primer institut públic de batxillerat  complert fins l’any 1967, en què es van inaugurar els instituts Arraona i Egara a la Mancomunitat, quan la ciutat ja superava els 100.000 habitants.

Tenir un estat propi ens permetrà en el camp educatiu, i en tots els altres àmbits, elaborar un marc normatiu pensat només en funció dels nostres infants i joves i de les necessitats de la societat catalana del segle XXI.

Des de la primera llei espanyola d’ensenyament, la llei Moyano de 1857,  fins a la LOMCE, sempre hem hagut d’anar a remolc de la normativa espanyola. Lleis i normes que  han estat pensades i concebudes amb criteris i interessos aliens als nostres. Sovint hem hagut de buscar les escletxes de la norma espanyola per poder fer el que consideràvem necessari per al nostre alumnat i córrer el risc que govern i tribunals espanyols ens ho prohibissin.

Des d’Esquerra Republicana som conscients  que l’educació ha de ser  una prioritat des del moment zero de la nova República catalana. És per això que considerem que caldrà fer un debat serè i aprofundit  amb la comunitat educativa i les altres forces polítiques integrants de la futura República per  pactar i construir entre tothom el nou sistema educatiu català.  Pensem que no es tracta d’imposar criteris ni de tirar-se l’educació pel cap, sinó d’arribar a acords amb el consens més ampli possible. Només així posarem les bases d’un sistema educatiu propi i modern i, al mateix temps garantir, amb independència de qui governi, l’estabilitat  legislativa, inversora i de política educativa que  necessita la nostra societat i la nostra educació.

Foto portada: Anna Simó i Blai Gasol.