ARTICLE D’OPINIÓ
Carles Marlés, regidor no adscrit a l’ajuntament de Sabadell
A l’ultim ple, degut al ostracisme en que se’ns ha arraconat als regidors no adscrits, vaig fer una petició a l’alcalde a fi de que obris el debat en el marc adequat per intentar pal•liar aquesta marginació. Vaig posar diferents exemples de procediment com d’altres molt greus de falta de informació. Vaig reclamar també el dret que tinc, com qualsevol altre regidor, de comunicar en els mitjans de titularitat municipal.
La petició concreta va ser: “Solicito al Sr.Alcalde que obri el debat ben aviat a fi de buscar i consensuar una solució ràpida i adient a aquesta contrarietat”. Deia “aviat” perquè de fet, només queden 4 mesos de legislatura.
L’alcalde, en Joan Carles Sanchez, va estar desafortunat en la seva resposta. Va precipitar-se en respondre i a la defensiva no va donar opció. Va venir a dir que la política es patrimoni dels grups municipals: “Vostè te dret a tenir la informació (menys mal que ho va reconèixer. De fet, ell mateix una estona abans m’havia demanat disculpes per aquest fet.) però en cap cas pot participar en les decisions que s’acorden ni te dret a comunicar com a regidor perquè aquests atribucions son exclusivament intrínseques dels grups municipals”.
Anem a veure. Jo soc un càrrec electe elegit per sufragi universal. Amb mi i en la mateixa candidatura van concorre i sortir escollits a les eleccions municipals 3 regidors mes. Dos d’ells, els afiliats a Euia van decidir, de bones a primeres i aprofitant una escletxa legal, constituir-se com a grup municipal propi, trencant la coalició en la que es van presentar. La llei els va donar aixopluc. Si jo en aquell moment, al•legant la descomposició d’aquella malmesa coalició, hagués volgut separar-me, al no pertànyer a cap partit polític hagués quedat com a regidor no adscrit, per tant un privilegi del que jo no hagués pogut gaudir-ne. La única diferencia doncs radica en estar afiliat o no a un partit polític.
Ara obrim el marc a la composició del ple municipal. Dels 27 regidors originals elegits pels ciutadans en aquesta legislatura, mes de la meitat, exactament quinze, o be han estat substituïts o be han canviat de rol: 8 Han estat substituts de les seves respectives llistes. 2 dels imputats al cas Mercuri han estat cessats en la seva responsabilitats al govern, un d’ells era primer tinent d’alcalde. L’alcalde actual tampoc era inicialment l’alcaldable que va presentar el seu partit, un valor considerable a tenir en compte en unes eleccions de caire tant singular com son les municipals. Dos regidors més, tal com he explicat, van formar grup municipal propi i finalment dos més, entre els que m’incloc, per divergències, hem abandonat la nostra formació inicial i hem passat a ser regidors no adscrits.
Quedi clar que no pretenc posar en dubte en cap cas la legitimitat d’aquests canvis. Ens trobem però un ple municipal que a aquestes alçades difícilment representa el que en els seu dia van elegir els ciutadans de Sabadell. No obstant d’aquests 15, els únics que hem perdut la categoria de regidors de 1ª tot i ser elegits per la ciutadania, curiosament som els que hem deixat de formar part d’un partit polític. La resta, -els que les urnes no els van donar representació però com a suplents han entrat en substitució, el que no anava per alcalde i ara ho és, els que tenien una important responsabilitat de govern i ha passat a ser regidors sense atribucions i els que es van presentar en coalició i a posteriori la van desfer perquè tenien l’aval d’un partit polític- tots ells, es mantenen a la primera categoria, per tant mantenen tots els drets.
Amb aquest panorama desolador, amb aquest campi qui pugui, l’alcalde no pot parlar massa de rigor i respecte en l’aplicació de les regles del joc ni ser massa estricte a l’hora de valorar la legitimitat de cadascú. Es demostra per si sol que no te cap argument moral per negar-me els drets que demano. Per tant considero que es va equivocar en la seva precipitada resposta i hagués fer be de obrir el debat, tal i com jo li deia, a fi de buscar una manera en la que tots poguéssim sentir-nos còmodes a l’hora de desenvolupar la nostra tasca com a regidors municipals. En cap cas sol•licitava tracte de favor ni l’incompliment de les normatives, senzillament pretenia que es fes una interpretació mes amplia que pogués adequar-se a la realitat del que és i qui forma el ple municipal avui.
Solucions n’hi han, del que es tracta es de tenir la voluntat de buscar-les.
No obstant considero que en part he guanyat. Havent exigit els que considero son els meus drets, em permet aventurar que a partir d’ara obtindré oficialment tota la informació que abans no disposava. Per tant, tot i condemnat a l’aïllament de la no alineació, recuperaré alguns dels drets que em corresponen, els deures per suposat, els conservo tots.
A l’hora de comunicar ja imagino que serà una altre cantar. La revista municipal, que no dels partits -Sabadell a Prop- i si es que torna a sortir-ne algun número, seguirà dient que a Sabadell només hi ha 25 regidors. Els 2 no adscrits els continuarà obviant. Pel que fa a Radio Sabadell, malgrat que per mandat èxplicit dels partits continuarà sense poder convidar-me als debats i entrevistes de còmput electoral, estic segur de que els professionals seguiran oferint-me el seu micròfon, tal i com sempre han fet, quan tingui necessitat de dir quelcom.
La política no es patrimoni dels partits politics. La política es patrimoni de les persones que trien exercir-la i son elegits pels ciutadans. Per imperatiu organitzatiu han d’agrupar-se. Però segrestar aquesta agrupació amb el cadenat de les sigles i tenir por d’obrir-se a la divergència s’ha demostrat que es oposar-se a que la política faci el seu paper, evolucioni i sigui creïble. Llavors es quan, equivocadament, es desprestigia. No es la professió doncs la que entre en crisi si no els professionals que l’exerceixen.
Asumo en tu totalidad la opinión aquí expresada por el sr. Marlés. En su día, hace casi dos años, yo hice la misma petición por escrito y la misma queja al sr. Alcalde, que por sustitución ya era el sr. Sánchez. La respuesta que se me dio, es la misma que se ha dado al sr. Marlés: un informe del sr. Secretario municipal basado en una sentencia del Tribunal Constitucional que regula aquellos derechos mínimos que no le pueden ser retirados a un regidor no adscrito, sentencia que deja abierta al Pleno la posibilidad de aumentar esos mínimos o incluso equiparar en su totalidad a los regidores no adscritos a los adscritos. En mi caso en su día, como ahora en el caso del sr. Marlés, los Grupos acordaron simplemente darnos aquello que por la referida sentencia del TC no pueden quitarnos. En otras ocasiones me he referido a la diferencia que hay entre lo que es legal y lo que es legítimo. El aislamiento de los que entramos legal y legítimamente en el Pleno por parte de aquellos, algunos de los cuales su entrada en el Pleno simplemente ha sido legal, denota hasta que punto la política de grupos está podrida.
Señores Marles y Vega, solo hay que mirar en otros ayuntamientos y ver que los regidores no adscritos gozan de privilegios muy similares a los grupos en medios y económicos. Tienen Vds. toda la razón, están representando a una parte de la ciudadanía que voto sus nombres. más allá de las siglas que les daban cobertura. El sistema requiere de un cambio muy profundo.
Benvolgut Carles, exposes un tema complex i delicat. Llegit, així d’entrada, sembla que als regidors no adscrits realment us privin d’alguns drets. Però, llegit amb més deteniment podem concloure que possiblement no sigui així. Com pots comprendre no tinc cap intenció de justificar cap tipus de limitació de drets, però les regles de joc són les regles de joc.
No qüestionaré si és legítim o no que un regidor o regidora passi a ser no adscrit quan deixa el grup municipal al que pertany (no qüestiono la legalitat), però si que podem convenir que en el sistema electoral vigent els i les votants no escollim individualment les persones integrants d’una llista, sinó que votem una determinada candidatura, un determinat equip i votem les persones que s’hi presenten en bloc.
En aquest sentit quan un regidor o regidora decideix abandonar el grup municipal el més lògic seria retornar l’acta de regidor a la candidatura gràcies a la qual va ser escollit. Encara que la legislació electoral determini que les actes de càrrec electe són personals, políticament i per respecte als i les votants potser el més honest és retornar l’acta a la candidatura corresponent i poder ser substituït.
Si que comparteixo amb tu que la política no és patrimoni dels partits, però si ens presentem voluntàriament a les eleccions sota unes sigles de partit hem d’assumir els pros i contres. Amb això no vull dir que estigui d’acord amb el sistema polític actual. Certament hi ha molt a canviar de l’actual sistema de representació política per a garantir una millor representativitat, per afavorir la participació política, per revocar les persones que no actuen honestament, per evitar els qui pretenen viure de la política, etc. per això calen compromisos, calen codis ètics amb mesures concretes com les de retornar l’acta d’electe quan les sigles sota la que et vas presentar ja no són les teves. Tampoc entenc la dedicació política com un projecte individual sinó com un projecte col•lectiu, formant part d’un equip.
Com deia les regles de joc són les regles de joc i si les hem acceptat voluntàriament a l’inici de la partida no és de rebut denunciar-les quan no van a favor dels nostres interessos.
Incerta política, podria ser el títol del meu comentari:
El sistema de partits hauria de posar-se al servei de la democràcia i està passant al revés. En comptes de procurar fer política per què la comunitat que representen vagi millorant, els partits fan politica per “desbancar” l,adversari, sigui de dins o de fora, per foragitar els que discrepen, judicialitzant els fets politics i polititzat els delictes.
Les posicions politiques agafen un caire “estètic” i impostures que poden arribar a costar diners públics. La ciutadania es desmotiva i triomfen els falsos mesies! Uns van sistemàticament en contra d,altres per consigna. Aquest plantejament és totalment equivocat i aquest tipus de politica és errònia. El sistema de partits s,ha de reconsiderar. I cal ser conscients que la democràcia de qualitat és, de moment , el millor sistema de convivència que s,ha inventat, i que requereix cura, manteniment i molt sentit crític.
,
Per altra part, La ciutadania no te gaires maneres de participar en política de ciutat si no és com a militant d,un partit o com a independent que participa en una llista de partit a la seva ciutat. Fins i tot partits o candidatures que quedin per sota del 5% de les persones amb dret a vot ni tan sols participen del debat polític.
Les entitats de la ciutat son un bon espai de participació, però, s’enroquen en el seu món i, amb l,excusa que “no fan política” s,inhibeixen de la ciutat o del país.
a Sabadell les entitats son les primeres víctimes del cas mercuri, s,han debilitat molt a causa de les presions i intromissions i nepotisme del partit dominant. i moltes per interessos fins i tot privats, han deixat que durant dotze anys un personatge despòtic com en Bustos s,apoderés d,una ciutat i la fes captiva. Recordo moment èpics, amb entitats callant i evitant la confrontació o fent seguidisme, per interessos creats: prosel.litisme, nepotisme. tenim el consistori que ens mereixen i cal una reflexió profunda: les entitats s,han d,implicar i no han de deixar-se dominar pels partits. Però tampoc han de convertir-se en móns aliens a la cosa col.lectiva: no son espais estancs. Les que son culturals, les esportives, totes son ciutat i l,èxit o el fracàs d,aquest “ser ciutat” les afectarà.
Els patits politics que han estat art i part en el cas mercuri estan en Descomposició.
Icv va canviar de rumb el 2012 i va optar per politiques caïnites destruint els seus propis actius lenta i progressivament fins esdevenir avui l’espectre del que va ser una formació municipalista de referència. Bustos va planificar la divisió del grup municipal ICV-EuiA i se,n va sortir, per que va saber crear complicitats dels dels primers anys del seu govern, amb militants d,icv que van acabar al sector bustià del PSC, pero no tots vam marxar i dins del patit, i tot seguit, uns nous dirigients d,Icv van cooperar en aquest debilitament sacrificant la portaveu, la única persona en tota la ciutat que va ser capaç d,impulsar la descoberta de la xarxa mercuri i de portar-la a la fiscalia i, ja que s,hi va enfrontar, va acceptar alts riscos i moltes pressions per a la seva persona, sense trobar un bon suport per part d’ICV, i, encara més, un cop debilitat el grup, es van aliniar amb la “croada” antimunicipalista de l’acusació popular que universalitza el seu afany de justícia contra 40+ 10 alcaldes i regidors pel cas FMC. La marxa de quasi una vintena de militants demostra fins a quin punt ha arribat el declivi i el fort impacte corrosiu del “mercuri”. Icv només te cara al 2015 un dèbil actiu, el cap de lista elegit amb un procés intern i convencional, pot ser un valor cara a la participació en plataformes ” reals”com Sabadell guanyarà i Procés constituent”. Aquest serien bons camins per refer el malmès consistori. en aquestes plataformes hi pot haver persones que estan o han estat en forces politiques i fins i tot que han format part de governs o llistes anteriors, el que seria important és el compromís per renovar la ciutat, refer el teixit associatiu i impulsar les millores socials que han quedat estancades
Entesa per Sabadell, amb la CUP, amb el seu complex d’Èdip en relació amb Icv, mostren molta capacitat crítica i poca capacitat d,acció i una persistent negativa a arribar a acords estratègics amb ningú, per molt semblants que siguin els posicionament polítics, en el cas mercuri apadrinen l’acusació popular i la utilitzen com a arma “de destrucció massiva” darrere les passes del Bustos, enllà de la ciutat de Sabadell, i tal com “manos limpias” va fer, professionalitzen l,acusació popular, fet, que encara és més perjudicial que professionalitzar la política, per que al cap i a la fí, i per sort per aquest país, hi ha hagut molt bons politics i bones politiques en tots els partits que han fet que el país remuntés i sortís de la fosca nit del franquisme, i alguns d,ells com en Farrés i altres alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores han estat han fet una feina extraordinària i hi han invertit més de 12 anys per aconseguir-ho. Si accedeixen al consistori el 2015, i ho fan amb una renovació generacional que els doni convicció per governar i sentit comú per centra-se a la ciutat, potser podran col.laborat realment en la “reconstrucció” de la ciutat que preconitzen, però el primer pas seria que aprenguessin a situar l,acusació popular com una eina discriminatòria i no universal.
EuiA, que sempre ha tingué un paper simbiòtic amb Icv i mai no s,ha mesurat sola en unes eleccions, està també en Descomposició ja que els sectors col·laboracionistes estan tocats de mort pel recent procés de primàries digne d’un programa reality, però continuen controlant el grup municipal que es va crear amb la concupiscència d,en Bustos i li ha costat a la ciutat diners ja que el govern va acceptar una ” nova portaveu” i una nova secretaria de grup, un grup que la ciutat no va triar, i que és la causa colateral de la segona divisió del grup municipal original: la marxa del regidor independent Marlés ja que només la total renovació pot ajudar a remuntar la tremenda crisi on els ha portat la seva direcció local i aspirant per enèsima vegada a regidora. I sense la renovació, ni poden conviure amb icv ni poden ser un actiu per a la ciutat.
El PP ha intentat passar desapercebut en el cas mercuri, però és artífex i còmplice per tot l,entorn Soriano, de tot el que ha passat en deu anys a la ciutat i lògicament les tensions internes han desembocat en crisi al grup municipal. La marxa d,en Vega, una persona que accedeix per primer cop al consistori, i que “descobreix” el pa què s,hi dona al partit, o bé el fet que la regidora popular sigui”l,estrella” de l’atac al model educatiu català, posen de manifest, que tampoc no deu ser una “equip normal”.
PSC, el gran protagonista de la xarxa mercuri, està en fase encara més esperpèntica: amb l’ajuntament paralitzat i tot el funcionariat contaminat del cas, les persones militants que intenten desmarcar-se de la xarxa no ho poden fer i van perdent cada cop més oportunitats per refer aquest partit que tanta influència ha tingut a la ciutat: les primàries haurien estat una bona ocasió per fer net, però de nou, la renovació ha quedat bloquejada per forces “telúriques” de la xarxa que encara juguen a l,intern d’aquest partit i que, sobre tot al grup municipal, es mostren amb una impudícia absoluta mostra de l’evident cobdícia, tot mantenint regidors “inactius”, com a amenaces latents, i, a sobre s’ha tirat per la borda el potencial que podia tenir l,actual alcalde. No ha volgut fer net ni posar les bases per al canvi a la ciutat, un canvi que costarà de fer perque el cas mercuri ha portat associat tan de mala gestió economica, que a més de les amenaces del Pla d,ajust, correm el risc de perdre dues eines que han estat la clau de volta de la lluita contra l,atur i contra la pèrdua d,habitatge, em refereixo als bucs insígnia de l,època Farrés: Promoció econòmica i Vimusa, després d,haver convertit els serveis socials municipals en un dels menys ben valorats entre el món municipal, malgrat les grans professionals que té l’Ajuntament.
Unes eines i uns serveis que el nou consistori del 2015 hauria de rescatar sempre i quan hagi definit una “ciutat horitzó”, cohesionada i refeta del seu captiveri.
L,únic grup que ha sobreviscut sense malmetre la seva imatge a la ciutat és CiU a base de crisis muncipals tot i no estar al marge de la xarxa mercuri, com a víctima o com a botxí segons les fonts, tampoc no ha arriscat gens ni mica per avançar o per ajudar a remuntar la crisi generada pel cas mercuri. CiU repetirà probablement bona part del seu grup, però vindrà condicionada pels acords estratègics amb ERC pactats en el marc del procés cap a la independència, uns valors que poden ser decisius en les eleccions municipals del 2015.
És per això, que en el cas dels regidors Marlés i Vega que, segons la norma aplicada a EuiA, que va ser afavorida pel govern , avui haurien de tenir dret a ser portaveus i a tenir secretaria, sense més cost, sinó que el consistori sabadellenc, paralitzat d,acció, de pensament i de generositat política, pel cas mercuri, no ho farà.
Els diners de portaveus o de secretaria de grup per a l,’ajuntament haurien de ser els mateixos que els del moment de les eleccions, i procedir a un repartiment proporcional segons les divisions que s,han produït. El favoritisme que va portar a crear un nou grup amb nova portaveu no elegida i una nova secretaria, tenen a veure amb el declivi mercuri, igual que el maltracte a dos ciutadans, militants o no que estan exercint de regidors de la seva ciutat amb la màxima dedicació que poden després de les hores de la seva feina habitual.
Esperem que el 2015 ens porti un consistori nou, que pugui fer net de tanta i tanta destrucció, que trobi nous camins per resoldre qüestions tan senzilles com el paper dels regidors no adscrits o la participació de la ciutadania en el devenir de la ciutat.
Teresa Mira
Icv
Teresa, el que va passar el 2012 a ICV és que no et vam votar a tu i això és el que encara no has paït. De que democràticament les persones votem per majoria una cosa i es faci allò que es consensua tu en dius caïnisme, i que d’exigir a la Carme Garcia que foti el camp després de que com a grup municipal es dediqui a fer el contrari del que a ICV es decideix democràticament, especialment manipulant i intoxicant tots els processos democràtics del partit perquè, un altre cop, no us vam escollir a vosaltres, tu en dius destruir actius.
Però una mentida repetida mil vegades no es converteix en veritat, i aquí l’Isidre Soler no ha fet més que exposar el que creiem des d’ICV: que el sr Marlés va signar un codi ètic i es va presentar representant un projecte, i que si ara només respon a ell mateixi no aquell projecte, que deixi l’acta.
Així que no apliquis tu la política del divide y vencerás, perquè a ICV suscribim 100% el que ha dit l’Isidre en el seu comentari.
Lidia ¿que Lidia? ¿Ahora los de ICV os teneis que esconder bajo el anonimato y bajo las faldas de Isidre Soler para dar vuestra opinión? Pues si que estais convencidos. Yo creo que Marles representa mucho mas el ADN politico de Iniciativa que no el Aurelio que se parece mas un a predicador que a un politico
A Icv hem estat molts anys acollint persones independents i només ara hi ha problemes. Tamdé durant molts anys s’han acceptat les opinions diverses i s’han cercat camins. Només ara hi ha acords “al 100%” a Icv, ha calgut que marxessin quasi vint persones, en això s’ha tornat un partit clàssic i pot ser no agradarà prou a les noves tendències, per molt que vulgui convidar-les. I pel que fa a l’opinió de IS sobre independents, crec que fins que Es no s’obri a admetre independents, no pot ajudar a resoldre el problema que te el consistori amb els regidors no adscrits. Al consistori Haurien de fer com al Parlament, esdevenir un grup tècnic per existir. Ens agradi o n, una llei va fixar que la decisió de què s,ha de fer amb l,acta és intransferible i incooptable pel partit que els va acollir. Una marxa com la de Vega i de Marlés no te solució en ells, està en els partits:son els partits el que no han sabut tractar els seus independents. I es veritat: estic molt decepcionada de la coordinacio que va sortir d,aquelles eleccions: ha fracassat rotundament. Si jo hagues estat la coordinadora, tot això no hauria passat. Icv sabadell seria un partit plural i útil a la ciutat. Tambe estic molt decepcionada que no es retirés de l,acusació popular quan aquesta es va convertir en un perseguidor de delictes extra ciutat forçant la voluntat de les executives comarcal i nacionals
Benvolgut Isidre, t’agraeixo el comentari. Tu planteges dos debats que son independents l’un de l’altre. L’un es el de la igualtat dels drets dels regidors no adscrits als dels regidors adscrits a un grup municipal que es el que jo plantejo i el que tu poses sobre la taula que es el de la legitimitat de mantenir l’acta de regidor si s’abandona la formació amb la que et vas presentar a les eleccions.
La primera es genèrica i plural: Un regidor, estigui on estigui, ha de tenir, de fet per llei els te, els mateixos drets a fi de desenvolupar la seva feina en igualtat de condicions. Jo no equiparo en cap moment un regidor a un portaveu, això es una interpretació errònia i personal de l’alcalde al meu prec. El que no pot ser es que pel fet de no estar alineat passis a ser marginat com passa ara. Per tant alguna mesura s’haurà de prendre per corregir aquesta irregularitat.
Altre cosa es la legitimitat de mantenir l’acta i aquest es un altre debat que s’ha de mirar amb el prisma de la singularitat. En el meu cas, tal com he exposat en diverses ocasions mantinc l’acta per uns raonaments concrets:
-Jo vaig concórrer a les eleccions com a independent. Iniciativa va obrir la porta a independents a la seves llistes a fi de que aportéssim idees i plantejaments nous. Aquest es el motiu oficial. Convindrem que, vist el desenllaç, l’únic que buscaven era rostres mediàtics. En tot cas, jo vaig presentar-me a unes primàries obertes i les vaig guanyar. Per tant vaig situar-me immediatament darrera de la cap de llista que va ser elegida en unes anteriors primàries de la coalició ICV-Euia. Els vots, t’asseguro que me’ls vaig currar a fons.
-“Inexplicablement” es trenca la coalició 2 dies desprès.
-Posteriorment la portaveu del grup renuncia amb l’objectiu de facilitar la reunificació de la coalició mitjançant la renovació de les llistes al 2015.
-Accepto ser portaveu amb la condició i acord de que s’exigirà la mateixa renovació a Euia. Tres mesos desprès es demostra que de que aquest acord era una enganyifa.
Per tant creus de veritat que amb tots aquets motius el mes legítim era retornar l’acta?. Potser, amb aquest panorama, el mes “legítim” i raonable hauria estat mantenir-me com a portaveu independent i el regidor no adscrit hauria d’haver estat el regidor entrant de ICV. En tot cas, quan ICV me la reclama es en el marc de la presentació púbica de reunificació que s’escenifiquen les mateixes persones que van trencar la coalició i on s’exposa que a partir d’ara seran dos grups amb una sola veu, jo els brindo la possibilitat de retornar-la ja que reconeixen que es van equivocar amb el trencament. Això si, si es van equivocar, el mes correcte es que retornin els 60.000 euros que ha costat la broma a la ciutat i renunciïn a una de les dietes de portaveu. Com hauràs pogut seguir, ja no me l’han tornat a reclamar mai més, per tant, el mateix partit avala la meva legitimitat a conservar-la.
Considero doncs que la legitimitat de retenir o lliurar l’acta de regidor va del tot lligat al criteri particular de cada cas. Estic segur que si fos un criteri absolutament plural seria la llei qui ho exigiria i no ho fa. No oblidem que la llei la fan els politics en democràcia i per tant es tant democràtica com legitima.
Si en unas elecciones municipales la trayecoria vital y el curriculum, por decirlo de alguna manera, del alcaldable, carece de importancia porque lo importante solo son las siglas, podrian los partidos simplemente presentar la marca con la papeleta en blanco y rellenarla a posteriori segun el resultado obtenido. En mi caso nadie se ha atrevido aun a pedirme el acta y eso que hace mas de dos años que tengo preparada la respuesta.
La política no debería ser algo solo para los políticos. Pero es proporcional al interés de los ciudadanos que la política les repercuta positiva o negativamente. Como pienso que individualmente cada uno de nosotros no influye en las instituciones sino es que nos asociamos, es por lo que me desagrada la moda de denigrar a los partidos, a los sindicatos, a todas las agrupaciones que pueden representar unas opciones de los que solo organizados pueden hacerse oír. No. La necesidad de que los ciudadanos de “a pié” seamos partícipes de la vida política no se ha inventado ahora. Aunque esta actividad social necesaria, ha tenido a lo largo de la historia altos y bajos, siempre que se han logrado avances sociales lo han sido porque los ciudadanos se agruparon en asociaciones. En partidos políticos.
Que los poderes económicos nos insten a alejarnos de la toma de decisiones o a desanimarnos en nuestro interés por la política, entra dentro de lo que son sus intereses. Es lógico. Que un independiente resalte su valor como tal y reclame se le tenga en cuenta, no seré yo quién lo critique y en todo caso, agradecer su participación que no significa estar de acuerdo, es lo que hago. Ahora bien, que alguien que forma parte de la dirección de un partido se dedique a comentar el mal funcionamiento del mismo, me parece esperpéntico. Surrealista. Más ahora, cuando más se necesita recordar que el partido de Joan Herrera y Joan Coscubiela se ha batido el cobre en las instituciones para tratar de poner al descubierto la política antisocial de CiU y del PP. Más ahora que este partido intenta agrupar al máximo a las clases desfavorecidas por los partidos antes indicados. Eso representa Guanyem Barcelona, un esfuerzo de todos que supera personalismos para poder tener esperanza. En Sabadell este partido está haciendo lo imposible por acercar posiciones con EUA, con Podemos, con Procés constituyent… con todos los que en Barcelona han sido capaces de crear esta realidad que ya hoy, es esa candidatura de partidos que aparcan sus diferencias. Este partido que viene de muy lejos y que en Sabadell ha dejado una huella profunda desde tiempos ya históricos, es ICV.
Así que gracias Teresa, seguiremos superando las piedras en el camino.
Lo que yo digo, que poco convencidos estais de lo que pregonais en ICV cuando para dar vuestra opinion teneis que esconderos en el anonimato. Como bien dices este partido dejo una huella muy profunda en Sabadell. Desde luego hoy ya no es ni la sombra de lo que fue.