Arriben les vacances d’estiu i en aquesta última reflexió de la temporada vull aprofitar per fer balanç del què ens deixa aquest any polític en línies generals.

Un any que tanquem amb la indignació d’haver d’aguantar insults com els del director adjunt del comissionat de la Marca Espanya, Juan Carlos Gafo, qui ha estat destituït de forma fulminant i encertada després de la polèmica per una piulada seva en què deia “Catalans de merda. No es mereixen res”.

Tot, enmig d’un context socioeconòmic més que preocupant que podríem resumir amb dades i xifres alarmants en un seguit de titulars ara que estan tan de moda: la taxa d’atur de l’Estat espanyol, arribarà l’any que ve a gairebé el 28 per cent, és a dir, el triple de la mitjana dels països europeus; el deute públic espanyol ja supera la mitjana europea i Espanya és el vuitè estat més endeutat i el tercer on més creix el passiu; el president espanyol, Mariano Rajoy, ha defensat el president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, que va militar al PP entre el 2008 i el 2011; CiU i ERC han impedit la retirada dels 312 acomiadaments previstos a la televisió i ràdio públiques catalanes; la universitat és fins a un 291 per cent més cara que fa sis anys; la taxa d’atur entre els i les joves de 16 a 24 anys actualment a Catalunya és d’un 52,7 per cent, arribant a un nou màxim històric.

Podria continuar però no vull aigualir-vos les vacances. I el pitjor és que a la tornada ens espera més fum i cap solució real a tots els incendis que estan arrasant el nostre estat del benestar a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol.

Quines són les solucions que ens ofereixen la dreta espanyola i catalana? El PP està més preocupat per salvar el cap del ‘seu’ president que per qualsevol dels petits grans problemes dels ciutadans espanyols. Tampoc s’han preocupat gaire anteriorment i, per tant, poca cosa podem esperar en el futur si és se’n surten d’aquesta.

Pel que fa a CiU, continua la seva deriva independentista al ritme que li marca el seu ‘soci’ ERC. I, mentrestant, més atur, més retallades, menys drets, més frustració i divisió i un clima i una tensió que comencen a ser irrespirables.

El conjunt de catalans i catalanes sabem d’on venim i on som, però a on carai anem? Ara diuen que el 14 de setembre de 2014 podria ser la data idònia per celebrar la consulta, però que han de concretar-la així com la pregunta. Perquè no fixen la data ja d’una vegada i aprofitem tot aquest any per centrar-nos en el realment important, en crear feina, en presentar els pressupostos, en buscar ponts de diàleg i pactes –que no fotos- nacionals en temes socials….

No sé vosaltres però jo ja fa temps que em sento insultat. Com a espanyol i com a català, pel govern central i pel govern autonòmic. I quina és la solució i l’alternativa?

De moment dir la veritat i no enganyar-nos més.

No hi ha insult més gran que el que tractar-nos d’idiotes sense ni tan sols dir la paraula.

Foto portada: Captura de pantalla del Twitter de Juan Carlos Gafo.