Opinió de Georgina Pujals (PDeCAT): ‘Sanitat i independència’

ARTICLE D’OPINIÓ
Georgina Pujals i Naranjo, membre de l’executiva local del PDeCAT de Sabadell

Malauradament, Catalunya, recentment, ha viscut un dels episodis més terribles que pot patir la societat, un atac terrorista. Molt ha estat el ressò de la bona feina dels cossos de seguretat i emergències, van fer una feina espectacular. Al dia següent de l’atemptat, es van quantificar els ferits en més d’un centenar (126) dels quals 61 se’ls donava d’alta i 65 restaven ingressats en hospitals, 17 d’ells en estat crític. Han anat passant els dies i aquesta xifra ha anat baixant progressivament. Només una de les persones ingressades en estat crític, desgraciadament, a dia d’avui, ha perdut la vida, la resta, han anat millorant el seu estat. Ens podem sentir molt orgullosos de la sanitat pública que tenim, exemplar i de referència a nivell mundial.

La vocació i professionalitat dels treballadors del sistema sanitari català ha fet que es mantingués l’alt nivell de qualitat d’atenció i serveis, i superés, relativament bé, la pitjor crisi social i econòmica, des de la restauració democràtica. Malgrat tot això, es fa imprescindible recuperar de forma urgent el grau d’inversions i despesa pública per càpita, reduir les llistes d’espera, sobretot en les proves diagnòstiques, i millorar les condicions laborals dels nostres professionals. Cal tenir present que ells són l’eix del sistema i cal promoure la seva participació en la gestió dels centres i vetllar pel seu futur. A dia d’avui, la precarietat laboral, no només econòmica sinó de pressió assistencial que pateixen, fa que molts marxin a treballar a l’estranger i fa que sovint molts centres es trobin amb dificultat de cobrir places estructurals en els centres sanitaris.

En una Catalunya independent la qualitat haurà de ser la prioritat per impulsar un millor estat del benestar. Com a ciutadans el que volem és accedir fàcilment a l’atenció sanitària, a que vetllin per la nostra salut, a que ens curin i que ens curin bé. I esperem que es faci des d’un sistema de gestió de qualitat, eficient i transparent. Que l’atenció sigui propera, més humana i millorant la participació del pacient a través de l’autonomia, la informació i la coresponsabilitat. I poder incorporar més ràpidament la tecnologia més avançada al servei de les polítiques públiques.

Si fóssim independents, Catalunya seria sobirana per decidir d’inici a fi el seu sistema de salut, el nombre de professionals sanitaris a formar, el seu sistema d’accés, les polítiques globals de salut pública, etc.

En aquest àmbit hi ha sectors empresarials que són de gran importància a Catalunya. A títol d’exemple, Catalunya és una potència en la producció farmacèutica a Europa i té un sector industrial altament productiu i competitiu. El sector farmacèutic català ocupa el 0,7 per cent de la població activa de Catalunya, situant-se al capdavant del rànquing europeu, només superat per Irlanda (1,1 per cent).

A dia d’avui els preus dels medicaments a Espanya estan un 16 per cent per sota del preu mitjà dels països de l’Eurozona i està comprometent seriosament la viabilitat de les empreses. Si Catalunya no tingués el dèficit fiscal que té, podria aplicar una fiscalitat menys elevada i evitaria una fugida de la indústria farmacèutica i la deslocalització.

En un Estat independent, la Generalitat assumiria un seguit de noves responsabilitats i funcions en matèria de medicaments podent disposar d’una Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris.

Catalunya pot ser encara un millor referent en matèria de Salut, des de la vessant assistencial, del coneixement, de la recerca i la innovació, i en tot el seu teixit industrial relacionat, i tenir un estat del benestar envejable arreu del món. Ara depèn de nosaltres. Votem SI el proper 1 d’octubre! Votem SI a una Catalunya independent!

 

Comments are closed.