ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Mena, diputat al Parlament per ICV-EUiA i i regidor d’EUiA a Sabadell
Les properes eleccions municipals no són una cita electoral més. És el moment clau per determinar si, de debò, les organitzacions polítiques hem entès el missatge que estem rebent des de fa temps per part d’una majoria social. I diré més: també és el moment clau per esbrinar si la ciutadania hem entès que, en política, hem de tenir un paper proactiu, participar, ser conscients que ho podem tot i recuperar els ajuntaments per al poble. Exercir la democràcia és obligació de tots i cadascun de nosaltres.
A Sabadell aquesta cita també tindrà unes característiques i unes conseqüències diferents a la resta de ciutats i pobles de Catalunya. La crisi accentuada que té el PSC a tot Catalunya farà modificar el mapa polític del país, especialment de l’àrea metropolitana. Però, a Sabadell, hem de sumar també l’esfondrament del bustisme i el continuisme en la figura d’Ayuso. El bustisme ha demostrat ser una forma de govern políticament corrupta (judicialment, ja ho determinarà qui li correspon que és el jutge) per la seva prepotència, falta de participació democràtica, maltractament a la pluralitat i opacitat en la gestió dels recursos públics. Així doncs, la força política que guanyi les eleccions a Sabadell el 2015 tindrà l’obligació moral de no arribar a cap acord amb el PSC de Josep Ayuso. A EUiA ho tenim clar, i així ho hem expressat públicament.
Ara bé, les eleccions municipals de 2015 seran determinants per un altre factor: la valentia política. Tinc la sensació que, més enllà de la diversitat ideològica de les formacions que concorren a les eleccions, aquestes municipals determinaran dues formes diferents d’entendre la política. Per sobre de l’eix esquerra-dreta i, fins i tot, per sobre de la nova dualitat independència SÍ o NO, el que cal el 2015 és conformar candidatures de persones que estiguin disposades a posar en qüestió el sistema (el seu sistema), prendre decisions valentes i arriscades en benefici d’una majoria social i retornar les administracions, com a poder públic, al seu legítim propietari: el poble.
El futur alcalde de Sabadell haurà d’estar disposat, per exemple, a dictar una ordre d’expropiació de l’usdefruit dels habitatges buits de la banca amb l’objectiu de cobrir les necessitats d’emergència social que pateix Sabadell. I haurà de prendre aquesta decisió amb totes les conseqüències que el sistema bipartidista voldrà llençar sobre aquest tipus de decisions. Així doncs, Sabadell, el 2015, si l’esquerra alternativa fem les coses bé i posem per endavant els interessos dels i les sabadellenques (especialment els més vulnerables) podem ser exemple d’una nova manera de fer política. Igual que des del balcó de l’Ajuntament vam ser pioners i es va proclamar la república catalana, ara podríem tornar a ser-ho proclamant que “o povo e quem mais ordena”. Qui mana és el poble.
Per arribar a aquest punt, Sabadell no necessita només una suma de les esquerres alternatives en una candidatura conjunta (ICV-EUiA-CUP-Entesa-Procés Constituent-Podem); que també. Aquesta força no la faran només els partits polítics sols, necessitem la participació activa i gairebé el lideratge de la ciutadania organitzada. Necessitem que agents com els iaioflautes, l’MPS, la Marea Groga, la PAH, Sabadell per la república o les Associacions Veïnals ens empenyin cap a un procés de confluència on, des de la radicalitat democràtica, construïm un programa de punts per transformar Sabadell que sigui l’embrió d’una candidatura ciutadana on estiguin representants els barris i el centre, la classe treballadora en el seu conjunt i les diferents tradicions polítiques. Aquesta confluència, on ningú ha de perdre la seva personalitat política, s’ha de fer sense vetos, sense lliçons d’uns cap a altres i eliminant aquella cultura judeocristiana que avantposa la culpa per sobre de l’argumentació. Autocrítica hem de fer tots, i sempre, però la culpabilitat de la situació actual recau en un bipartidisme que ha esdevingut l’aixopluc de la corrupció, la injustícia i la desigualtat.
Els reptes de 2015 són molts, però les oportunitats també. La responsabilitat de l’esquerra alternativa és molta, però la il•lusió en un procés democràtic que ho decideixi tot també. Els perills i riscos a pocs mesos de les eleccions els hem de tenir en compte, però no poden ser un fre per a la revolució democràtica que necessita Sabadell. Si no som capaços de bastir una candidatura alternativa d’aquest tipus no només no ens ho perdonaran els i les sabadellenques, no ens ho perdonaran les nostres consciències. Els reptes, les responsabilitats i els perills requereixen de valentia. En aquest 2015 l’actitud conservadora serà acceptar cadascú la nostra candidatura i aspirar a obtenir un o dos regidors/es més; l’actitud valenta, en canvi, serà sumar per confluir en una alternativa de govern que realment canviï la vida dels sabadellencs. Només amb aquesta actitud serem capaços d’aturar i donar la volta a l’intent anti-democràtic del govern Rajoy de fer Alcalde la llista més votada encara que no arribi al 50 per cent de suport popular. Avui, lluitar per la confluència és ser valent.
