Joan Vives i Reixach
Vocal de la junta de l’Associació de Mares i Pares de l’escola Teresa Claramunt
Dimarts a la nit, a l’escola Teresa Claramunt, en Pau Avellaneda, expert en mobilitat i infància, va oferir la xerrada “Camins escolars. L’autonomia i la seguretat dels infants, de casa a l’escola”. Hi van assistir no només mares i pares de la nostra escola sinó del Martí Pol, Nostra Llar, Ribatallada, Joanot, Creu Alta, Pau Vila…
Coorganitzàvem les AMPA del Joanot i del Claramunt en les quals han sorgit sengles iniciatives de Camí Escolar: un camí escolar és una ruta segura perquè els infants puguin anar de casa a l’escola, a peu o en bicicleta, de la forma més autònoma possible. Però un Camí Escolar també és un eina educativa per fomentar l’aprenentatge dels processos de participació, l’educació en valors ambientals i socials (sostenibilitat, salut, respecte, responsabilitat, solidaritat i autonomia) i la capacitat de comprensió crítica. Un Camí escolar és un projecte que involucra diversos agents, però que necessita la implicació dels veritables protagonistes: els infants. I (Pau, això t’ho prenc!) el Camí Escolar és un pont entre l’Escola i la ciutat.
La xerrada va sorgir a conseqüència d’una preocupació al nostre centre, i que és comuna a totes les escoles: la situació caòtica en les hores d’entrada i sortida a l’escola per l’ús abusiu del cotxe, un mal ús que posa en perill els infants (haurem d’esperar que hi hagi un infant mort per adonar-nos-en tots plegats?) i que reflexa obscenament l’incivisme. També és preocupant la tolerància que els càrrecs polítics municipals exigeixen a la guàrdia urbana en aquells moments.
Millor senyalització viària, elements per obstaculitzar l’estacionament allò on ja no és permès, eixamplar voreres, vigilància efectiva de la policia… tot de mesures per pacificar el trànsit rodat. Són les reivindicacions tradicionals de la nostra escola, mal ateses per l’Ajuntament i que tampoc troben respostes satisfactòries en una inoperant Taula de la Mobilitat. En qualsevol cas són, però, solucions tècniques.
Ahir, a la nostra biblioteca, hi havia el convenciment general que cal anar més enllà, que cal combinar millores “morfològiques” amb l’acció pedagògica, amb un compromís conjunt entre l’escola, les mares i pares i la resta de comunitat veïnal. Que el que comença com el projecte d’una AMPA o Escola ha d’esdevenir un projecte de barri, que cal coordinació amb les altres escoles i els altres barris; que aquesta iniciativa, basada en una nova (o vella) cultura de la mobilitat i de la (re)apropiació de l’espai públic per part de la ciutadania (i primordialment pels infants, un espai de joc i d’aprenentatge) a llarg termini ha de conduir a un nou model de ciutat.
Una parell de comentaris finals:
1. Aquest mes, a conseqüència de les obres dels FGC (volem el soterrament Gràcia-Can Feu ara!), la Rambla d’Ibèria es tancarà al trànsit durant un mínim de dos anys. Per als 40.000 vehicles que hi circulen diàriament la principal alternativa serà el passeig de Can Feu, però l’itinerari secundari serà la carretera de Molins de Rei, ja us podeu imaginar el perjudici que ocasionarà a l’Escola i als veïns i veïnes d’un barri encaixonat entre la via del tren, la Gran Via, la carretera de Barcelona… No us sembla que, en concret i en general, cal repensar la mobilitat a Sabadell?
2. Dimarts ens vam trobar una bona colla de mares i pares de diferents escoles, cadascú durà el tema del Camins escolars al seu centre i decidirà si la seva AMPA el tira o no endavant. A la junta de l’AMPA del Claramunt ja fa temps que comentem que cal que les AMPA de Sabadell ens coordinem per debatre i emprendre accions conjuntes en defensa de l’escola pública, per lluitar contra les retallades, la llei Wert i a favor de la qualitat educativa, per promoure la reflexió sobre el fet educatiu en el procés cap a l’Estat català, per respondre les agressions contra el català… i per debatre i treballar per temes que potser ens són més pròxims i quotidians. Famílies, comencem pels Camins escolars?
Per cert, sabíeu que…
Tenir una AMPA activa i sòlida vol dir tenir una escola molt millor. ‘Més que un gra de sorra. Les AMPA a Catalunya‘, informe de la Fundació Jaume Bofill, octubre 2013.
El tema de la seguretat a les entrades i sortides de les escoles és una preocupació des de fa anys pels pares.
Com a pare que també va estar implicat en l’AMPA del Joanot Alisanda fa anys i compartint l’anàlisi dels factors que incideixen a dificultar la circulació segura dels nens al carrer, voldria destacar que en moltes ocasions son els propis pares que van a recollir els nens en cotxe els que no respecten les mínimes normes aparcant damunt de les voreres, obstaculitzant guals, parant davant de l’escola per recollir el nen provocant cues… en podríem escriure un llibre.
Ara visc a prop de dues escoles, una pública i una concertada i el comportament dels pares continua sent el mateix tant en l’entrada i sortida d’una com de l’altra. Una de les dues escoles tanca el tram del seu carrer per donar seguretat als nens però el caos de cotxes a voreres, guals i aturats és a la cantonada ! Per tant la manca de seguretat es trasllada a 100 metres de la sortida de l’escola.
Per més camins senyalitzats, tanques i pilones, policies a les entrades i sortides que poseu no solucionareu el problema.
La meva experiència em diu que els primers a educar son els pares.
Ésto es algo endémico de cualquier sitio;la gente (dado por entendido a los padres) se han acostumbrado a llevar a los niños al cole en coche,ya sea por comodidad o por necesidad,pero se están perdiendo los valores con los que hemos crecido la mayoría;ir andando al cole;llueva o haga viento.Principalmente vivimos en una sociedad cada vez más insensible y poco sociable,cosa que nos lleva a no querer ocuparnos mas que de nuestras cosas.
Porque en parte si volviéramos a nuestras costumbres ancestrales,siempre está el hermano mayor,el vecino que puede llevarlos o traerlos o el simple echo de madrugar un poco,llevarlos andando y por supuesto abrir el cole antes para que los niños vayan entrando y por supuesto estaba el conserge,que dejaba entrar pero no salir una vez dentro,cosas que nos hacen vivir en un mundo muy estresante y como digo poco sociables con los vecinos del barrio,pues antes,unos hacían un favor y luego lo recibían por otro lado,pues si uno lleva al niño por la mañana,al igual el otro lo puede recoger por la tarde…por ejemplo.