Per fi es va constituir el nou Ajuntament. Me n’alegro, però ens han fet patir molt, molt. Abans de seguir amb el resultat, convé una pregunta. Es necessari fer-ho tot tan rematadament malament? S’ha de fer una roda de premsa al migdia dient que hi ha un acord entre tres forces polítiques, per assabentar-nos la mateixa tarda que l’acord presentat en realitat no té futur? Es necessari deixar el més important per l’últim dia? Crec que és una manera antiga de fer les coses i existeixen moltes possibilitats que amb els nervis del darrer moment les coses surtin malament. Crec que cal assajar una manera femenina de negociar, sense ultimàtums i sense órdagos. Cal més empatia, menys insults a Twitter i més transmetre il·lusió a la ciutat.
Durant aquestes tres setmanes no hi ha hagut cap acte similar als que han protagonitzat Manuela Carmena o Ada Colau. Una ha anat a veure els jutges i els bancs, l’altra reunint-se en un acte públic amb les associacions de veïns de Barcelona, per exemple. El run run ha passat de Sabadell també en això.
Hi ha hagut una garbellada brutal. Dels 27 regidors del 2011 només en continuen sis. De la nova majoria que dona suport a l’alcalde només Marisol Martínez ja ho era el 2011 i s’hi va afegir al cap de dos anys Maties Serracant. Tots els demés nous de trinca. Una autèntica revolució generacional que realment feia falta. Fins i tot penso ara que arriba massa tard. Per cert als propers temps un descens del to dels tuits i dels comentaris seria desitjable.
És realment sorprenent que la catalització del procés hagi estat amb un acord entre la força tercera i quarta en nombre de vots. Tothom donava per fet que la majoria alternativa es construiria entorn de Joan Berlanga, el cap de llista de la primera força després del PSC. En fi… Tampoc entenc com d’aquí a dos anys es construeix una majoria per fer alcalde a Serracant. Segurament és que no hi entenc. Crec que hagués estat bé fer esforços per incorporar a CiU en el consens per arribar a 18 regidors pel nomenament del nou alcalde. Hi ha moltes maneres en un Ajuntament tan gran com el de Sabadell per establir complicitats i establir consensos fins i tot sense participar en el govern. Bé, hi ha quatre anys per davant.
Podem estar contents que al final hi hagi hagut 14 vots per construir una majoria alternativa. És bo per la ciutat que Juli Fernàndez sigui el nou alcalde, és el representant d’una nova generació i d’una nova manera de dirigir la ciutat. La ciutat n’espera molt d’aquesta onada. Crec que també és molt bo per a la ciutat que la Crida formi govern i assumeixin responsabilitats. La ciutat necessita que efectivament es puguin eixamplar fins on sigui possible l’acció sobre les polítiques redistributives, necessàries sempre, però molt més quan patim un crisi socials de conseqüències brutals. La seva empenta pot ser cabdal i amb ells veurem fins on és possible anar més enllà.
Crec però que vuit regidors és massa poc per governar la ciutat. Convé que en la negociació del cartipàs ja es compti a arribar almenys a dotze. No entenc que l’acord municipal per l’AMI hagi estat la dificultat darrera. Més encara quan suposo que aquest acord s’ha de prendre en un ple municipal, més enllà del que decideixen les cúpules dels partits. Algú ha comptat si hi ha majoria?
S’obre un període sensacional, s’ha acabat una llarga etapa iniciada el 1979 i en comença una altra. Cal però que tothom es vagi acostumant a que de l’exercici del poder se’n deriva la necessitat que la gent de la ciutat opini. Això és simplement exercici democràtic.
El cafè amb gel és realment una cosa estranya. Si hom volgués cafè fred, el que caldria es fer cafè, deixar refredar, posar-lo a la nevera i veure-se’l. Però no, aquí ho fem diferent. Fem el cafè, li posem el sucre quan està bullent i llavors el tirem a sobre d’un got amb uns glaçons. El procés és estrany, tirar el cafè al got, poc elegant. El resultat és fantàstic atenent a la quantitat de gent que el demana. L’actual govern municipal és com el cafè amb gel, té molt poca lògica tot el procés però el resultat pot ser bo. Animo a que tothom s’esforci per donar un cop de mà.
Un cop més han manat unes cúpules allunyades que no coneixem com l’Associació de Municipis per la Independència, que no pas els que votem a Sabadell. Només calia posar en pràctica allò que tohom defensa, el dret a decidir. Un cop més els que tenen la paella pel mànec han imposat condicions. Tan costava una consulta popular sobre si volem o no la independència a Sabadell? És tan necessari decidir sobre els Països Catalans abans que sobre redreçar la política municipal? Estan fent com far ara mateix en el full de ruta CiU i ERC: quan veuen que els números dels ciutadans no surten diuen que decidiran ells. Quina pena de nou ajuntament!
Realment estranya que la força més votada després del PSC renunciï al govern, amb la mala excusa de l’adhesió a l’AMI; siguem sincers, avui dia, el canvi ha de ser total, vull dir, també en l’àmbit nacional o no hi haurà canvi real possible. Persistirem en l’alternança actual i poc més. Ho sap tothom que vulgui conèixer i interpretar els darrers segles d’història política de la península Ibèrica. L’esquerra valenta i progressista ha abandonat la música i l’acompanyament per quedar-se només amb la lletra. Massa fàcil i poc pràctic…
El canvi generacional a l’Ajuntament crec que va iniciar-se va temps, ara noves cares, ta,bé més joves però el nivell està per demostrar. Esperem que encertin, malgrat les indefinicions i pors al govern.
Per altra part, entenc que moltes piulades no agradin a l’autor, però intentar limitar-les perquè no agraden em sembla una rebequeria, és com intentar posar tanques al camp.
Tot i que no era la meva idea, potser sí que, per respecte als resultats, hagués estat més coherent un acord a cinc, quedant-ne fora PSC, C’s i PP, però una vegada més a determinada esquerra li ha faltat cintura negociadora –no oblidem que, precisament, aquesta manca d’habilitat per al pacte va portar Bustos a l’alcaldia!–. Val a dir que Rossinyol i la CiU local han perdut una bona ocasió per posar la ciutat davant els interessos; els ha pogut més l’enuig, comprensible, per no ser admesos que la realpolitik.
Buenos días.
Itziar, no se trata de buscar escusas para entrar o no al AMI, que dicho sea de paso te informo que es una organización privada a la que también hay que pagar una pasta que es ahora más necesaria que nunca a la ciudad. Yo por ejemplo preferiría que se dejaran abiertos los comedores escolares este verano.
En realidad se trata de la forma en que se acuerda acceder o no. Se puede acceder, por acuerdos de despacho cuando se tienen mayorías y no es segura la opinión mayoritaria de los ciudadanos, o contando siempre con ellos caiga quien caiga y aceptando el resultado soberano del pueblo.
Recuerdo que la negativa a la realización de un referéndum por la independencia, fue catalogado por los principales líderes de las fuerzas independentistas como una carencia antidemocrática de un tal Mariano Rajoy y de su partido P.P., ya que con ello, se impedía la libre expresión de un pueblo a través del método más democrático posible (el voto).
No sé si algunos de los miembros de ERC y CRIDA en Sabadell se han afiliado al P.P. o se han vuelto Marianistas, pero están incurriendo con su misma actitud y en las mismas incongruencias que ellos, al negarse a consultar a la ciudadanía que dicen representar, suplantando su opinión y voluntad por la vía de los hechos consumados.
Por otra parte si por ser radicalmente democráticos en sus actitudes y en sus propuestas UpC queda fuera del pacto de gobierno, bienvenido sea, así debe seguir durante toda la legislatura, lo social debe quedar por delante del resto de cosas, existen en la ciudad suficientes problemas como para empezar a pensar en unir voluntades. Auguro un muy mal comienzo para este Ayuntamiento, porque de persistir en este tipo de aptitudes, podría suceder que en el primer pleno hubiera en la plaza San Roc, media plaza llena de SI y otra media de NO. Es para pensarse si la intransigencia comporta algún tipo de beneficios a esta ciudad y sobre todo en que consiste el cambio.
Saludos
No veig on és el problema? A no ser la por a la transformació real que implicaria la independència. I sí, quan abans millor
Buenas noches.
Ese es el problema Itziar que algunos quieren(como afirmas ) que ese tema mientras antes mejor. Niegas que otros pueden pensar diferente y que estos quizá no son minoría. Es decir las emergencias sociales pueden esperar si eso se hace por un buen motivo, verdad.
Vais de indepes pero ser indepe y demócrata no siempre va unido.
Saludos
En los concejales de la Crida hay algo digno de estudio que yo no acierto a comprender. Participada mayoritariamente por la CUP en Sabadell, esta formación es capaz de en un principio dar su apoyo a un gobierno de Unitat pel Canvi y ERC, sin querer participar del mismo. No vota a Ada Colau en Barcelona (?)en la mayor expresion de voto popular hoy en Cataluña, y pasar a formar gobierno con ERC en nuestra ciudad solo por la asociacion de municipios por la independencia. Lo de un Sabadell para que entren los barrios en el ayuntamiento no era importante. Solo la independencia