Tots sabem que a Barcelona hi havia el Consell de Cent, en canvi no sabem que existeix un organisme equivalent a la nostra pròpia ciutat. Es tracta del Trentenari o Consell de la Vila, una de les joies de la història de Sabadell. Una ciutat que tenia, en aquells dies de l’any 1592, 200 focs és a dir, uns 900 habitants.

Sabadell es regeix per un consell per insaculació des d’almenys 1551. Insaculació per braços –una expressió ben estranya i que ens remet d’entrada a l’uròleg més que a la història- vol dir que tots els caps de família es posaven ordenats per classe social en tres sacs: mà major formada per grans propietaris, advocats i metges; la mà mitjana formada per mercaders i artistes; i la mà petita per menestrals.

Hi havia unes boles de fusta amb un forat que les travessava i en el forat es posava un paper enrotllat amb el nom dels caps de família. Es treien de les bosses a cegues. És un sistema que frenava la corrupció a base de l’atzar i la limitació de mandats a un any. Els escollits no ho podran tornar a ser els dos anys següents de la finalització del mandat. És una mena de  protodemocràcia.

La ciutat demana aquest privilegi l’any 1552 a les Corts de Montsó i l’aconsegueix  l’any 1553, essent el rei Carles I. Es tractava de substituir el consell de caps de casa pel Consell General una assemblea més reduïda, per insaculació, quan abans era per cooptació.

L’any 1557 es redueix el Consell General a 30 persones. El diumenge abans de Sant Miquel del mes de setembre es reunien, a un local sobre la sagristia de Sant Fèlix, posaven les tres bosses i s’escollien les 15 persones del Consell Ordinari que estava format per cinc persones escollides de cada mà, en total tres jurats i dotze prohoms. El primer escollit de la mà major serà el jurat en cap (els jurats eren com els pahers o els consellers).

El Consell General el formen amb 15 prohoms més, cinc escollits de cada mà. Els Prohoms eren comparables als regidors. En total 30 persones (el 1609 Felip III prohibeix la insaculació d’estrangers. No hem avançat massa). El Consell general dels trenta es reunia per exemple el 4 d’octubre de 1557 on hi assisteix el batlle i 88 homes de la vila. Aquest sistema dura fins 1716 amb el Decret de Nova planta.

No podríem fer alguna cosa per tal que la història de la nostra ciutat sigui millor coneguda per la ciutadania? Crec que saber-nos hereus d’una llarga lluita pels drets civils i socials de la nostra ciutat és un element essencial per saber com s’aconsegueixin les fites que fan avançar la història. O no?