Podemos

Opinió de Jordi Serrano: ‘La irrupció de Podem a Sabadell’

La crisi del PSUC de l’any 1981 va tenir moltes conseqüències. Una d’elles i potser la més important va ser la bestial davallada electoral, es va passar de 26.000 vots a les eleccions del Parlament de Catalunya de 1980 a 5.589 vots a les eleccions generals de 1982. Però van passar paral·lelament més coses. El 80 per cent dels militants del PSUC se’n van anar a casa. Recordo el cas de Josep Xinxó que havia reconstruït el PSUC l’any 1943, poc temps després de l’afusellament de Jaume Girabau l’any 1941. Va aguantar tota la dictadura, el cas Comorera i les mil i una piruetes de la història del comunisme català. Va estar a punt de ser un dissident, en aquella època. Com diu Javier Pradera, es considerava dissident el que segueix “recto cuando el partido gira a la derecha o a la izquierda“. I va preferir força vegades, com deia, Juan-Ramón Capella “mejor equivocarse con el partido que acertar fuera de él“. Però al final va anar-se’n a casa quan la crisi del PSUC de l’any 1981. I es va acabar una forma de fer política des de les classes populars. Des del punt de vista electoral i durant molts anys aquest buit el va omplir, en part, el PSC. Amb la crisi del PSC ara s’ha obert un abisme.

I de sobte ha aparegut Podem. A les europees sense quasi propaganda convencional han tret 5.148 vots a la ciutat. Podem a Sabadell és una gran novetat, una sorpresa i una gran esperança. Hi ha tot uns amplis sectors socials populars orfes de representació política. És també un canvi generacional que obre les portes a repolititzar noves generacions de les classes treballadores. Podem aporta dos elements importants, per una banda impedeix el sorgiment d’alternatives neofeixistes i per altra atura el procés a l’alça de Ciutadans. Ja només per aquestes dues raons hauríem d’estar contents. Però a més vivifica un espai infrarepresentat.

Hi ha veus que diuen que Podemos guanya perquè José Manuel Lara ha posat a Pablo Iglesias a les tertúlies televisives. Vaja imbecil·litat. Així doncs tots els que van a tertúlies haurien de muntar partits amb èxit electoral. Amb aquest principi ximple la Pilar Rahola arrasaria. Potser el fet que Pablo Iglesias tingui 670.000 seguidors a Twitter ajuda a entendre com funciona avui la informació. Però tampoc explica l’èxit electoral. També es diu que Podem és el partit de la ira. Fa uns anys vaig escriure un article on deia “si no estan emprenyats que ho facin veure”. Hi havia massa símptomes que ens indicaven que ens prenien el pèl i semblava que ningú reaccionava. Ara un grup de gent jove molt preparada són capaços de connectar amb amplis sectors populars que efectivament estan emprenyats i que volen unes altres polítiques. I molta gent ha posat el focus en les seves propostes. No sabem encara quines seran les propostes de Podem, el que si sabem és que les que han fet PP i PSOE ens han conduit al desastre. Per exemple, canviar l’article 135 de la Constitució amb 15 dies és un escàndol majúscul. Si un dia l’Estat no té diners pagarà abans als bancs alemanys i francesos als seus paradisos fiscals que als pensionistes! Uns bancs que van guanyar molts diners amb el totxo i ara quan la màfia de la construcció no els torna els diners els hem de tornar nosaltres. Potser la dificultat més gran que tindran a la ciutat és com formar en la política a una nova generació de joves, no és tasca fàcil.

Bruce Bégout al llibre Sobre la decencia común ens diu que George Orwell va escriure: “mi principal motivo de esperanza para el porvenir se cifra en que las personas corrientes siempre han sido fieles a su código moral“. Crec com ell, que la decència obrera pot esdevenir decència popular y desprès decència catalana.

Foto portada: acte de Podemos a Sabadell. Autor: José Peláez / Podemos.

2 Comentaris

  1. El articulo que hoy nos deja Jordi Serrano, está claro que para los muchos ‘cabreados’ que habemos en nuestra ciudad, la irrupción de Podemos en Sabadell ha despertado al menos ‘mucha ilusión’ y, para aquellos que como yo habíamos pasado de luchar entre otras cosas por conseguir el ‘derecho de votar’, habíamos pasamos a no hacerlo. Ya que quizá era nuestra forma de expresar un desencanto (no legitimando de alguna forma) votando a un régimen impregnado de corruptos. En donde por otro lado, tampoco nos sentíamos representados con los demás partidos de la llamada ‘casta’.

    El hecho de que de nuevo en nuestra ciudad haya un referente de izquierdas como el que representa Podemos, donde la clase obrera se pueda ver representada y desde donde podemos emprender un nuevo modo de lucha, es algo de lo que nos tenemos que felicitar todos/as lo demócratas. Pero que no obstante, que nadie piense que será fácil conseguir echar de nuestras vidas todo lo que ha hecho un PSC ‘dominado por Bustos’ y que como todos sabemos, “sigue controlando el poder en nuestra ciudad. Y mucho menos nos lo van a poner fácil los que se reparten el poder PP=PSOE.

    En nuestra ciudad, tampoco será fácil hacer frente a los que están en disposición de ‘gastarse nuestro dinero’ (los ‘bustianos’) para poder financiar su propia propaganda ¡Cosa que como todos sabemos harán…! Situación de la cual gozan gracias a la incompetencia de la “llamada oposición” (estando como están en mayoría). La que por otro lado, tampoco se lo va a poner fácil a Podemos. Ya que estos gozan de unas estructuras y de medios económicos de los que en Podemos no existen. Por lo que estos van a luchar ‘con uñas y dientes’ por seguir gozando de todos sus privilegios.

    Por todo lo cual, pienso que es una oportunidad de oro la que se nos brinda con el movimiento de Podemos. Y que posiblemente sea un último tren al que tenemos que subirnos si de verdad queremos conseguir lo que merecemos la ciudadanía. Por lo que va a depender de toda nuestra implicación para poner en manos de los ciudadanos/as lo que representa Podemos para el más que ansiado y merecido cambio (“Político y social”) que Sabadell necesita y que todo nuestro país merece.

    Por lo que vamos a necesitar de la ayuda de todos y todas para difundir lo que es Podemos y lo valiosa que es su presencia para el cambio.

    JUNTOS CLARO QUE PODEMOS!!!

  2. Soy una abuela que desde mi llegada a Cataluña,participe en las manifestaciones de los años en que lo poco que conseguíamos era a base de mucha lucha en la calle,todos los derechos conseguidos estoy viendo que nos los están quitando.Con la llegada de podemos me siento ilusionada y creo que no esta todo perdido,Podemos cambiar las cosas,Podemos sacar de la sociedad a esta panda de ladrones,y todos juntos,
    PODEMOS¡¡¡¡