José Saramago en el memorable discurs d’acceptació del premi Nobel de literatura de 1998 parla primer de la seva àvia i després del seu avi:
Estaba sentada a la puerta de una casa, como no creo que haya habido alguna otra en el mundo, porque en ella vivió gente capaz de dormir con cerdos como si fuesen sus propios hijos, gente que tenía pena de irse de la vida sólo porque el mundo era bonito, gente, y ése fue mi abuelo Jerónimo, pastor y contador de historias, que, al presentir que la muerte venía a buscarlo, se despidió de los árboles de su huerto uno por uno, abrazándolos y llorando porque sabía que no los volvería a ver”.
A Sabadell sembla que hi ha molta gent que té mania a veure verd al carrer. En molts indrets de la ciutat aquests dies hi ha enrenou perquè l’Ajuntament s’ha decidit a tallar molts arbres, en diversos llocs de la ciutat. Els darrer cas que he vist és a la rambla del carrer de l’alcalde Moix i a sota casa meva, al carrer del compte d’Urgell.
Hi ha interpretacions de tota mena. Uns diuen que és molt popular tallar arbres i que a pocs dies de les eleccions l’Ajuntament ha decidit fer contenta a molta gent. No sé si tenen raó, procuro pensar que hi ha més gent, com jo, que s’emprenyen si es tallen els arbres.
Els arguments dels arboricides són que els arbres estan malalts, que toquen a les façanes, que provoquen al·lèrgies i que tenen bitxos i brutícia.
Anem pel començament, al meu carrer m’he mirat tots els troncs i en cap cas estaven malalts, els que ho estaven fa anys que els van tallar. Però, és raó suficient que els arbres estiguin malalts per tallar-los? Crec que no. Amb aquest criteri quan un sabadellenc està malalt en comptes d’anar a l’hospital Taulí, hauria d’anar directament al crematori de La Salut. I no ho fem oi? A més, com voleu que no estiguin malalts els arbres en una ciutat? El seu lloc, com tothom sap és al camp. Si els arbres toquen les façanes és tant fàcil com tallar les branques que hi donen. No és raó com per tallar-los de soca-rel.
També es diu que creen al·lèrgies. Aquest és un argument de persones grans egoistes que no pensen en la salut pública. Jo mateix sóc al·lèrgic als plataners i no proposo pas que els tallin. Per què dic que és un argument egoista? Perquè tothom sap que els nens que es crien en ambients naturals tendeixen a tenir menys al·lèrgies que els nens de ciutat. Si a la ciutat anem traient tot el verd encara seran més al·lèrgics. I per últim que els arbres generen bitxos i brutícia. Això és una ximpleria, tothom sap que els arbres a banda de la seva funció clorofíl·lica, fan més coses: fixen la brutícia, pols i contaminació a les fulles, que s’escolen a les clavegueres quan plou. A més actuen de barrera contra el soroll.
Pel que fa a la rambleta del carrer de l’alcalde Moix, perquè els urbanistes abans de fer un planell no fan com els romans i se’n van a veure si hi ha arbres i projecten a partir d’aquí? Quants arbres haguéssim pogut salvar amb una mica de sensibilitat del centre de la plaça Espanya que no estaven afectats per les obres?
Hi ha una civilització arboricida, és un mal senyal. Aquesta gent quan vegi venir la mort en comptes d’aixecar-se i anar a abraçar els arbres per acomiadar-se’n, agafaran una motoserra i no en deixaran ni un. Una ciutat que no cuida els arbres, vol dir que no estima el futur, ni els nens, ni la ciutat.
Foto portada: arbres tallats a la Via Alexandra, a Can Rull, fa unes setmanes. Autor: J.d.A.
