Permeti’m primer de tot que no utilitzi l’apel·latiu protocol·lari que ens han obligat a fer servir i que no sé ben bé qui se’l va inventar, però que per a mi resulta del tot inútil, ja que, mentre no es demostri el contrari, tots ho som d’honorables. A més, a mi em sona que aquesta paraula ve d’honor, i això, com el valor al servei militar, sempre se suposa.
He seguit la seva trajectòria professional i política i el felicito per la quantitat de estudis, premis, conferències i d’altres parafernàlies que omplen el seu currículum que, per cert, està en anglès a la pàgina web de la Universitat Pompeu Fabra, la qual cosa no entenc gaire bé. Què vol que li digui, tants estudis per acabant fer els comptes de l’àvia, o millor dit els mateixos comptes que el Ministre d’Economia, Sr. Montoro. Per més que li dono voltes, veig a tots dos defensant l’estat del benestar, ara batejat amb el nom de ‘serveis públics’ però fent tot el contrari, és a dir, carregant-se a tort i a dret la sanitat i l’educació públiques i injectant els diners de tots especialment en la sanitat privada. Estic convençut que això a vostè li importa un rave perquè deu tenir una assegurança privada que tant a vostè com a la seva família el salven d’haver de fer cues als hospitals o ficar-s’hi en una llista d’espera. Sap el què és això? Una llista d’espera? Ho ha llegit als diaris? Ho ha patit? Segurament no.
És clar que el seu predecessor, el Sr. Boi Ruíz, al qual vostè va aplaudir moltes vegades, va ser molt descarat, en primer lloc privatitzant serveis hospitalaris públics i col·locant a la seva senyora a ‘Sabadell Gent Grant’. Miri vostè, de ser una simple infermera a dirigir tot un centre sanitari. Encara que es va fer discretament, tothom ho va saber…
Ha anunciat vostè, abans inclús de que els funcionaris deixin de cobrar una paga, que el dèficit es dispara i que els demanarà més sacrificis. Jo ja me’ls sé aquests sacrificis: menys sou, no cobrar una o vés a saber si les dues pagues del 2015 i treballar més hores. Miri, jo ho sé i no he estudiat economia. Veu que n’és de fàcil l’economia nacional? És clar, tot això amanit amb un rajolí d’”Espanya ens roba”, que queda molt bé en aquests temps que corren i que forma part de la gran manipulació a la qual vostè està completament abonat.
Sembla que a tot l’Estat els funcionaris tornaran a cobrar la paga al 2015, mentre que aquí a Catalunya, els tocarà patir una nova retallada amb la promesa que la independència ho arreglarà tot. Ja ni intenten posar-la amb clares intencions electoralistes, com fan els altres.
Li haig de dir que n’estic fart de tanta ximplesa, de que ens prenguin per babaus i de que ens facin creure que tots els mals vénen de fora. Llavors per a què els triem, als polítics catalans? Perquè defensin els nostres interessos o perquè se n’aprofitin dels nostres impostos per capgirar situacions que funcionaven bé i donar els diners a fundacions privades a les quals jo mai podré accedir-hi? A sobre, va la seva companya Rigau i ens vol fer creure que han millorat els resultats dels alumnes de 6è de primària, especialment en matemàtiques! Au va! Retallades, més retallades, baixada en els pressupostos dels centres en gairebé un 50 per cent en els últims anys, reducció dràstica de mestres i resulta que els alumnes tenen millors resultats! Som una canya, a Catalunya! Ja ha anat a explicar-ho això a la seva estimada Califòrnia? La recepta miraculosa catalana ha de ser explicada al món, no ho creu així? També podria explicar-los com es finança l’elitista Barcelona Graduate School of Economics, que vostè va crear al 2006 i que des de llavors ha tingut sucoses subvencions públiques, malgrat cobrar una mitjana de 12.000 euros per Màster.
Perdoni que sigui tan expressiu però em dol que una persona amb els estudis que vostè té arribi a la mateixa conclusió que aquells que ens ofeguen a la majoria. No hi ha cap diferència entre vostè i tots els membres de la troica comunitària. Cap ni una. “Paguem el deute robant als catalanets embadocats amb el procés sobiranista”, és el seu lema. I no a tots els catalans, no. Als més rics, deixem-los en pau, que prou feina tenen en mirar en quin paradís fiscal posen els seus diners. No ho veu així, Sr. Mas-Colell? Mentrestant, els assalariats, aquells que tenim una nòmina que vostè ens paga, som esclaus del poder que vostè reté i per això pot fer allò que vulgui amb nosaltres. Per cert, no entenc com se li posa aquesta cara de tanoca davant la vaga indefinida dels bombers. Doncs jo li ho explico. Hi ha molta indignació davant la seva prepotència i manipulació, Sr. Mas-Colell. Hi ha molts col·lectius que se senten completament abandonats per vostès. Perquè vostè i els seus amics al Govern són còmplices de les retallades que maten la gent.
Sí, sí, sr. Mas-Colell. Vostè sap igual que jo que han posat límit a les intervencions a diversos hospitals, han tancat especialitats i s’espera un estiu de mancances clíniques espectaculars. Ha vist l’informe sobre la pobresa infantil a Catalunya? Què menjaran els nois i noies que estaran tres mesos sense menjador escolar? Hauran de comptar amb l’ajut d’organitzacions solidàries? Tornem a la caritat cristiana? Li dic amb franquesa, vostè és un dels màxims responsables d’aquesta barbàrie.
Per acabar voldria dir-li que això tindrà conseqüències humanitàries devastadores per a una o vàries generacions, però també per a vostè. Em consta que diversos gabinets jurídics estan treballant amb l’objectiu de portar davant els tribunals aquells que sota el paraigua del deute estan malbaratant la vida de moltes persones. Vostè en forma part d’aquest grup o m’equivoco?
