Sabadell, 25 de maig de 2015
Les eleccions municipals celebrades ahir diumenge a Sabadell han evidenciat allò que tothom esperava: que la manca d’acords previs suposarien la impossibilitat de formar un govern sòlid a la nostra ciutat. Des de feia mesos, diferents sectors de la societat sabadellenca reclamaven als partits una unitat indispensable per tal de poder passar pàgina d’un període molt negre dominat per la família Bustos i els seus vassalls. Els intents per tal de crear un moviment que aglutinés diferents sensibilitats no van ser possibles, malgrat els esforços d’algunes persones en concret i de formacions que veien que el futur de Sabadell passava per un canvi radical en les maneres de fer política.
Ahir diumenge, els partits polítics van defugir de fer declaracions en un intent de tapar-se les vergonyes per no haver pogut estar a l’alçada de la responsabilitat que els demanava la ciutadania. Aquesta ha decidit donar l’esquena a uns polítics que miraven més pels seus interessos que pels de la ciutat, enfonsada en escàndols de corrupció, en un atur imparable i en un pou on és prou difícil sortir-ne. La participació (només un 43 per cent) ha estat la més baixa en totes les municipals celebrades a Sabadell, un clar símptoma del rebuig que la ciutadania ha manifestat en veure que els seus polítics eren incapaços de posar-se d’acord.
El trasbals ha estat encara més fort en saber-se que a les ciutats del Vallès Occidental on sí va ser possible l’acord, l’esquerra ha conquerit les diferents alcaldies, quedant Sabadell aïllada en un mar d’alcaldes fruit de la unió dels partits o agrupacions d’electors. Fins i tot a Barcelona, Ada Colau podria convertir-se en alcaldessa. La plaça Sant Roc quedava fosca i solitària poc després de conèixer-se els resultats electorals que feien palès la fractura social establerta a Sabadell. Alguns militants ja pensaven en les eleccions del 2019, com si aquestes haguessin estat un malson amb un terrible despertar.
Hores d’ara, ningú no és capaç de trobar una sortida digna a aquesta lamentable situació, sense un guanyador clar i amb vuit partits representats a l’Ajuntament. Ni a dreta ni a esquerra és possible aglutinar una alternativa i per tant s’hauran de fer pactes anti-natura, tenint en compte, a més, el mínim recolzament que han tingut per part dels ciutadans. No obstant això, alguns ja mostraven el seu interès en encapçalar el govern de la ciutat, seguint l’estil d’aquests últims vint anys i de la mà de Manuel Bustos. L’únic que han estat capaços els altres set partits és de rebutjar la proposta.
Com recordaran els nostres lectors, els intents per fer una candidatura conjunta a l’esquerra van fracassar el 21 de febrer, una data on diverses persones i entitats intentaven fer un últim esforç per tal d’aconseguir la desitjada unitat. L’orgull i la manca de sensibilitat van provocar no ja el trencament de les converses sinó també la ruptura dins algunes agrupacions entre els partidaris de la unitat i els defensors de la puresa intrínseca en cada partit. Aquell dissabte es va perdre l’última oportunitat de consens que quedava damunt la taula que ha donat com a resultat allò que ningú no desitjava però que, malauradament s’ha fet palès.
A partir d’aquest moment, el futur de Sabadell és molt incert. Sense un clar guanyador, les urpes del neobustisme planegen sobre tots els altres regidors que veuen que, ara tampoc, no són capaços de seure en una taula i parlar, almenys parlar, d’una possible solució. Alguns regidors ja han manifestat la seva intenció de treballar per la ciutat des de l’oposició en un intent de desvincular-se de possibles pactes però també demostrant una manca de solidaritat amb els ciutadans que els converteix en una lacra per la seva irresponsabilitat endèmica.
Se suposa que ben aviat, els diferents partits i agrupacions d’electors convocaran els seus màxims òrgans per tal de decidir quin és el camí que s’ha de prendre en aquests moments. Mentrestant, la ciutat llangueix amb l’atur desbocat, amb projectes inacabats, l’augment dels desnonaments i el col·lapse de Serveis Socials.
Aquells que pensaven que un aire nou entraria per les finestres de l’Ajuntament, que finalment una potent aspiradora s’enduria la merda arraconada en calaixos, ordinadors i tota mena de racons, han patit la més gran de les seves decepcions i frustracions. Segons fons ben informades, les persones que van treballar per aquesta candidatura unitària faran pròximament una roda de premsa on anunciaran la seva desvinculació de la política local. La lluita i la feina han estat intenses i feixugues, desembocant en una tristor generalitzada que ha fet que aquests personatges decideixin finalment abandonar el vaixell que definitivament s’enfonsa.
