Si algú pensa que la campanya publicitària de la Generalitat de Catalunya Si estimes el Barça, estimes Catalunya és una casualitat, va molt i molt equivocat. Malauradament ja estem acostumats a que els nostres dirigents s’entestin en donar a conèixer, a ressaltar i a concebre una única realitat, ignorant, conscientment, la riquesa d’un país que ens pertany a tots i del que ens hi sentim orgullosos. De fet, el futbol sempre ha estat un dels motius de separació entre catalans. Al Camp Nou, les banderes blaugranes van ser substituïdes fa temps per la senyera i ara, per l’estelada. El futbol ha esdevingut un negoci i ja ha perdut tota la simbologia esportiva per tal de convertir-se en una manera de treure’ns els diners per donar-los a futbolistes que, sense cap mena d’escrúpol, se’ls emporten a d’altres països o, en el pitjor dels casos, a paradisos fiscals. No en són tots, però sí una part significativa aquells que el dia de la signatura del contracte es mostren cofois de pertànyer al Barça, per exemple, i poc temps després reneguen dels seus colors perquè un altre equip els ofereix més. No deixen de ser uns actors que es mouen només per la quantitat que poden ingressar als seus comptes corrents i no per la satisfacció de treballar per a algú.
A Sabadell ja hi estem acostumats a veure aquests menyspreus per part de les institucions catalanes i del propi Barça. Durant dècades, el C.E. Sabadell ha vist com era pràcticament impossible aconseguir alguna cessió d’algun jugador blaugrana de categories inferiors i ha hagut de recórrer o bé a l’Espanyol o a d’altres equips no catalans. Però també el Girona, el Nàstic, el Lleida, el Reus o el Llagostera han patit i pateixen una forta i calculada desconsideració en les diverses retransmissions de TV3, on comentaristes messiànics, partidistes, amb una nòmina exagerada pagada per tots els contribuents, demostren descaradament la seva parcialitat i una ètica d’anar per casa, alegrant-se desmesuradament quan el Barça, sigui de la categoria que sigui, marca un gol o guanya un partit.
L’Espanyol ha respost de manera pausada i prudent. Se senten atacats, però ho som tots, els atacats. Perquè aquesta democràcia imperfecta ens ha dut dirigents de baix perfil que tenen molt clar que la societat ha de ser dividida en bons i en dolents. Si no estimo el Barça seré un mal català; més aviat no seré ni català i em crearà un sentiment de culpabilitat de cara els altres. Aquesta nissaga de racistes reneguen de la Catalunya plural, rica i plena, la que fem entre tots i la que respecta les diferències. La que unitàriament defensa la llengua catalana i la que aplaudeix la fortuna que ens ve donada gràcies a la multiculturalitat i la barreja de pensaments. No es preocupin. Si la llengua ens uneix, ja s’encarregaran ells de separar-nos pel futbol.
Les paraules del sempre prudent Jordi Villacampa ho diuen tot, insistint en el fet del “pensament únic” que es vol imposar. “Sense comentaris…. això del pensament únic amb tota la riquesa de equips que tenim al País …. quina llàstima”, diu al seu Twitter. Desgraciadament les respostes no han trigat gaire en arribar i diversos personatges d’índole cavernícola l’han titllat d’espanyolista, insultant-lo i ridiculitzant-lo. Ramón Robert, conseller delegat de l’Espanyol ha dit: “vendre al món que s’ha de sentir Catalunya a través d’un únic equip és fer molt petita la nostra terra i l’esport català”. Ridícul.
El #RCDE exigeix la retirada de la campanya discriminatòria de la Generalitat envers l’esport català. httpss://t.co/X9D2z9hxce pic.twitter.com/kWqv75t197
— RCD ESPANYOL OFICIAL (@RCDEspanyol) 12 de enero de 2017
En l’altra cara de la moneda, el periodista Antoni Bassas recolza el caràcter mercantilista de la promoció de Catalunya. En un article publicat al diari Ara acaba dient: “En fi, ja sabem el pa que s’hi dona: la magnitud del Barça fa molta ombra, una ombra incòmoda per a qui no hi simpatitza. Però que presentar Catalunya al món de les emocions i les audiències, el Barça és eficaç, és una veritat que no necessita demostració”. Abans i sense embuts havia manifestat que qui protestava pel vídeo era radicalment anti-Barça.
Creixen les veus que demanen la retirada de l’anunci. És cert que el Barça és un equip estimat al món. Els propis culers parlen de més de 400 milions d’aficionats que es mouen pels seus colors i aquests representen un mercat extraordinari. No obstant això comparteixo les paraules d’en Jordi Villacampa en el sentit que el pensament únic que es vol implantar ens fa molt de mal. A mi em recorda una mica els aires xenòfobs que recorren Europa i Estats Units i la necessitat que tenen alguns de separar-nos amb qualsevol excusa.
No hauria estat més adient consensuar un vídeo que ens pogués incloure a tots? Les mil i una comissions del Parlament de Catalunya no tenien un temps per parlar-ne? Qui hi ha al darrera d’una publicitat que pretén ni més ni menys que la desunió, la reducció dels valors d’aquesta societat a una única veu, una única visió d’un país divers? No hauria estat més fàcil un lema que ens inclogués a tots?
Per exemple: Si estimes el mar, estimes Catalunya; Si estimes Gaudí, estimes Catalunya; Si estimes la natura, estimes Catalunya; Si estimes la cultura, estimes Catalunya; Si estimes l’art, estimes Catalunya; Si estimes l’esport, estimes Catalunya… Em vénen al cap desenes d’eslògans i al publicista, per dir-ho d’alguna manera, només se li va ocórrer el que podia fer més mal. Les coses no passen perquè sí. La intencionalitat és tan evident que fa por.
